“Si no hagués reeditat l’alcaldia, hauria deixat l’acta de regidor”

A què atribueix la pèrdua de 300 vots i tres regidors en unes eleccions municipals on precisament va augmentar el nombre de votants? Al dia a dia d’un Ajuntament hi ha mil decisions amb les quals la gent està més o menys d’acord. Quan portes dos mandats de govern és lògic que hi hagi electors que matisin el seu vot o vulguin trencar la majoria absoluta perquè no estan d’acord amb algun tema concret. També hi va haver la presència de diferents forces a les eleccions, que va fer que la llei D’Hondt aquest cop no ens afavorís tant com fa quatre anys, perquè aleshores ni el PP ni PxC van obtenir prou vots per aconseguir regidors. Cada circumstància electoral fa que el repartiment sigui diferent. En tot cas no ha estat un mandat excessivament exigit per part de l’oposició... No, però tampoc ha estat gens fàcil. L’accident a la piscina, les denúncies a la Fundació Guifré, els atemptats de l’agost de 2017... Són temes que han sotraguejat el mandat, i les eleccions van servir d’examen sobre la nostra gestió. Una gestió que en aquests casos hem hagut de fer sense manual d’instruccions, senzillament perquè no existeix. Quan hi ha morts a sobre la taula, un polític local pot arribar-se a replantejar què hi fa en aquest àmbit? Sí. Són temes amb una elevada sensibilitat. Si ets una persona com jo, que soc molt epidèrmic en aquests aspectes humans, t’ho replanteges. Però hi estem sotmesos, i fem sempre el que creiem que és millor per a Ripoll. El fet que els nous contenidors s’implantessin abans de les eleccions va ser un mal càlcul en els temps? Van confluir-hi una suma de factors. El Consell Comarcal ja hauria d’haver-ho fet un any abans, però un recurs d’una empresa que no va guanyar el concurs va aturar l’execució. En aquest punt, encara es va endarrerir més l’aplicació, que hauria hagut de començar al novembre però no es va iniciar fins al febrer. Podríem haver-ho deixat per després de les eleccions, però estic convençut del nou model de contenidors que ja s’ha aplicat a molts altres municipis, molt més net, sa, amb menys pudors i menys sucs. Per això ho vam tirar endavant, perquè era una millora pel poble, malgrat que el manual electoral no recomana fer canvis substancials a dos mesos de les urnes. El trasbals que va suposar per a persones que no estaven d’acord amb la situació dels contenidors ens va poder passar factura a l’hora de votar. L’anecdotologia tampoc ens va jugar a favor, com ara amb el lema “ets ripollès, ets rebuig”. Els ripollesos són més incívics que la gent d’altres llocs, pel que es veu entorn dels contenidors? Crec que no. Aquests dos darrers mesos m’he fixat molt en altres llocs, com a Madrid mateix, que també es reprodueixen actes similars. És un problema de la societat, on el civisme costa més que no pas ser incívic. Si sabem que dimarts ens recullen els trastos vells, per què els traiem al carrer els dimecres? Doncs perquè és més fàcil, com ho és no recollir la caca del nostre gos. I lamentablement aquestes conductes es reprodueixen. En cas de no poder reeditar l’alcaldia hauria deixat la seva regidoria en mans d’un altre company de partit? Potser sí. Les eleccions són un termòmetre, i si el suspens no passa res. A fer una altra cosa. Si no teníem un nombre de vots digne, hauria donat pas al relleu i hauria marxat amb la cara ben alta. Els que diuen que està més per la política de la Generalitat que per la de Ripoll s’equivoquen? Crec que es pot estar a totes les polítiques. Hi ha molts exemples d’alcaldes que també som parlamentaris. Suposa un major esforç, tant personal com per part dels regidors, que han d’assumir més tasques que les habituals. Ser parlamentari fa que no puguis atendre petits detalls que també és positiu que assumeixin altres regidors. D’altra banda, vaig acceptar ser-ne perquè el país està fent una transició cap a un nou país, una República, i volia contribuir-hi en tant que alcalde del bressol de Catalunya. És el meu compromís personal i crec que sigui qui sigui l’alcalde de Ripoll ha de ser-hi. També hi ha polítics locals que formulen aquesta queixa, i llavors no són mai als actes de poble que s’organitzen. Jo intento ser-hi present sempre. La sensació des del carrer és que ara la política més atrevida a escala nacional la fa Junts per Catalunya i en canvi ERC s’assembla molt més a la Convergència rància del passat. Són estratègies polítiques o realment és així? La sensació que tenim tots és aquesta. L’estratègica política de JuntsxCat i el PDeCAT és donar resposta als mandats electorals. Ens vam presentar el 2015 dient que faríem un referèndum i el vam fer. Ho vam fer dient que declararíem la República i malgrat que només va durar vuit segons, també la vam declarar. Per tant, hem de complir els mandats dels ciutadans. Això no passa amb altres formacions, que busquen altres formes de treure rendiment electoral a les seves estratègies. Les eleccions ho reflecteixen, malgrat que cada una té les seves sensibilitats i sociabilitats diferents. A algú li ha anat bé, perquè ha aconseguit un vot moderat que abans anava a Convergència. És