El ramader Vicenç Fabré té una granja amb 180 vaques a Malla i cada dia produeix uns 6.000 litres de llet. Cada litre li costa 0,34 cèntims d’euro i, en canvi, els cobra a 0,32. Això ha fet que s’hagi hagut d’endeutar i, a llarg termini, assegura, pot suposar la desaparició de la seva explotació. De fet, en els últims 20 anys, Catalunya ha perdut el 90% de les explotacions de llet. El problema és que les grans empreses compren la llet per sota del seu preu de cost i els números no surten. “Si no es valora el preu de la llet, el que estem fent és matar les explotacions”, assegura. Per això, els productors de llet reclamen la implicació del Govern, i apel·len a la conscienciació del consumidor.
El febrer del 2020, el govern espanyol va aprovar un decret on establia que la gran indústria i les envasadores de llet pagarien als productors, com a mínim, el preu de cost de la llet. Tot i això, els ramaders asseguren que la mesura no ha servit de res. “No s’ha aplicat mai perquè les indústries tenen més poder”, lamenta Sebastià Juanola, president de la cooperativa Vaquers d’Osona.
Per això, reclamen mesures com França, on és el Govern i no la indústria qui fixa el preu de la llet. “Això asseguraria la viabilitat de les explotacions i el seu futur”, assenyala el director general de la cooperativa Plana de Vic, Daniel Bassas. També apel·la al paper del consumidor final. “Cal ser conscient, en l’elecció de la llet, que el que s’està comprant s’ha repartit justament”, diu tot recalcant que comprant marques blanques, a un preu tan baix, “encara s’està destrossant més el mercat”.
Vicenç Fabré, ramader a Malla, posa com a exemple el seu cas. Per fer viable la seva explotació, a curt termini, explica que només li queda “endeutar-se, deixar de fer inversions o no remunerar la mà d’obra com cal” per poder sufragar la diferència en el que cobra per la llet i el que li costa produir-la. “Si no es valora el preu de la llet, s’està matant les explotacions”, lamenta.
Fa 30 anys, a Catalunya hi havia 4.000 explotacions lleteres i ara, en canvi, poc més de 400. A més, es calcula que, en tres o quatre anys, en podrien desaparèixer la meitat. Un contrasentit en un país que ha d’importar llet perquè és deficitari.
La situació, assegura el president de Vaquers d’Osona, encara ha empitjorat més l’últim any. Si bé el consum de llet ha crescut des del confinament, el preu de cost ha continuat incrementant perquè ha pujat el preu dels cereals amb què alimenten el bestiar.
{{ comment.text }}