Set dècades en antena

Novenari de la festa major de 1950. És el moment que va néixer Ràdio Roda, que aquest any celebra set dècades de vida després d’aquell ofici cantat de festa major que es va convertir en la primera emissió del que acabaria sent la ràdio del poble. L’objectiu inicial era fer arribar a tothom els sermons del rector, per això es va muntar l’emissora als baixos de la rectoria. I és que no hi ha dubte que, en els seus inicis, Ràdio Roda va néixer i va mantenir un caire parroquial important molt vinculat al franquisme. Van ser Miquel Vilar i Blanch, Manolito, i Joan Rosanas i Moratona qui –després de finalitzar la primera emissió– van decidir perfeccionar el sistema per tal d’arribar a tota la comarca. També hi va tenir un paper destacat Jaume Salés i Sanjaume, cronista de la història de Roda, que va mantenir viu el record d’aquests inicis a través dels seus articles. Malgrat que els mitjans fossin limitats, en aquell moment el panorama radiofònic era molt ampli i es va començar a legalitzar mitjançant la Red de Emisoras del Movimiento. A Osona, Vic i Roda van competir frec a frec per ser la ràdio de referència de la comarca. Roda havia guanyat la primera batalla –gaudia de l’indicatiu 53 de la REM, dos números per davant de la de la capital osonenca–, però amb les properes ratlles de l’article queda clar que les tornes van canviar. La primera emissió va ser un ofici cantat de festa major Dos anys després de la inauguració de la ràdio, una ordre episcopal els va exigir finalitzar l’emissió des de la rectoria, perquè “no era ben vist”. Aquell va ser el moment en què es va traslladar a la plaça Major. Aquesta primera etapa va durar fins al 1965, quan l’emissió es va haver de parar per problemes econòmics. Ja tres anys abans, a més a més, en decidir-se que només es podia mantenir una emissora a la comarca d’Osona, Vic com a capital va emportar-se el mèrit. A Ràdio Roda se li va permetre continuar emetent en freqüència modulada (FM), però en aquell moment no es tenien ni els recursos ni els aparells necessaris per tirar-ho endavant. Això va fer que desaparegués del panorama radiofònic durant gairebé dues dècades, fins que Miquel Vilar va tornar a agafar la responsabilitat d’engegar-la. Aquesta nova etapa en FM va iniciar-se al carrer Bac de Roda, i amb una plantilla renovada i jove. El 2010, amb motiu del 60è aniversari, l’emissora va renovar la seva imatge i va començar a créixer a les xarxes socials. Durant aquests 10 anys ha anat tenint cada vegada més presència al món digital. Són molts els col·laboradors que han passat pels seus micròfons. Josep Verdaguer, per exemple, és el locutor d’un dels programes més antics de l’emissora: Cafè i sardanes. “Vaig entrar-hi el 20 de març de 2004 i hi he estat fins al 12 de març de 2020; amb la Covid no hi he tornat més”, explica. La ràdio és un hobby que sempre ha tingut, igual que les sardanes, que l’han acompanyat en la seva etapa radiofònica: “A partir del 1988 vaig col·laborar-hi un parell d’anys i la ràdio no ha canviat, només ens hem hagut d’adaptar a les noves tecnologies”. El que més recorda, diu, és posar la música amb tocadiscos i LP. En l’aventura, ara l’acompanyava el seu net, Max Verdaguer, també aficionat a les sardanes i que amb només 17 anys és el col·laborador més jove de la ràdio. “Ràdio Roda sempre sonava a casa, cap diumenge faltava mentre esmorzàvem”, destaca. De més petit no s’havia plantejat mai entrar a una emissora, però “una vegada dins ha set genial, he tingut sort”. El seu futur a mitjà termini, de fet, ara el veu en l’espectre radiofònic: “Els meus companys més grans són una font d’inspiració”. Un altre veterà de Ràdio Roda és Alexis Pardo, el col·laborador que fa més anys que participa a l’emissora de manera ininterrompuda, concretament des del 1996. “Quan vaig entrar feia poc que s’havien mudat i recordo un pilot de discos que per la seva època estaven molt bé, em feien molta enveja”, recorda. El col·laborador descriu la ràdio de llavors com un “caos” i creu que actualment ha guanyat en ordre i professionalitat: “Tinc present anar a gravar el programa i trobar-me unes catorze persones gravant altres coses, era una època molt caòtica”. També és el bibliotecari del poble i va iniciar-se a l’emissora quan li van oferir parlar de llibres per tal de revifar la biblioteca: “El meu primer programa va ser lamentable, però poc a poc de tot s’aprèn”. Pardo destaca que per l'època hi havia discos que estaven molt bé Els últims anys l’emissora ha anat evolucionant gràcies a les noves tecnologies i la presència a les xarxes socials. Unes xarxes socials que la directora, Montse Verdaguer, defineix com “una finestra oberta al món”. Avui dia alguns dels programes s’escolten arreu del planeta, i “que et puguin escoltar veïns de Roda que viuen al Japó és molt gratificant”. Actualment la pandèmia ha frenat una mica l’activitat a l’emissora, però mai s’ha aturat. Durant el confinament es van realitzar alguns programes des de casa, “es gravaven i ens ho enviaven”, explica Verdaguer, encara que la qualitat del so i del contingut no estaven tan depurats. Malgrat la petita treva de l’estiu, per precaució els col·laboradors més grans tampoc han tornat a trepitjar l’emissora. La data de l’aniversari la van commemorar amb un programa especial el 23 de setembre, i confien que les circumstàncies permetin programar una celebració pública més endavant. “Un aniversari dura un any i vull creure que encara tenim temps de celebrar-ho”, destaca Verdaguer.

Set dècades en antena

5 anys de la Covid 19: Ser pares en ple estat d’alarma

Cinc anys de la Covid 19: L’impacte en l’educació

Les empreses osonenques fan front als aranzels de Trump

5 anys de la Covid-19: Jordi Boada, anestesiòleg del CHV que va perdre la mare per la pandèmia

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Troben mort un home en un caixer a Roda

Tallat el pont de la Coromina de Torelló per crescuda del Ter

El conductor que va causar l’accident mortal de la C-25 va canviar de sentit dins el túnel de Fontfreda

Troben el cos sense vida del santjoaní sepultat per una allau a Armènia

"Hauríem de donar més importància a la vida"

Intenten ocupar una casa a Sant Julià de Vilatorta

Així canviarà el Baix Vila de Manlleu amb l'ampliació de Prasfarma

El Ter multiplica per 15 el seu cabal

Mario Vaquerizo felicita unes amigues de Torelló disfressades d'ell: "M'heu copiat l'estilisme estupendament"

Accident amb tres vehicles implicats a la C-17 a Balenyà