Serà alcalde dos anys més.
Acabaré la legislatura. Farem els quatre anys, cosa que ens fa molta il·lusió i estem molt agraïts a ERC i a Joan Mendo en particular. A títol personal no ha pogut assumir la dedicació del 65% que vam marcar al pacte. Va fer aquest pas honorable de cedir-nos aquests dos anys.
Els va sorprendre?
No ens ho esperàvem.
Des d’ERC Mendo no ho podia assumir però tampoc el número dos, Jordi Solà, que és el seu germà, ni la número tres. Que sigui el seu germà ha influït en la decisió?
No, perquè ho van parlar primer ells i no sé què van dir entre ells. A mi em va arribar un cop ens van comentar que Mendo no agafaria l’alcaldia. Vam dir si algú d’ERC la volia agafar, va semblar que no i que si ningú podia i els semblava bé continuaríem com estem.
Al final els que han sortit guanyant més en les eleccions ha estat el seu grup, que era la força menys votada.
Sí, és un fet estrany perquè som els perdedors de les eleccions, però ens ho vam agafar com un triomf perquè era la primera vegada que entrava un tercer partit i ho vam fer amb tres regidors. N’hem sortit molt beneficiats, però també pensem que hem muntat un mecanisme amb ERC en què realment tots dos governem, encara que jo sigui al capdavant, estem de costat i compartim l’experiència i el dia a dia.
Amb l’alcaldia tenen més visibilitat.
Això ens beneficia, sí, però també som molt clars que hem de mirar què és el que vam pactar a l’inici i què anem fent. Es va negociar per ajuntar els dos programes electorals i prendre les decisions per fer les accions necessàries.
La posició els beneficia per a les properes eleccions.
Segurament sí, el que diu la lògica és que sí. Ara, tenint en compte que venim d’un any molt complicat i estrany, poden passar moltes coses i canviar molt. Intentarem fer-ho al màxim de bé, ser coherents amb el programa i la gent que ens va votar i si això els agrada que ens facin la seva confiança i en cas que no ho acceptarem igualment.
Amb aquesta bona relació que hi ha amb ERC es poden acabar fusionant per als comicis del 2023?
Ho veig molt complicat per no dir impossible. Són dos programes diferents, sí que afavorim l’entesa, negociar i pactar, que és el que s’ha de fer en política, però som dos partits diferents amb objectius i gent diferent, per tant tenim un votant diferent. Ens agrada que hi hagi una pluralitat política.
Des de l’oposició de JxCat, la força més votada, deien que els havia sorprès la decisió i tornen a posar sobre la taula un govern de coalició.
Són ells que haurien de venir. Quan vam entrar vam dir com funcionàvem: cada regidor té comissions al darrere i els vam oferir l’oportunitat d’entrar en aquestes comissions. Si volen ser-hi ens ho poden demanar, però entenc que ells sent la força més votada volen estar al capdavant del govern. En tot cas ha de ser una decisió de tots els grups.
Com és ara la relació amb l’oposició?
Cordial. Parlem, negociem, molts cops discrepem i voten en contra, però sempre des del respecte.
Van denunciar que quan governava JxCat havien amagat el sobrecost de les obres de la rambla Concepció.
Hi havia una factura pendent de pagar que ens va arribar més tard de 98.000 euros, dels quals 95.000 no estaven inclosos en el projecte, i tot i que s’entén que pot passar estava pendent. És un import molt elevat que després ha fet que no complíssim les regles fiscals.
Això ha condicionat els pressupostos següents?
Vam haver de fer un pla d’ajust econòmic. Vam estar ajustant les partides per no passar-nos i que no ens fessin un segon avís.
No feia ni un any de mandat i va arribar el coronavirus. Com ha condicionat?
