El compositor i músic vigatà Rafael Subirachs es posa al piano. Un moment breu de concentració i, tot seguit, es posa a tocar improvisant. Una peça breu, d’un parell de minuts. Des que va començar aquest període excepcional, ho ha fet 13 vegades i les seves Breus improvisacions per a un temps de confinament ja tenen molts seguidors al perfil de Facebook on les penja. Només començar-les, Subirachs va patir el coronavirus i es van interrompre durant dues setmanes, de manera que s’han convertit també en el registre musical de la seva recuperació.
La música sorgeix de manera totalment espontània. “Em deixo portar pel pols sense que hi hagi cap premeditació, només en un cas vaig fer un estudi previ”, explica. Les defineix amb una expressió molt gràfica: “Són un gest sobre el teclat, i en aquest gest hi ha inclòs, d’alguna manera, tot allò que he tocat en la meva vida”. No s’imposa cap ritme concret ni fer-ne una per dia: “Treballo, vaig fent la meva feina, i en un moment donat em poso al piano i em deixo portar pel pols”, diu Subirachs.
Va ser quan tot just havia fet la primera, que se li van manifestar els símptomes de la malaltia, el passat mes de març. Subirachs acabava de tornar d’un viatge per motius familiars a Caracas (Veneçuela), i està convençut que es va contagiar en el transbordament d’avions a l’aeroport de Barajas, perquè al país sud-americà no n’hi havia ni un sol cas quan ell hi era. “A l’avió cap a Barcelona m’ho vaig témer, érem tots allà comprimits i molt poca gent amb mascareta, li vaig demanar a l’hostessa si hi havia alguna mesura de precaució i no hi havia res”. Al cap de poc de ser a casa seva, a Sant Feliu de Guíxols, va notar la febre i el malestar que acompanyen molts casos de Covid-19. El seu estat es va agreujar “amb febre i molts tremolors” i el van ingressar a l’Hospital de Palamós, on va passar cinc dies a l’UCI. Va poder tornar a casa al cap de dues setmanes, encara amb febre, però quan es va trobar una mica bé va fer la segona improvisació al piano. “Una espècie de certificació que estic bé, d’haver superat el coronavirus”, va dir en un missatge a les xarxes socials en què cridava a ser “escrupolosos amb vosaltres mateixos i amb les persones i amb l’entorn”. A poc a poc, ha anat recuperant forces i ara treballa amb normalitat. Una de les improvisacions la va dedicar al dissenyador gràfic i artista vigatà Jordi Cano, que va morir víctima del coronavirus.
Subirachs no té dubte que la situació es reflectirà en les creacions, i que potser la seva pròpia música improvisada seria d’una altra forma si no fos per aquest entorn. “Boccaccio no hauria escrit El Decameró si no hagués estat per la pesta”, recorda el compositor. El món de la música també depèn molt de l’evolució de la pandèmia. Ara mateix ningú no s’imagina una orquestra simfònica dalt d’un escenari, o un cor amb tots els intèrprets tan a prop l’un de l’altre. “O eliminem aquest virus o pot ser que haguem de canviar moltes coses en les nostres infraestructures i hàbits culturals”, afirma Subirachs. També per la música i la cultura, creu que “l’hem de vèncer, és el repte que ara mateix té la humanitat”.
ACABANT LA GRAN OBRA DEL ‘NABÍ’
Rafael Subirachs està treballant aquests dies en una nova peça. Es tracta de la música per al cant desè de Nabí, l’obra mestra del poeta Josep Carner. El compositor vigatà havia fet la música dels nou cants anteriors, amb la història bíblica del profeta Jonàs com a metàfora del perdó. “No tenia previst fer aquest desè, perquè s’apartava de la història bíblica”. Però en el seu recent viatge a Caracas li va prometre al seu oncle Josep Soler i Batlle, de 101 anys, que l’acabaria. Al cap de pocs dies, l’oncle va morir, i Subirachs vol culminar ara la peça per dedicar-li en homenatge. “Tinc tot l’estiu de feina, però ja l’he arrencat plenament, vaig començar a Caracas a treballar-hi”. Enguany es compleixen, justament, els 50 anys de la mort de Josep Carner a Brussel·les, on l’escriptor s’havia exiliat després de la Guerra Civil, però aquesta no ha estat una coincidència buscada, diu el compositor.
El confinament, en tot cas, no és una situació estranya per a qui es dedica a crear música. “El meu treball es fa, sobretot, en silenci”, diu Subirachs.
