Pep López, 50 anys de música

Recorda molt bé el lloc del seu primer concert. Era a Castellbisbal, al Vallès Occidental, i Xesco Boix –el gran impulsor de la música per als nens en català– li va demanar que el cobrís en una actuació que ell no podia fer. Corria l’any 1976 i, amb els aires de canvi que es respiraven al país, la música tornava als carrers. “Vaig cobrar 500 pessetes, en un d’aquells bitllets blaus amb la cara d’en Verdaguer, i vaig pensar: com és que t’han pagat per una cosa que t’ho has passat tan bé?” Des d’aquell moment, han transcorregut 50 anys com un bufet i Pep López segueix als escenaris passant-ho igual de bé que aquell primer dia. El mig segle com a professional de la música el celebrarà a casa, a l’Esquirol, amb un concert que va fer el diumenge de Rams a La Cope, al costat d’amics músics i un grupet d’alumnes de l’escola El Faristol. Pep López ja venia “de tocar la guitarra als esplais, de més jove encara. Estar un temps al costat de Xesco Boix li va servir “per aprendre molt”, però aviat va volar pel seu compte. I va crear el seu primer grup, El Sac de Gemecs, amb el qual va treure el cap a la televisió, als programes Tres i no res o Gresca i xerinola, que produïa TVE a Catalunya quan TV3 ni tan sols existia. “Eren en directe!”, recorda López. I els va donar una certa popularitat, “tot i que aquesta fama de la tele, ja la regalo!”. Aquí va cantar la seva primera cançó pròpia, El gat músic. N’han seguit cap a tres-centes més, tot i que a la SGAE n’ha registrat només 180 d’aquestes. En el cas de Pep López, l’escenari i la formació no han anat mai deslligats. Va estudiar al Conservatori Superior de Música de Barcelona, més tard al Taller de Músics i amb ampliacions d’estudis a fora. I més endavant, es va llicenciar en Música Tradicional a l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). La consolidació li va arribar amb la creació del seu propi grup, Pep López i Sopars de Duro, un nom que avui encara manté per als espectacles de carrer. “Faltava un nom més personalitzat i aquest va anar molt bé, tot i que a fora costa d’explicar què vol dir això de sopars de duro.” El salt artístic el va fer en el moment en què va decidir crear espectacles amb segell propi. “Va arribar el punt en què en la nostra variant de carrer no podíem explicar ja més coses, coses que m’interessaven com els valors.” Això exigia també un altre format que no era el més purament festiu i així va ser com Pep López va entrar en els teatres i auditoris. “En aquell moment ho feia poca gent.” Parlem de dues dècades enrere, quan va crear Un llençol d’estels, un concert de cançons d’estils molt diversos que creen un clima de tendresa, humor i poesia. Va rebre el Premi ARC a la millor proposta per a públic familiar, i va ser pioner en molts sentits, també en la incorporació de pantalles i elements tecnològics per fer interacció amb el públic. “Potser va ser el primer espectacle familiar amb pantalla a Catalunya, es va estrenar al MMVV i encara és vigent.” Després vindrien El racó dels avorrits, Per terra de dracs o El món de la Irene, que l’any 2013 va ser premiat al Feten de Gijón, el festival de referències en les arts escèniques per a infants. Amb aquest i d’altres, va poder portar la seva música a l’Amèrica Llatina, sobretot a Colòmbia que és on més ha actuat. La seva darrera creació és Pirates, bruixots i altres bitxos, on canta cançons “velles i noves” i fins i tot hi apareix un holograma. Què no ha canviat en mig segle –que aviat és dit– als escenaris? Les ganes d’adreçar-se als infants directament, “ells són el focus d’atenció, si els pares venen i s’ho passen bé és perfecte però parlem amb ells i els tractem com a adults”. Es dona per satisfet si li diuen que s’ho han passat bé, amb música de qualitat i si pot ser, “surten havent tret alguna conclusió” del contingut. “Els nens et segueixen, sempre.” El preocupa que hi hagi una certa tendència “a carregar-se tot allò que sona a tradicional”, i que es perdi riquesa en les programacions familiars perquè tot es gasti en una sola actuació d’un grup conegut. Com sempre, toca tirar endavant perquè encara té molta corda. “He fet gairebé de tot en la música” L’Esquirol “Em sembla que he fet de tot, en música, excepte la clàssica”, explica Pep López. De la música tradicional al jazz passant per les sardanes (s’apunta encara a fer de contrabaix si alguna cobla té una baixa imprevista) o orquestres de ball. Potser un dels moments més surrealistes va ser quan Morfi Grei, el líder de La Banda Trapera del Río, li va trucar perquè havia d’incorporar vents a la mítica banda de Cornellà i va demanar que li fes arranjaments. Evidentment, Pep López ho va fer.

Pep López, 50 anys de música

El Cor Nou de Tona cantarà a Nova York aquesta setmana

La catedral s’afegeix als escenaris del Festival de Música Religiosa

Morena del Metal

Martina Cabanas torna a Manlleu

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Laia Sala, de Torelló, entra en un programa de formació financera de CaixaBank per a estudiants

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

David Ávila i Salvador Barcons, els millors toreros del Mercat del Ram

'Pere Casacuberta, esprint trencat' s'estrena a la gran pantalla