Moltíssim, a part que sortíem amb l’handicap que només dos dels sis regidors havien estat a l’Ajuntament i d’aquests, només un al govern. Això volia dir començar de zero, agafar el ritme i conèixer com funciona l’administració. Quan ja estàvem més segurs va arribar la pandèmia, que ens ho canviava tot. Hem intentat estar al costat de les persones. Es va crear una borsa de voluntaris, es van trucar les persones que vivien soles de més de 65 anys i es va intentar fer ajuts per a famílies i comerços, que són el motor del poble. S’han donat gairebé 25.000 euros als comerços. Hem intentat fer vida normal i amb aquesta pandèmia adaptar-nos, ja fos amb la festa major o el cap de setmana del jovent i sobretot ajudar els comerços i les famílies. També vam fer ajuts als qui van quedar amb ERTO, ERO i sense feina.
La residència se n’ha escapat.
Sí, toquem fusta perquè es mantingui així. Tenim la sort que hi ha hagut algun positiu amb poca càrrega viral que no s’ha escampat. A dia d’avui podem dir que hem estat residència verda onze mesos i portem la primera dosi de la vacuna, i en breu es posarà la segona.
S’ha allargat el confinament municipal. Els municipis petits s’han de tractar igual que les grans ciutats?
És el gran error. Sempre ens hem queixat que quan Madrid legisla pensa en tots igual i no busca les autonomies, però quan ho fa Catalunya ho fem exactament igual i tot es tracta igual. Hem de ser conscients que en pobles petits no hi ha tots els serveis. Estem posant molta pressió sobretot a les persones grans, que potser no tenen clar què poden i què no poden fer, i això ens suposa molta feina als ajuntaments explicar que realment poden anar a comprar si no tenen aquell producte a Sant Quirze o que poden anar al metge, encara que sigui a Vic si tenen hora.
Amb el tancament de les escoles van treballar per poder connectar tots els alumnes. S’ha aconseguit?
Es va aconseguir també fent un esforç de les famílies, que moltes van posar ordinadors particulars perquè no en teníem per a tothom. A l’estiu es va fer una compra per acabar de dotar l’escola de més chromes i tauletes per si tornava a passar tothom tingués el seu. Amb la borsa de voluntaris vam repartir els ordinadors, es va buscar wifi dels veïns per compartir en un primer moment; també vam entrar en una campanya amb Adamo perquè posés fibra a famílies que ho necessitessin.
“Estem buscant finançament per a la reforma de l’escola, que val més de 2 milions”
Com està el projecte de reforma de l’escola?
Estem buscant el finançament. Tenim el projecte fet, falten petits canvis per adaptar-nos al que va dir Educació, però ens n’anem a més de 2 milions d’euros. La Generalitat ens ha de fer aquesta aportació, perquè no ens podem endeutar per fer-ho. Lluitarem perquè sigui així i pressionarem perquè s’aconsegueixi.
Volen recuperar el pou de la Placeta, què hi passava? Recuperar-lo estalviaria fer-ne un de nou.
La setmana passada ens van dir que l’aigua d’aquest pou és correcta, que tots els nivells són òptims i és una bona notícia perquè el podem reaprofitar. S’havia fet antigament quan ni hi havia la depuradora, no s’havia connectat als col·lectors, i es filtraven aigües fecals d’alguna casa. No caldrà fer el segon pou que hi havia previst a l’escorxador, que era molt proper a l’altre i si mai passava res podia afectar-los tots dos. Estaran més separats i tindrem dos pous.
“L’aigua del pou de la Placeta és bona i no caldrà fer el segon pou previst”
Suposarà un estalvi recuperar aquest?
Sí, però s’haurà de fer una part, la de la maquinària i les bombes. Ara només hi ha el pou i faltarà tota la resta.
La manca d’habitatge és un problema?
Sí, en tenim de buit i en mal estat. Hi ha molts joves que es volen emancipar i no troben pisos de lloguer ni de compra. Hem de veure com fem pressió perquè es mobilitzi aquest parc tancat.
“Identificarem els pisos buits i buscarem la manera de posar-los a lloguer”
De fet, van aprovar una ordenança per fer un recàrrec del 50% de l’IBI a qui té pisos buits.
