Vic és ciutat de fires i mercats, esdeveniments que, sense cap mena de dubte, suposen un dels principals motors econòmics de la capital osonenca. Enguany, però, la pandèmia provocada per la Covid-19 ha desembocat en la cancel·lació d’algunes de les cites més recurrents, com el cas del Mercat Medieval o la Fira de la Muntanya, tal com va anunciar l’Ajuntament de Vic a finals del mes passat, o la reinvenció d’esdeveniments com el Mercat de Música Viva de Vic, que a través d’una barreja entre presencialitat i concerts virtuals va celebrar-se igualment. I és que, malgrat això, la capital vigatana “continua mostrant una clara aposta i compromís per organitzar fires tot i la situació en la qual ens trobem, fet que és motiu de felicitació”, com afirma Coralí Cunyat, presidenta de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC).
Entre tots els elements que conformen el teixit firal a la capital vigatana, Cunyat destaca, per damunt dels altres, “l’incansable esforç fet per l’Ajuntament i per tot l’equip que ho fa possible, ja que mentre tothom anul·lava fires, la ciutat continuava apostant per elles i planificava alternatives segures com la de Fira al Parc, que finalment també es va haver de cancel·lar”. Aquesta inèrcia de cancel·lacions, però, no s’ha viscut únicament a Vic, ja que “enguany estaven previstes unes 470 fires arreu del territori, de les quals 150 havien de tenir lloc entre els mesos d’abril i juny, i no s’ha pogut fer res de res”, explica Cunyat, “i, a més, des del 15 d’octubre totes les que s’havien anat planificant s’han hagut de cancel·lar per motius sanitaris”, diu.
Precisament aquest és un dels vessants en què Cunyat es mostra més crítica, ja que afirma que “les fires a Catalunya són molt més que unes trobades, són un motor econòmic i una eina per ajudar a connectar i fer créixer el teixit empresarial del país”. És per aquest motiu que la presidenta reconeix que “estem molt preocupats i hem demanat a la Generalitat que no globalitzi i prohibeixi totes les fires i ens permeti tractar cas per cas, ja que és possible dur a terme fires segures”. Recentment, des de la Federació de Fires de Catalunya es va fer públic un complet protocol que serveix de guia per “preparar esdeveniments segurs”, a causa del fet que “la presencialitat en la majoria de fires és un dels principals generadors de valor, permetent a petites empreses elaborar xarxes de contactes i reunir les persones”, afirma Cunyat.
Tot i això, la presidenta tampoc tanca la porta a esdeveniments híbrids, ja que “les noves tecnologies també han de ser una oportunitat, i hem d’agafar el cas del Mercat de Música Viva de Vic com un exemple d’èxit. Hem d’aprendre coses i tractar cada fira i cada esdeveniment com un món diferent”, diu. D’aquesta manera, la FEFIC conjuntament amb tots els principals nuclis de fires i mercats de Catalunya continuen treballant per poder tornar, com més aviat millor i de la manera més segura possible, a la normalitat en termes d’organització d’esdeveniments firals. “Les fires tenen un impacte directe en les famílies, i hem de mantenir l’increment de la presència firal a Catalunya, que ha crescut un 11% en els darrers 12 anys gràcies a consistoris valents com el de Vic”, afirma Cunyat.
I és que, amb un cartell envejable i variat durant tot l’any, Cunyat valora l’activitat firal vigatana com “un referent i una potència en tot el país”, al qual ha pogut arribar, amb els anys, gràcies a “un equip molt potent, innovador, atrevit i, sobretot, molt implicat, que ha portat Vic a ser una de les millors ciutats catalanes en termes firals”, conclou la presidenta.
{{ comment.text }}