tan cert com curiós. Més de 600 votants de forces que els grups de l’Ajuntament de Ripoll van qualificar de xenòfobes vol dir que a Ripoll hi ha com a mínim 600 xenòfobs? Els fets gravíssims del 17 d’agost ens van sacsejar com a societat, ens van interpel·lar a cadascú de nosaltres. Hi ha gent que públicament no s’atreveix a expressar segons quines opinions, però a través d’un vot secret i anònim li resulta més fàcil. Gent que no està d’acord amb la legislació actual, d’un país que té una sèrie de serveis universals gratuïts. I ho expressen a través d’uns vots a les municipals, que tampoc serviran per canviar una llei estatal. Les eleccions també serveixen per això, però és trist que ho facin a escala local. Els pocs que reconeixen que han votat aquests partits sovint desconeixen la normativa o funcionament de les lleis. Va ser precipitat qualificar de xenòfobs el Front Nacional de Catalunya fins i tot abans que s’haguessin expressat? Quan t’inscrius a les sigles d’un partit et fiques sota el seu paraigua, més enllà del discurs que després puguis desplegar en l’àmbit local. I aquest paraigua t’acaba identificant... Però més enllà de la similitud amb les sigles del Front Nacional francès, ells defensen que el seu és un partit que ja existia i que no té cap connotació homologable amb el partit de Le Pen. No ho sé. En aquest cas l’acord de declarar-los xenòfobs va sorgir d’un debat entre els grups polítics, entre els quals hi havia els seus portaveus. Però, en tot cas, si jo vaig amb les sigles del PDeCAT diran que penso com el PDeCAT. Si van amb el Front Nacional, hem de mirar què diu aquest partit en el seu discurs fundacional. A mi pel fet d’anar amb el PDeCAT encara em retreuen el 3%, les retallades o en Pujol. Però és la meva opció, i tinc la d’anar amb un paraigua diferent si no vull que em qualifiquin dins d’aquest partit. Ells tenen la seva responsabilitat, i poden canviar de color o de nom si no volen que els estigmatitzin. Sense majoria absoluta es preveu un mandat més complicat que els anteriors? Més complicat en el sentit que les coses que van a ple i necessiten aprovació per majoria caldrà negociar-les per garantir que s’aprovin. Fins ara no feia falta, si bé havíem entrat en la dinàmica de consensuar i explicar-ho al màxim a l’oposició, per tenir un consens més gran. No hi havia necessitat de fer-ho perquè disposàvem d’11 regidors. Ara ho farem amb el mateix tarannà, però sí que ens caldrà com a mínim un vot per aprovar-ho. Quan aquest vot arribi del FNC, la sensació serà la mateixa que quan es guanya un partit amb un penal no del tot just? No, no. Cada partit ha d’aplicar la seva política de visió municipal. Si aprovem una modificació de pla general, no crec que ningú ho faci obeint al seu partit, perquè no hi ha una estratègia global. Cadascú haurà de fer el que creu millor per Ripoll. Ha estat una decepció que cap més partit se sumés a l’equip de govern? Vam intentar-ho amb diferents arguments, però ens han dit que no. Havíem d’intentar-ho, i el PSC va optar per l’abstenció i en canvi ERC per un vot contrari. En un ple va acusar ERC de no voler que a Ripoll s’hi instal·lin més empreses i hi hagi més feina. Va ser una escalfada d’aquell moment o realment ho creu? No es pot dir que volem empreses però no saber on les posarem. O que no volem el polígon de la carretera de les Llosses però no pensar en altres llocs on ubicar-hi activitat industrial. Si ve una altra empresa com Sodeca, cal dir on la volem. O en cas contrari, que no en volem cap més. Nosaltres pensem que el lloc que malmet menys el paisatge per fer-ho és a Can Franquesa, on hi havia una antiga activitat industrial. A més també ens permetria posar-hi la ITV. El que no podem fer són empreses verticals o soterrànies. En una ocasió Anna-Belén Avilés va dir que no estava d’acord amb el polígon perquè “era molt diferent de la proposta inicial”, quan aleshores proposava un projecte molt més ampli que l’actual. No sé si hi ha una convicció en aquest tema o s’ha tractat com a oposició per fer oposició. En algunes portades de premsa, s’ha parlat de fins a quatre empreses disposades a instal·lar-se a Ripoll. No ha estat massa optimista la visió oficial? Jo no he enganyat mai. He dit que Sodeca vindria i ho ha fet. Vaig dir que Rocafiguera s’ompliria i només hi queden tres naus. O que Can Casals s’ompliria i ja hi fan les obres d’adequació. També és cert que algunes empreses prefereixen no fer cap pas fins que està tot molt mastegat. Si durant vuit anys de majoria absoluta no s’ha pogut desenvolupar el polígon de la carretera de les Llosses, vol dir que les administracions tampoc ho veuen massa clar, no? En el nostre país les modificacions urbanístiques són molt lentes. Això ho complica tot, fins i tot desclassificar i tornar a sòl primari o rústic. En part està bé, perquè impedeix que hi hagi especulació urbanística, i afavoreix de retruc el municipi. Si no ens n’hem sortit fins ara, és pel munt d’informes que ens han demanat. Alguns no han arribat fins molt tard. Després de les eleccions municipals cada partit s’haurà de mullar i posar les cartes sobre la taula.

