Fa pinta que no farà vacances, aquest estiu?
És poc probable [riu]. I si en faig serà un cap de setmana, encara no sé si llarg o curt…
Vostè es presentava per primera vegada i amb una formació que també s’estrenava. Amb la mà al cor, s’esperava ser l’alcalde?
No. Però deixa’m que ho matisi. El que no esperàvem és la quantitat de vots que vam tenir: 1.337. Aquesta és la sorpresa més positiva del resultat electoral des del nostre punt de vista. En el moment que es comença a cuinar el que acabaria essent la candidatura d’Aixequem poc esperàvem d’acabar tenint responsabilitats de govern, és cert. Ara bé, quan la candidatura es va formant, va prenent forma i jo acabo acceptant d’encapçalar-la, havíem de passar a plantejar totes les hipòtesis. I encara que la hipòtesi d’acabar governant no era la que semblava tenir més números, a priori, calia considerar-la.
A la campanya, però, ja es va veure que el moviment anava prenent força…
Sí, l’impuls que mostrem durant la campanya fa que les expectatives comencin a ser una mica més altes…
En el moment de descrèdit que viu la política, què hi pot aportar un pedagog, un escriptor; potser sentit comú, d’entrada?
Sentit comú? Potser sí. També miro d’aportar-hi una preocupació per altres temes o el mirar d’una altra manera l’acció política. Posar més incís en la mirada educativa; més incís en la importància de comunicació, de la bona comunicació… i creure que per damunt de la política hi ha d’haver un altre nivell, diguem-ne moral o ètic.
Tona viu un canvi després de 12 anys de govern monocolor. Els tonencs el notaran ja, aquest canvi?
Vull aclarir que la nostra idea quan parlàvem i quan parlem de canvi no és la de canviar-ho tot, sinó de canviar la manera de governar, els criteris, les dinàmiques, el treball en equip, la participació… Vull creure que aquest és un procés, però em fa l’efecte que aquestes formes diferents, i també alguns continguts diferents, s’aniran notant a poc a poc.
La peça angular del nou govern és aquest equip d’alcaldia. D’on surt la idea?
La idea neix en el moment que se’m demana d’encapçalar la candidatura. La meva primera resposta va ser negativa; sincerament negativa. Però vaig entrar en un moment de reflexió per intentar trobar vies per fer possible el que se m’estava demanant. Vaig intentar imaginar una alcaldia en la qual jo hi pogués ser, però en equip. I aquesta va ser una de les condicions, la primera de fet, per acceptar la proposta: entendre l’alcaldia com una alcaldia col·legiada i ben coordinada. Llavors vam buscar models, referències, i en vam trobar algunes que poden ser comparables, si bé cada municipi té la seva pròpia dinàmica…
Així, la idea és seva…
A veure. Vull remarcar, i això és importantíssim, que una cosa és la concreció que jo proposo, però aquesta concreció és plenament coincident i coherent amb el que Aixequem proposa. No invento la sopa d’all, sinó que la meva concreció i el que des d’Aixequem es va formant són plenament coincidents.
Algú pot interpretar que delegar o compartir responsabilitats és sinònim de defugir-les…
Les lectures són lliures. Tothom pot creure el que vulgui. Jo no me n’amago de cap, de les responsabilitats que pot tenir una alcaldia; de cap. Ara bé, les vull tenir i vull respondre-hi de manera compartida. Si s’han de prendre decisions importants, per mi és millor prendre-les en equip. Un equip es pot equivocar, és clar que sí, però es posen damunt de la taula més aspectes, s’observen més contradiccions que si les pren una única persona.
Des de Junts per Tona s’apuntava, en el primer ple, que abordar tot el treball en equip i en comissions pot alentir la ja prou feixuga gestió del dia a dia.
A veure. Ja sabem que els processos democràtics, per se, són més lents que altres tipus de processos. Un punt més de lentitud? No la negaré pas, però estem intentant que els processos siguin més participatius. Amb això no vull dir que fins ara no hi hagués una activitat democràtica, compte! Estic parlant en general.
Però els genera dubtes aquest punt de lentitud?
Els dubtes que té l’oposició, o que puguem tenir nosaltres mateixos, són dubtes raonables. Per això el que estem intentant, justament, és poder diferenciar bé entre allò que s’ha de resoldre en equip, allò que correspon a decisions, dels tràmits de l’administració, del dia a dia i de les coses menors que no cal que siguin resoltes en equip. En això hi estem treballant. Nosaltres no volem alentir excessivament. Algú assenyala, per exemple, que només s’hagi fixat una reunió setmanal de l’equip d’alcaldia, però pensa que constantment, des que hem començat, que estem en contacte, constantment estem resolent coses entre tots, de manera col·legiada.
L’alcalde sortint, Josep Salom, comentava aquests dies que deixen un ajuntament sanejat i amb molts projectes embastats. Que gairebé podran viure de renda, aquest primer tram del mandat…
A veure. Sí que és veritat que hi ha diversos projectes que, per les raons que sigui, coincideixen en el temps. Això vol dir que de manera ràpida hem d’anar-los entomant i prendre decisions…
Així, d’entrada, n’hi ha algun que no vegin clar?
