Tenia 19 anys i no va dubtar a presentar-se voluntari per anar al front a defensar la República. El manlleuenc Josep Jofre Rossell vivia al carrer Sant Martí amb la seva mare, Maria Rossell Benet, que havia quedat vídua; la seva germana Vicenta, i la seva tia Àngela, germana de la mare. Feia poc que hi havia hagut l’aixecament militar contra el govern de la Segona República i la decisió d’allistar-se no va agradar a la mare, una dona treballadora que ella sola havia hagut de tirar endavant la família amb totes les feines que li sortien, des de rentar roba fins a criar gallines. “No patiu, que tornaré”, les va tranquil·litzar. Era l’estiu del 36 i fins un any després no van tenir cap notícia seva. Els van comunicar que havia mort a Mallorca. Ni un certificat d’on era enterrat, ni cap resta seva, ni cap mena de detall de com va ser la seva mort. Només que va morir al costat de molts altres soldats republicans.
Qui reconstrueix aquest relat 84 anys després amb els pocs detalls que li van explicar és la seva neboda, Maria Àngels Navarro Jofre, la filla de la Vicenta. La publicació a EL 9 NOU el passat 15 de maig del nom del seu tiet en una notícia que informava que la Generalitat buscava familiars de Josep Jofre Rossell per intentar identificar les seves restes en una de les fosses comunes de la Guerra Civil a Mallorca ha fet aflorar records. “No en sé gaire cosa perquè la mare no en parlava mai, d’aquestes coses”, recorda Maria Àngels acompanyada del seu fill Quim Casassas, que és qui va descobrir la notícia al diari. Això sí, no el va oblidar mai: “Sempre portava al coll una medalla amb la seva fotografia”. Era d’or, feta amb una moneda que havia fet fondre, i en un costat hi havia la imatge del seu germà i al darrere, la Verge. La Maria Àngels sempre havia pensat en el seu tiet mort a la guerra, però no s’havia imaginat mai que vuit dècades després es poguessin localitzar les seves restes i identificar-lo. Si el procés iniciat per la Generalitat i el govern balear arriba a bon port li agradaria enterrar les restes al cementiri de Manlleu, al costat de la seva mare i la seva germana, la Vicenta, que va morir fa 16 anys, amb 88 anys, sense haver sabut mai més res del seu germà.
La família de Josep Jofre, que la setmana passada es va inscriure al Programa d’Identificació Genètica del Memorial Democràtic per poder contrastar mostres d’ADN, ha sabut ara que va morir a l’inici de la guerra. Era un dels 8.000 soldats republicans catalans que, amb el suport d’alguns voluntaris internacionals i un grup de balears, van participar el 16 d’agost de 1936 en l’anomenat Desembarcament de Mallorca o Expedició Bayo per alliberar l’illa dels militars nacionals que havien aconseguit controlar. L’operació estava dirigida per les autoritats catalanes però no comptava amb el govern republicà espanyol. Aquest va ser un dels motius del seu fracàs. Entre 200 i 300 soldats van morir i van ser enterrats en fosses comunes, la majoria van ser inhumades a Sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Ara els governs català i balear estan decidits a reobrir les fosses, identificar les persones mortes a través de proves d’ADN i retornar les restes a les famílies que ho desitgin. Per això és important localitzar els possibles descendents. Entre les 192 víctimes que la Direcció General de Memòria Democràtica ha pogut documentar hi ha dos osonencs més: Ramon Sanahuja, de Vic, i Pere Font Pujol, de Centelles.
