Com es tradició des del 1995, en els dies previs a la festa major de Sant Andreu –el 30 de novembre– Tona atorga el Premi Mil·liari. En aquesta edició la persona reconeguda pels serveis prestats al poble ha estat Antònia Serra i Baucells. Onze ciutadans i quatre entitats van proposar el seu nom, i la mesa de valoració va ratificar la proposta posant en valor la seva implicació en diverses entitats culturals i socials, així com també en la política municipal.
Què suposa per a una tonenca com vostè rebre el Premi Mil·liari?
Un munt de coses, alegries i anys amb molts records d’un camí que he fet amb molta il·lusió. Per la gent que l’ha rebut són uns moments tan bonics i emotius que imagino que per temps que passi no els oblidaré mai. Per la gent de Tona és un premi que s’estima: un reconeixement a tota una trajectòria de vida que d’una manera o altra has viscut vinculada amb el poble. No havia pensat mai que podia arribar a rebre aquest premi i em fa molta il·lusió.
La van proposar quatre entitats del poble. Això deu fer més il·lusió…
Sí! Fins fa dos anys era l’Ajuntament qui escollia el candidat i ara es fa de manera més popular amb les propostes que poden fer les entitats i la gent de Tona, seguint amb la trajectòria que ha iniciat el govern actual. Ser proposada per quatre entitats em va fer pensar molt. Em va fer adonar de moltes coses i projectes que vam treballar –i dic vam perquè mai és un de sol a fer les coses– i que van donar un bon fruit. Que aquestes entitats pensessin que podia rebre el Mil·liari em fa sentir agraïda i ho agraeixo de tot cor.
Recorda quina va ser la primera entitat amb la qual es va vincular?
En lletres majúscules, l’Esbart Dansaire Castell de Tona. Van significar els anys més viscuts de la meva vida. L’esbart ho era tot, i quan dic tot vol dir realment això. Com he dit, amb tot un grup de persones vam fer molta feina i vam aconseguir fer moltes coses. Recordo l’amiga i estimada Imma Señé i tota una colla de gent que no els puc anomenar tots perquè érem molts. Era una època que no estava tot per fer però sí que hi havia moltes mancances, i nosaltres ens apuntàvem a tot. Amb l’esbart vam començar a fer alguna sortida a pobles del voltant, i quan ja érem més famosos venia el senyor Cecili Jaime des de Barcelona per ensenyar-nos nous balls. A partir de l’esbart van aparèixer noves iniciatives com la recuperació dels capgrossos, un casament a pagès, la decoració dels aparadors de botigues per l’aplec, la venda de roses i llibres per Sant Jordi deixats per Òmnium, la castanyada… van ser anys molt moguts. Amb l’esbart consolidat es va fer un nou pas endavant amb persones com Ramon Ges, i l’entitat va fer un canvi brutal amb vestuari i una qualitat de dansa excepcional.
Com ha viscut aquest 2020 sense aplec?
Sempre he portat l’esbart i l’aplec al cor. Aquest any no solament s’ha cancel·lat l’aplec a Tona sinó que pràcticament totes les entitats n’han sortit malparades. Que no es fes l’aplec va saber molt greu a molta gent, però també ha sabut greu per a la resta que no han pogut fer la seva activitat. Un exemple és el pessebre vivent, que treballen tot l’any i aquest 2020 no ho podran fer.
En un moment de dificultat com l’actual, la implicació i el voluntariat en entitats com Càritas o el Rebost Solidari pren més valor per a vostè?
Quan em vaig jubilar tenia ganes de fer voluntariat i vaig començar a col·laborar amb el Rebost fins que va arribar la Covid-19. Durant la primera onada, als majors de 65 anys que hi col·laboràvem ens van confinar. D’aquí va sorgir una moguda de voluntaris joves disposats a donar-ho tot. Realment va ser emocionant de veure. Durant la meva època de més activisme també vam fer feina amb Càritas i Mans Unides organitzant sopars benèfics, exposicions sobre l’Àfrica i Sud-amèrica, recollida de menjar, etc. El Mil·liari m’ha fet remoure coses que ja gairebé m’havien marxat del cap, i m’adono que tinc el goig d’haver estat molt feliç fent tot el que he fet i que mai m’he sentit cansada de fer-ho.
Va ser alcaldessa de Tona entre el 2003 i el 2007. Com recorda aquesta etapa en la política?
L’etapa primer com a regidora (1999-2003) i després com a alcaldessa (2003-2007) va ser molt intensa. Com a regidora tenia l’àrea de Serveis Socials i Sanitat, i va ser en aquest moment quan em vaig retrobar amb moltes persones de Tona amb qui no hi havia estat tant en contacte. Com a alcaldessa vaig mantenir les mateixes regidories però ja va ser diferent. Amb moltes més responsabilitats. Amb l’equip de govern ens vam entendre molt bé i vam treballar amb cor i ànima. Però això ja és una altra història. El fet d’haver passat per l’Ajuntament és també un record que guardo amb molta estima.
Tona és un poble viu quant a entitats i activisme ciutadà?
Tona és un poble amb moltes entitats que treballen molt en el seu àmbit. Crec que també han après a optimitzar les eines que tenen. Tona és un poble de festes i festetes? Doncs sí, i si tot aquest moviment és vida, Tona és un poble viu i les seves entitats són un referent. Ara bé, les persones que s’hi impliquen fa molt temps que són les mateixes. No es percep un relleu generacional així com tampoc apareixen entitats noves, festes noves, etc. I em preocupa. Vull confiar en la gent, i segur que quan passi tot el que estem passant es trobaran nous projectes i noves maneres de fer.
Què pot suposar per a les entitats l’Espai Muriel Casals?
Fa uns anys es va plantejar aquest espai com un hotel d’entitats. Tot un grup de treball format per persones de diversos àmbits va aportar una perspectiva nova a l’equipament: no havia de ser un lloc de recollida de cultura sinó un punt des d’on irradiar cultura. La posada en marxa d’aquest espai és una oportunitat per Tona de reinventar-se en el món cultural, associatiu i social amb tot el que això comporta: aprofundir en l’associacionisme, treballar eines per a la integració, col·laboració entre entitats i persones, etc. I tot amb un model de gestió participatiu. Que sigui un lloc on canalitzar iniciatives ciutadanes, un espai de creació i gestació de projectes. Que s’hi faci promoció de la cultura des de tots els àmbits i per a totes les franges d’edat.