El que et puc dir és que n’hi ha algun que és més complicat i enrevessat que els altres…
Em parla, per exemple, del projecte d’instal·lar un Bon Preu a la plaça Major?
Per exemple. Aquests dies hem de tenir una primera reunió amb representants de Bon Preu i segur que, a partir d’aquí, tindrem més informació de la que tenim ara mateix; que ja en tenim, però ens falten dades per valorar exactament què suposa aquest projecte. Està clar que és un projecte que tindrà unes conseqüències. Pot tenir conseqüències en el comerç local, però també conseqüències urbanístiques –si a partir d’aquí es fa una reforma de la plaça Major i de la zona de la Font Morta–. El que nosaltres volem és que totes aquestes conseqüències siguin al màxim de beneficioses pel poble.
No ho és, de beneficiós, així d’entrada?
No ho sabem. Només estic dient que aquest projecte generarà unes conseqüències i que ni els optimistes ni els pessimistes, en aquest moment, no podem acabar de visualitzar. El que sí que ens toca és defensar l’interès públic, defensar els interessos de poble tan bé com sapiguem. I si en algun moment ens hem d’aturar i posar algun tema sobre la taula del debat públic, també ho hem de poder fer. No en el que ja està signat; estic pensant en les millores de la plaça o en el que els veïns i els comerciants ens puguin proposar.
Un dels grans projectes que ja està en execució és el del centre cultural Muriel Casals. En l’anterior mandat ERC hi havia fet alguns matisos. Com el veuen?
El Muriel Casals és un projecte important en aquest moment i, efectivament, ha de ser una realitat d’aquí a uns mesos. Aquest projecte va néixer precisament a partir de la participació de les entitats, que van ajudar a acabar de reformular i replantejar les idees inicials. Per tant, pot ser un projecte dinamitzador, un lloc de trobada, d’interacció i de generacions d’idees i de treball conjunt de les entitats.
Hi ha molts àmbits per anar abordant. Un serà el de la definició del model firal que té el poble. L’última gran aposta va ser la creació del Una Tona de Màgia. Com el valoren, el festival?
Se n’ha començat a parlar, i també hem d’anar resolent alguns interrogants.
Que podrien afectar la seva continuïtat?
Jo no estic dient això. Només dic que estem mirant de situar Una Tona de Màgia en aquest nou escenari. Hi ha hagut un primer contacte i, a poc a poc, hem d’anar treballant alguns aspectes, pensar en alguna nova possibilitat o en qüestions de tipus econòmic. Nosaltres ens imaginem Una Tona de Màgia en què les tonenques i els tonencs encara hi prenguem més part. Que el comerç, les entitats, els veïns i veïnes, els diversos sectors d’edat, que no dic que no hi estiguin participant, però que ho puguin fer encara més.
Parla del comerç local. És un dels temes que els preocupa, la seva reactivació?
Doncs sí, com qualsevol altre sector econòmic, però si ens preocupa és perquè, a més de ser un sector econòmic, té una repercussió en la vida dels carrers del poble, i en especial de la zona cèntrica, la més comercial. Fixa’t que el tema del comerç va de bracet amb el que comentàvem abans del que passarà a partir de la instal·lació del Bon Preu… En aquest àmbit volem continuar anant junts amb Tona Punt de Comerç, i estem oberts a qualsevol proposta que arribi des d’aquest sector. De fet, amb totes les entitats amb qui ens hem reunit fins ara estem escoltant les seves demandes, la seva situació, les seves preocupacions i, a partir d’aquí, mirar de trobar possibles respostes.
Durant la campanya també es va plantejar, per exemple, la necessitat d’ampliació del polígon industrial, que es troba encallada des de fa anys…
Encara no ho hem tractat. Sí que s’ha parlat amb els propietaris del polígon d’algun altre tema puntual, però encara no de l’ampliació…
I de l’ampliació del CAP?
També s’ha de mirar com està. Aviat tindrem més informació. Portem tot just un mes aquí i hi ha temes que encara no tenim tota la informació i d’altres que encara no els hem tractat, sincerament. De moment hem hagut d’assumir les urgències; i ens n’hem trobat moltes…
Per exemple?
Mira, la mateixa festa major, que ja la tenim aquí. Hi hem dedicat moltes energies. Hi havia coses que estaven tancades i d’altres que no. Estem resolent alguns serrells, i en els propers dies en podrem informar tots els veïns i veïnes.
El matís dels sous
En la crònica de l’últim ple, EL 9 NOU assegurava, dilluns, que el nou equip de govern havia assignat uns sous a la baixa. Calen matisos. Quan Josep Salom va entrar al govern, el 2007, es va fixar un sou de 47.800 euros (pels 26.200 que cobrava Antònia Font), però l’Ajuntament se’ls ha estalviat sempre gràcies al càrrec de Salom a la Diputació. Ara, Lleopart en tindrà un de 28.600, després de rebaixar un 20% el sostre màxim i fixar un 75% de dedicació. Les indemnitzacions als regidors, amb variacions puntuals, poden acabar resultant similars. Un factor que sí que varia és que el nou equip de govern ha prescindit, d’entrada, de la figura d’un gerent. Caldrà veure, en futurs pressupostos, el cost exacte de tot plegat.
