Cent anys de la mort de Manuel Colomer, l’aviador

Autor: Gerard Verdaguer L’agost de 1923, uns aviadors van aterrar a Vic. Eren Josep Canudas i Guillem Xuclà, de la Penya de l’Aire. Volien fer vols d’exhibició durant dos dies. El lloc escollit prèviament era un camp del mas El Graell –al costat de l’antic local L’Hangar i d’una bòvila–. Uns centenars de persones acudiren a l’esdeveniment aeri; entre ells, l’alcalde Ramon Bach i Josep Soler Sendra, un vigatà, dibuixant a Tallers Hereter –empresa que construïa avions a Barcelona. La Penya de l’Aire tenia una gran foto de Manuel Colomer a la sala de reunions a Barcelona. Josep Canudas havia estat professor i amic del malaurat pilot vinculat a Torelló. No sabrem mai si Colomer hauria assistit a aquesta primera festa aèria osonenca; però de ben segur que hauria volgut sobrevolar el magnífic indret on va passar bona part de la seva infantesa prop de l’aiguabarreig dels rius Ter i Ges, finca que havia pertangut a la seva família. La seva família va comprar la filatura de Cal Feyner, que va fer fallida Colomer va néixer a Barcelona l’any 1897 i ben aviat la seva família es traslladà a Torelló. El seu pare, que havia tornat de Cuba amb una fortuna, va comprar la filatura de Josep Feyner. L’any 1916, després d’una estrepitosa fallida econòmica, la finca dels Colomer fou subhastada i la família hagué de tornar a Barcelona. La mare, Escolàstica Llopis, amb quatre fills, havia de mantenir els fills petits. El gran, el futur aviador, hagué de treballar. A finals d’any entrava de mecànic a Pujol, Comabella i Cia. Allà pogué veure de prop els monoplans i biplans que es construïen amb estructures força rudimentàries. L’empresa va obrir una escola de pilotatge a La Volateria (el Prat de Llobregat) i Colomer hi acabà treballant. L’any 1917, Tallers Hereter absorbí la Pujol Comabella i ell hi continuà en plantilla. Pel setembre de 1917 va volar per primera vegada com a passatger amb el Vendôme pilotat pel professor Rosillo; en sortí entusiasmat. Colomer aconseguí una beca de l’Ajuntament de Barcelona l’agost de 1918 per poder realitzar el curs de pilot. Costava dues mil pessetes de l’època –mil per pagar el curs i mil de fiança–. Ell i Antoni Felipe, company de l’empresa, eren els únics que seguien regularment les classes. Primer feien passejos amb el Pingüí, un avió amb les ales retallades per evitar que aixequés el vol. Durant el curs va volar amb un avió T. H. E2. En un dels vols va patir un ensurt considerable: es va desmuntar una ala i va topar amb un dels pins de l’aeròdrom. Resultat: un parell de dents trencades. El 1918 va ser el cinquè pilot format a l’Escola Catalana d’Aviació L’agost de 1919 ja estava preparat per fer la prova davant dels responsables de l’Aero Club de Catalunya, entitat que donava validesa a les proves. Colomer ja portava més de vint hores de vol com a pilot. Durant la prova va tenir un nou ensurt: va sobreviure al trencament de la palanca de comandament gràcies a la seva habilitat. La prova definitiva la va executar el 29 de setembre de 1919. Al cap de pocs dies ja participava al I Concurs de Tardor de pilots. Els dies 12, 13 i 19 d’octubre, durant i després del raid que passava per Sabadell, Colomer va iniciar, de forma accidental, l’afició aeronàutica en aquesta ciutat: l’aterratge d’emergència és l’origen de l’aeròdrom actual. Pel novembre efectuava el primer vol nocturn a l’Estat espanyol; entre La Volateria i Barcelona. L’abril i maig de 1920, Colomer feia vols i exhibicions per Vilafranca, Sitges i altres poblacions. L’agost del mateix any, veient que l’empresa estava a punt de tancar, Colomer, Trilla, Monteys i Armangué crearen el Grup Monteys, societat dedicada a fer demostracions aèries pel territori. Pel setembre viatjà a França per comprar un avió de la marca Caudron; el portà des de París a Barcelona en etapes i realitzà demostracions pel Vallès Oriental. A l’octubre, Colomer quedà en segon lloc al II Concurs de Tardor. Pel novembre el Grup Monteys comprava un segon avió, un Aviatik. Amb aquest avió marxà a Mallorca, lloc on aconseguí una oferta de treball a l’Aero Marítima Mallorquina. Colomer va plegar del Grup Monteys i passà a dirigir l’equip de pilots de la nova companyia; italians. Va caldre comprar hidroavions de les cases Savoia i Machi, i fer un curs intensiu a Sesto Calende (Llac Major, Itàlia). A finals de maig de 1921, Colomer portà un hidroavió Savoia, batejat com a Mallorca, a Palma amb parades a San Remo i Cette. Pel juny volà fins a Menorca i Eivissa. La resta de l’any va fer vols per poblacions de l’illa. I mentre esperaven l’autorització per inaugurar la línia aèria, construïa un hidroavió per a passatgers que es diria Ramon Llull. El 19 de març de 1922 es va fer la inauguració irregular de la línia. En aquell assaig, Colomer i Tizzi, a bord d’un hidroavió, de nom Ibiza, van fer el trajecte fins a Barcelona. El 8 d’abril de 1922, el dia de la inauguració oficial, Manuel Colomer moria en accident d’aviació. Colomer i el mecànic italià Tizzi havien sortit del port de Barcelona amb l’Ibiza per inaugurar la línia. Una avaria al motor provocà la caiguda sobre el Mediterrani. Un vaixell rescatà el mecànic però no trobà el cos de Colomer. Havien estat hores agafats a les restes de l’aparell. Aquest accident acabà amb l’espectacular trajectòria d’aquest intrèpid aviador, el cinquè pilot format a l’Escola Catalana d’Aviació.

Cent anys de la mort de Manuel Colomer, l’aviador

Torelló farà olor de fusta

Desplegament a Vic i Manlleu contra la multireincidència

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents