Osona té 7.153 hectàrees de bosc afectades per la sequera, és a dir, amb arbres que han perdut fulles, que s’han assecat o que han mort. Aquesta xifra, resultat del seguiment fet pel projecte Deboscat l’any 2023, suposa pràcticament el 10% de la superfície boscosa de la comarca.
Respecte al 2022, s’han detectat 2.265 hectàrees noves amb problemes derivats de la calor i la falta d’aigua, en total 20 episodis, que se sumen als antics.
Dels boscos ja afectats anteriorment, en gairebé 3.500 hectàrees s’hi han detectat arbres nous afectats, mentre que en unes 1.400 la situació s’ha mantingut estable.
Osona continua com la tercera comarca catalana amb més afectació després d’un any dur, i que ha suposat, en el global del país, que es bati el rècord des de se’n tenen dades, amb 66.500 hectàrees afectades, doblant les de 2022.
L’impacte en el pi roig, amb presència a Osona, es destaca especialment en l’estudi, ja que es considera que aquesta espècie resulta fortament amenaçada en l’actual context de sequera perllongada.
També se’n noten els efectes negatius sobretot en alzines i roures. La Generalitat ha obert una línia d’ajuts, amb un import total de 5,2 milions d’euros, per facilitar que els propietaris privats retirin arbres morts -mesura adreçada a treure combustible de cara a possibles incendis-, i també per incentivar actuacions que facilitin la recuperació de les masses forestals.
Pel que fa als boscos que s’han recuperat, que l’estudi anomena cicatritzacions, Osona se situa al capdamunt del rànquing.
És la comarca on n’hi ha hagut més, amb el restabliments de 1.121 hectàrees que havien patit els efectes de la sequera.
Són una quarta part de les que s’han recuperat a tot el país. En termes generals, el faig, se situa com la que ha cicatritzat en més hectàrees, seguida de l’alzina i el pi roig.
Els autors de l’estudi, però, remarquen que el percentatge de recuperació en el global de Catalunya és molt baix, cosa que s’explica perquè moltes afectacions dels anys anteriors han empitjorat.
{{ comment.text }}