És com un avís perquè lògicament aquest any no es cobrarà res perquè no es va fer tot el procés, però sí que volem identificar els pisos buits per un motiu econòmic. Si una casa està en mal estat i el propietari no se’n pot fer càrrec ja buscarem una manera: masoveria urbana, un lloguer social o el que sigui per solucionar-ho.
Com està el soterrament del pas a nivell?
No depèn massa de nosaltres. Anem fent pressió i comunicacions amb Diputació per veure si va a bon port i es pot fer en aquest mandat, si més no en el pla de Rodalies que hi ha.
Fa un any deia que a l’octubre farien la recollida porta a porta. El canvi en l’empresa del Consell ho ha endarrerit…
És una mala notícia, teníem molt clar que ho volíem fer. No estem fent cap inversió en contenidors i estem pagant moltes reparacions perquè estan en mal estat. Malauradament pel Consell Comarcal no hi podem accedir. Falta saber quina forma jurídica tindrà la nova empresa i pel que diuen crec que va per llarg.
També és president del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura. Treballen en un nou pla estratègic.
El que hem fet és mirar cap on hem de treballar a través d’un procés participatiu. El Consorci treballa per tot el territori en medi ambient, comerç o empreses. Tot i que es va fer en ple confinament i de forma virtual, ens feia una mica de por que no funcionés, però ha anat bé i estem a punt d’acabar-lo.David Solà va ser el 2019 el primer alcalde de la CUP d’Osona, fruit d’un pacte amb ERC en què acordaven repartir-se el càrrec a Sant Quirze mig mandat cadascun. El republicà Joan Mendo hi ha renunciat per motius personals i Solà ho serà fins al 2023.
“Demanem que facin manteniment per no tornar a tenir talls de llum”
Els darrers dies a Sant Quirze han tingut problemes de connexió a internet. Van passar 36 hores sense internet i la setmana anterior 20 sense electricitat. No és nou. Què passa?
Tenim unes infraestructures en què no es fa el manteniment ni tenen la dotació pressupostària per fer-ho. Demanem que mantinguin, que arreglin les infraestructures més velles i que compleixin amb els terminis, sobretot a Endesa. Ens va doldre molt que no escoltessin la petició de posar un generador a les 7 del matí dient que s’arreglava ràpid i van aguantar fins a les 4 de la tarda per acabar-ho d’arreglar. Ens vam emprenyar fort i farem cartes a les dues direccions generals perquè sàpiguen que no s’està fent bé la feina, perquè realment 200 llars es van quedar 20 hores sense servei elèctric en ple desembre.
També va afectar el CAP, els serveis municipals…
El tall elèctric va afectar Telefónica, ens va deixar sense internet a bona part del poble, sense telèfon en llocs com el CAP i la reacció va ser lenta, el problema és aquest. Tots sabem que pot passar, però demanem que siguin ràpids i generosos i si s’ha de pagar un generador o unes bateries es faci perquè això funcioni.
“Municipalitzar les minicentrals hidroelèctriques del poble seria el més just”
Estan sent pioners a intentar municipalitzar les tres minicentrals hidroelèctriques que tenen al poble. Serà possible?
És el més just i adequat. A part de les centrals també apostem per les plaques solars, per punts de recàrrega elèctrica de vehicles, però sí que les centrals fa molts anys que tenen la concessió. L’any 1986 es va fer un decret arreglant aquestes concessions. De les tres que tenim en dues la concessió s’acaba el 2061, però ja porten des del 1900 que la tenen particulars i la que tenim més avançada, perquè la concessió se’ls acaba el 2024, és la de Can Trinxet. Pressionem l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè en lloc de fer un concurs obert en què podria entrar l’empresa privada sigui per una gestió pública o ens faci una delegació per gestionar-ho i almenys que el benefici retorni al poble.
De fet, intenten crear una plataforma per sumar més enllà de Sant Quirze per tenir més força. Ja comença a caminar?
Hem començat a fer contactes. El primer pas és conèixer la realitat de cada municipi i anem investigant.