“Si no hagués reeditat l’alcaldia, hauria deixat l’acta de regidor”

Retiren dues rescloses i un gual al Ter entre Manlleu i Gurb per millorar la connectivitat del riu

La música per als més petits torna a L’Atlàntida amb la Xics Orquestra

Sant Martí de Centelles destinarà part dels 450.000 euros del PUOSC a transformar la plaça l’Abella

Es presenta el 9 Gen, la iniciativa per reconèixer el talent jove de la comarca

LA PREGUNTA

En el seu dia a dia utilitza alguna eina d’intel·ligència artificial?

Mor un conductor després de xocar contra un camió aparcat a la carretera de Vic a Manlleu

Èric Vargas, ingressat a la Vall d’Hebron per un impacte de bola a la cara

Topada entre tres cotxes a Vic amb un ferit lleu

Estralls per la ventada a Osona

Detingut l'entrenador d'hoquei Francesc Linares per gravar jugadors quan es dutxaven

Neix a Ripoll una plataforma que vol fer de contrapès a Aliança Catalana

Detenen dos homes per robar amb violència cinc persones grans a Manlleu

Demanen 13 anys de presó per al conductor que va provocar la mort d'una noia a la C-17 el 2018

Les mil cares d’una mort sobtada

La torellonenca Anna Manrique, nova gerent del Consell Comarcal d'Osona