Per última vegada, dissabte es van marcar les línies blanques del camp de La Cabra. Tapades en gran part per les males herbes que hi han crescut aquest estiu –i que ningú s’ha cuidat de treure–, aquestes eren un senyal que del camp ja no en farà ús ningú, almenys de forma oficial. La nova generació ha decidit traslladar-se al camp de gespa artificial de Gurb, on ja entrenaven. Abans de fer aquest pas, dissabte es van reunir els actuals jugadors i exjugadors, aquests darrers sota el nom de La Cabra Legends, per fer un partit de comiat del camp.
Entre ells hi havia Jordi Tió, expresident del club, que recordava amb nostàlgia els bons moments passats en aquest camp. Conscients, però, que “cal un relleu” entén la situació i per això no van deixar escapar de fer-ne el comiat perquè “som uns romàntics del camp de La Cabra”, assegurava Tió, que afegia que “ara ens toca gaudir del futbol i veure’l des de la grada” encara que deixava clar que “ajudarem quan ens ho demanin”.
El partit va acabar 4 a 4, amb Josep Molist com a àrbitre. La nova generació de La Cabra guanyava 4 a 2, però en els darrers instants del partit La Cabra Legends va aconseguir la igualada, i al no haver-hi penals també es va emportar el trofeu de campió. L’últim de La Cabra. Després del lliurament de premis –amb Aju, de La Cabra Legends, com a MVP del partit–, hi va haver uns petits parlaments, per la nostàlgia, però sobretot per l’Enric de La Cabra, ànima de l’equip, que va morir fa uns anys en un accident, i també van recordar els orígens d’un camp: “Primer d’herba, després de sorra i ara mixta”, van fer broma.
La regeneració de La Cabra amb nous jugadors ha portat a aquest canvi, però “esperem un dia tornar”. Tot i la nova ubicació del club, els nous responsables deixen clar que “volem mantenir l’esperit de La Cabra, el del tercer temps, és a dir, jugar a futbol per passar-s’ho bé més enllà del resultat, no marxar de seguida després del partit, berenar i fer el got, i que el futbol sigui un espai de trobada per a tothom”, explicaven Miquel Casadevall i Martí Serrat, que defensen “el futbol rural, de poble, en el qual tots som iguals i tot es fa entre tots, com s’ha fet fins ara”. A l’espera del que decideixi l’Ajuntament de Gurb per fer en aquest espai, La Cabra posa un punt i a part al seu camp.
