Capgirem, Aixequem, Sumem, Movem, Impulsem, Som, Fem… La primera persona del plural està molt present en les denominacions de les candidatures d’aquestes eleccions municipals. Però més enllà de les connotacions de conjunt que volen transmetre, el grafisme, la presentació o els eslògans que els acompanyen poden ser factors que condicionin el vot dels més indecisos. EL 9 NOU ha volgut fer una anàlisi dels cartells d’aquesta campanya en diferents poblacions amb la col·laboració de dos dissenyadors gràfics amb una visió corresponent a dues generacions diferents, Ton Granero i Mireia Bover.
Els cartells que defensen les alcaldies de Vic i Ripoll per Junts per Catalunya són radicalment diferents. Anna Erra s’ha basat en l’estètica utilitzada en la passada campanya a les generals. “Destaca més el missatge que la foto”, segons Bover, ja que “la marca es veu bastant”, assenyala Granero. La candidata a la reelecció hi apareix sola, en grup o en parella i en tots els casos “les fotos són molt naturals”. Jordi Munell utilitza més la imatge general de la formació “seguint gràficament la diagonal de Junts”, però no els agrada que quedi tallat el cap de l’alcalde, que crida l’atenció per vestir l’americana verda que utilitza en les grans ocasions. Tampoc no els convenç la fotografia del candidat de Manlleu, Arnau Rovira, mentre que la dels cinc primers candidats a Balenyà “semblen una família”.
ERC aposta per un mateix model de cartell amb la foto del candidat i eslògans personalitzats: “La valentia del canvi” a Vic, “Comptem amb tu” a Manlleu, “Tu decideixes!” a Torelló, “Viu Ripoll” o “Teixim un nou Taradell”. Granero ressalta l’ús del groc en forma de detall i que la foto “dona una imatge de seriositat i de govern”. En el cas de la candidata a Vic “el missatge és més emocional”, considera Bover.
Un cas semblant és el del PSC, que també es fonamenta en un mateix estil tipogràfic, amb el vermell corporatiu predominant. Carme Tena és l’alcaldable de Vic a qui més se li veu la figura i “és la que transmet més calma, així asseguda”, segons Bover, que troba que el cor que utilitza Anna-Belén Avilés a Ripoll en el seu grafisme “és un símbol emocional”. A Manlleu és Marta Moreta qui utilitza una jaqueta a joc amb el partit.
La diversitat de formes amb què es presenta la CUP i la seva pròpia organització en assemblees locals també provoca una disparitat gràfica. Sorprèn que Capgirem Vic s’hagi decantat per tons vermellosos, amb tres models de cartell i un “missatge molt conceptual adreçat als seus fidels”, segons Granero. No té res a veure amb la foto de grup i una vista de Manlleu al fons o amb el collage d’Alternativa per Ripoll. A Centelles només n’utilitzen de genèrics.
Els cartells d’En Comú Podem també són molt diferents a Vic i Manlleu. Aquests últims incorporen una foto de grup i a la capital de comarca se centren en la foto del seu únic regidor. La foto d’Arnau Martí “és bona i la tipografia està ben posada”, segons Granero. En canvi, no acaba d’agradar el cartell de Som Identitaris en aquestes dues poblacions, perquè utilitzen diverses tipografies diferents i “és com voler dir moltes coses alhora”, considera Bover. El més destacat de la proposta gràfica de Vic Sentit Comú és que utilitza una tipografia clàssica i que “es volien mostrar diferents”, segons Bover, mentre que la campanya de Cs es basa en un únic model en castellà amb el nom de la població a sota.
Una altra proposta que a tots dos els ha cridat l’atenció és la d’Aixequem Tona, utilitzant la icona d’engegar els aparells en forma de Q invertida, que han convertit també en un objecte físic a mode de tòtem de campanya. Bover creu que “crida l’atenció” i Granero considera que “gràficament es podia millorar tot i que a nivell de poble està molt bé”.
El cartell que més ha agradat
La proposta que més ha convençut els dissenyadors consultats és la de la CUP de Torelló. Consideren que es diferencia de la resta, utilitzant el blanc i negre que permet ressaltar més el grafisme groc. Les fotos descentrades encarades en els rostres de Francesc Manrique i M. Àngels Casals són de gran qualitat i en ressalten els detalls facials. La seva diferència d’edat juntament amb el missatge contribueixen a donar la imatge que “busquen eixamplar el radi”, segons Granero.
