Mig segle de records

Els mesos més crus de la pandèmia van impedir que la popular Coral Esplai de Roda, nascuda l’any 1970, pogués celebrar les bodes d’or quan tocava i com calia. La celebració ara es recupera i, com a tret de sortida, dissabte passat es va fer un participat acte al Museu de l’Esquerda en què Jaume Salés va conversar amb Xavier Baurier, director històric de la coral. L’acte es va cloure amb una projecció de fotografies en el marc de la mostra de cinema etnogràfic coordinada a Osona pel Museu del Ter i que va dedicar la sessió a divulgar moments mítics de la coral i els seus cantaires recopilats a través de l’arxiu de memòria històrica de Roda. Amb l’estendard de la coral presidint l’acte, la conversa entre Salés i Baurier en va resseguir la història amb pauses per escoltar peces d’un repertori de 183 temes d’estils varis. Abans del bateig oficial de la coral ja existia un interès pel cant a l’entorn de la parròquia, on el vicari Pere Soldevila dirigia un grup de nois i noies, però l’any 1969 el mossèn va canviar de parròquia. En aquest marc, com es produeix l’aparició de Baurier? “Per casualitats; jo tenia relació amb jovent sardanista de Roda, com Quico Casanou, Pere Costa o Ramon Serra…”. Alguns d’ells també cantaven i com que Baurier tenia formació musical s’hi va incorporar com a cantaire. El rector, mossèn Enric Bonada, dirigia els assajos, però per incompatibilitat amb les tasques de la parròquia va demanar-li que el substituís. La substitució puntual va ser perenne i es va convertir en el director d’un grup que el 7 de desembre de 1969 ja va estrenar-se a la cloenda de la representació teatral d’una obra de Jaume Salés Sanjaume, The president (Ningú no toca la guitarra). Encara no era la Coral Esplai pròpiament, però s’acabaria batejant així i debutant com a tal el 28 de febrer de 1970 en un concert amb la Coral Sant Jordi, que va actuar a Roda gràcies a les gestions de mossèn Bonada i de Miquel Martí i Pol, presentador d’aquell primer concert. Des d’aleshores, la coral ha fet prop de 200 concerts en diversos pobles tant d’Osona com de Catalunya; s’ha desplaçat a les Balears i a França i ha deixat petjada a Andorra. La connexió Coral Esplai-Andorra s’explica per Joan Rosanes, un rodenc resident al Principat que facilitava que hi actuessin. Una vegada, a Ordino, va assistir al concert el copríncep d’Andorra, el bisbe de la Seu Joan-Martí Alanís, i va fer-los saber que tenia ganes de dirigir una cançó. “Del repertori només coneixia el Rossinyol que vas a França i sí, la va dirigir”, recorda Baurier. Una anècdota que se sumava a la de la vegada que van actuar a Sitges, i com a acompanyant a l’orgue duien un talent prometedor, Joan Rubinat. A l’acabar, Baurier va assenyalar cap a l’orgue perquè sortís Rubinat, però va treure el cap Francesc Diéguez, que no participava al concert i “que va rebre tots els aplaudiments. No sé si van demanar autògrafs també...”. Durant anys també van participar als Pastorets de Roda –Lluís Aguilar, primer alcalde de la recuperada democràcia, va demanar a Jaume Salés Sanjaume que n’ideés el text; la música la va fer Xavier Baurier– i van fer concerts amb orquestres. Amb la Meravella, especialment. I l’any 1971 van gravar un disc, en català i en castellà, a l’estudi de Lluís Ferrer, director de la Maravella. Durant la gravació, se’ls va colar un gat a l’estudi: “En Lluís Sallés el va convidar a sortir...”, va rememorar Baurier. Durant el teva-meva, de noms en van sortir molts, però un de recurrent: Ramon Corominas, a qui Baurier va qualificar d’“irrepetible”: “Feia teatre, cantava, tocava el violí, jugava a futbol... ”. Del teatre, quan es van insinuar els primers compassos de la Marxa dels dimonis dels pastorets la gent seguia el ritme. I el futbol també va tenir cabuda a la conversa perquè la coral va participar als actes del 75è aniversari del Barça –al Camp Nou s’hi van reunir uns 4.000 cantaires– en què es va presentar en societat l’himne sota la batuta d’Oriol Martorell, director de la Coral Sant Jordi. Salés va aprofitar-ho per treure a col·lació un tema poc conegut. Al concurs per musicar l’himne també hi va presentar una composició Baurier i la proposta va arribar a la final. Salés, que va rescatar l’anècdota d’una conversa anterior amb Baurier, va fer sonar per sorpresa per megafonia l’àudio inèdit de Baurier interpretant l’himne. “No ho gravis això, eh”, se sentia que li deia al final de la gravació. Es va guanyar l’aplaudiment d’un auditori que, després, va quedar embadalit amb el recull fotogràfic que es va projectar i on molts dels presents s’hi reconeixien ells mateixos o hi reconeixien coneguts. Les fotos es podran visitar al Museu de l’Esquerda del 18 de desembre al 23 de febrer. Una exposició que condensa cinc dècades d’història.

Mig segle de records

Ripoll aprova el projecte per recuperar les tres basses de Can Palau

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

La Mambla, a Orís, una antiga colònia industrial

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme