El sou dels polítics locals és un dels temes més complicats de gestionar i explicar als vilatans?
Sempre ha estat complicat, però d’uns anys ençà ja es publiquen uns barems a la Llei de Bases de Règim Local que orienten sobre quina ha de ser la retribució de l’alcalde segons població i dedicació. Per tant, els alcaldes fem ús d’aquestes xifres per concretar el sou just.
Sap greu que li qüestionin el sou?
No me’n sap, però tots plegats hauríem de ser més justos en el debat polític sobre la retribució que cada persona ha de rebre per la feina que fa. En la sessió plenària vaig demanar un debat seriós, respectuós i coherent, fixant-nos més en allò que hauria de cobrar l’alcalde de Sant Joan de les Abadesses, independentment de qui l’estigui ocupant aquest lloc de treball en aquests moments, entenent que la figura de l’alcalde recau avui en mi mateix però qualsevol dia pot ser per a una altra persona. Jo soc el primer que vull que qualsevol treballador rebi un sou just per la feina que fa. Si la meva filosofia és aquesta seria incoherent que per mi volgués una altra cosa.
L’augment de sou a inici de mandat pot ser un indici que serà el darrer de Ramon Roqué com a alcalde?
No. Jo sempre havia cobrat molt per sota del que pertocava. Hem intentat encaixar aquest sou en paràmetres més justos, veient que la diferència entre el que cobrava i el que seria just era àmplia. En tot cas l’oposició va reforçar una lectura per ressaltar el que li va convenir.
Que només s’hagin presentat dos partits teòricament d’esquerres en un poble considerat tradicionalment convergent, com s’ha de llegir?
Aquest fet no va contribuir a la pluralitat d’idees i projectes. Que un dels partits amb més representació nacional no participés en les eleccions municipals no va ser un fet normal. Ens va entristir que no es presentés per la trajectòria política que ha tingut al poble. Va ser una anomalia que espero que en un futur es resolgui perquè el seu electorat pugui tenir representació.
Això va comportar una dualitat d’esquerres…
Sí, però els orígens de les dues formacions són diferents. Venen marcades per una història de política municipal a Sant Joan, amb persones, tarannà i filosofia de treball i de poble diferents. Per això no hem trobat mai la confluència necessària per plantejar projectes conjunts en present i futur. Tot i ser dos partits d’esquerres hi ha suficients matisos entre tots dos, incrementats pels anys que els uns som govern i els altres a l’oposició.
Ramon Roqué està dolgut amb l’oposició que li ha fet Sergi Albrich fins ara?
Dolgut, no. M’agradaria que Sergi Albrich i ERC de Sant Joan fessin un altre tipus d’oposició, molt més constructiva, amb més diàleg amb l’equip de govern. Més proactiu i propositiu amb allò que plantegem, i no només des d’un punt de vista d’oposar-se a tot.
Hauria estat bo per Sant Joan que un santjoaní presidís el Consell Comarcal?
Segur que hauria estat bo. En tot cas, si no ha acabat passant és perquè no es complien les circumstàncies o les majories perquè això passés. A veure si en el futur pot ser realitat.
En un tema cabdal com la recollida porta a porta, el seu govern s’ha queixat del tracte que ha rebut del Consell Comarcal. En els últims tres anys, malgrat el suport de MES a Manso, no s’ha millorat sinó que s’han incrementat encara més les taxes. S’hauria pogut incidir per evitar aquest greuge?
Fa molts anys que els diferents pobles de la comarca no pensen tant a implantar una recollida selectiva que incrementi el reciclatge sinó en com poden pagar menys. En el darrer mandat cada poble tenia una voluntat diferent a l’hora d’entendre la recollida d’escombraries. Això va derivar a través d’un concurs públic que s’acabessin definint diferents tipus de recollida. Sant Joan en va sortir perjudicat, en tant que som els únics que fem el porta a porta. Això impedeix aplicar polítiques comunes i economia d’escala i ens perjudica amb la taxa, malgrat ser el poble que més recicla, perquè el sistema té unes despeses addicionals en servei que no es poden reduir amb un sistema compartit amb altres municipis.
I no hi va haver manera de fer entendre a Manso aquest valor afegit que els santjoanins apliquen en matèria de recollida selectiva?
Entenc que va faltar lideratge o convenciment o ganes d’impulsar un sistema que afavorís reciclar com és la recollida selectiva a través del porta a porta. Finalment es va imposar la voluntat dels pobles grans i altres sistemes de recollida que no fomenten la sostenibilitat a mitjà i llarg termini del sistema de recollida d’escombraries.
Tenint en compte l’experiència dura que la família socialista havia tingut amb Manso a Campdevànol, molta gent es va sorprendre quan fa tres anys i malgrat l’ascendent santjoaní a MES aquest partit va donar-li suport quan Miquel Rovira li va plantejar un escac i mat a la presidència del Consell…
El nostre partit està format per un grup de persones que treballa pensant en el present i el que convé als nostres municipis, amb plena llibertat individual de gestió en els diferents òrgans de representació. Si les persones que hi havia al Consell creien que el govern de Manso podia ser bo per la comarca, tenien la confiança de la resta de companys del partit a la comarca.
I ara s’ha repetit el suport.
Hem considerat que una àmplia aliança amb Junts per Catalunya i el PSC serà bona pel Ripollès.
L’ha sorprès que el grup de MES a Campdevànol s’hagi incorporat a JxCat?
Són decisions personals d’aquells que fins ara formaven part de MES. Si han cregut que el millor era incorporar-s’hi, nosaltres només podem respectar-ho.
Dretes i esquerres estan molt més difuminades del que semblen indicar les sigles de cada partit.
En pobles i comarques acaba imposant-se més la relació personal entre els polítics, el tarannà, la forma d’enfocar els projectes i la mateixa gestió. Tot això marca futures aliances o projectes comuns. Quan entre persones i partits hi ha excessives diferències, no hi ha manera de trobar punts de concordança.
Que Casals estigui obrint línies de producció a l’antic espai que havia ocupat a Ripoll és dolent per Sant Joan?
No. És molt bo que Casals estigui en fase de creixement empresarial i que trobi solució a les seves necessitats a Ripoll, de manera ràpida, sense desatendre els seus clients. Vol dir que té bona salut i que potser en un futur pugui ampliar instal·lacions també a Sant Joan. És positiu per Sant Joan i pel Ripollès que les empreses locals puguin créixer a la comarca.
És més complicat obrir empreses a Sant Joan del que ja és fer-ho a Ripoll?
Obrir empreses és difícil a tot arreu. A la comarca n’hi ha poques. Costa molt fer inversió, i es prefereix fer-ho en processos de producció per fer-les més competitives. I encara que ens sembli que hi ha molt espai industrial preparat per instal·lar-hi empreses, la realitat no és ben bé així. Poques vegades tenim el terreny industrial o la nau que encaixi amb la necessitat de les empreses. Per això hem de prioritzar que les empreses trobin l’espai que busquen a la mateixa població o a la comarca.
Els bancs cada vegada restringeixen més el seu horari, o focalitzen el seu negoci lluny de la banca de proximitat que coneixíem fins ara. A Sant Joan alguna entitat ja ha tancat la seva banca convencional. Altres només permeten fer determinades operacions durant les primeres hores del matí. L’Ajuntament no pot fer-hi res?
Els ajuntaments no podem intervenir en aquesta evolució del món financer, com tampoc vam poder-ho fer en el de les elèctriques, les operadores de telefonia o del gas. Patim la deslocalització que ha fet perdre tot contacte amb els municipis. No m’agrada però és una realitat que s’imposa perquè són decisions que prenen grans multinacionals, distanciant les necessitats del territori i les de les empreses que haurien de contribuir al desenvolupament local, però que fan just el contrari.
El pas de vehicles pel centre de la vila continuarà sent el principal problema de les comunicacions locals pel centre de la vila?
És difícil, perquè la titularitat de la carretera és de l’Estat i actualment va molt lent a plantejar noves solucions. L’Ajuntament hi incideix per resoldre punts negres, però estem molt lluny que s’avinguin a parlar de fer passar la N-260 per fora del poble. És un debat que no crec que estigui sobre la taula durant molt de temps.
Algú pot entendre que Clownia s’ha utilitzat electoralment amb Alguer Miquel presentant la candidatura de MES. El festival perillaria en cas que un altre partit governés Sant Joan?
En cap moment hi va haver intenció de polititzar el festival, perquè Clownia és del poble i s’ha de seguir fent hi hagi qui hi hagi a l’alcaldia. L’Alguer va voler acompanyar-me en la presentació per l’amistat que tenim amb ell i la seva família, en una intervenció que no va tocar la política local.
La implicació dels santjoanins en l’organització d’esdeveniments forma part de l’ADN del poble?
Per les nostres dimensions tenim moltes entitats i la gent participa de les activitats que generen. Això forma part de l’adn dels santjoanins. Intentem mimar-ho i fomentar-ho perquè a les entitats els sigui el més fàcil possible, tant pel retorn social com econòmic que se’n deriva.
Quins projectes l’il·lusionen de cara a aquest mandat?
Acabar Sant Antoni, enllestir el futur tanatori, traslladar la Infantil i la Primària a la Coromina del Bac, ampliar l’aparcament de les Cinc Fonts que ha esdevingut una zona estratègia central del poble per acollir la gent que ens visita. També hem plantejat l’assentament de la muralla a l’entorn de la font d’en Roca. Hem de ser capaços, també, d’acabar d’executar les vies verdes que hi ha projectades i algunes ja licitades tant en direcció a la Vall de Camprodon com a la Vall de Bianya. Volem licitar el canvi d’enllumenat públic a tecnologia led. Estem carregats de projectes en bona part ja finançats o buscant cofinançament per anar-los executant.
Esportivament a Sant Joan només es practica un esport de conjunt en sèniors. Hi ha possibilitats de revertir aquesta situació?
Ara mateix ha ressorgit el bàsquet, i conjuntament amb el Club Bàsquet Campdevànol ja tenim molts nens i nenes competint en equips. En futbol, la relació amb el Fundescamp ha permès que es pugui jugar en totes les categories. La tendència és reagrupar-nos amb altres clubs de la comarca per fer equips i que tothom jugui al seu esport.
