Set dècades són les que separen el periodista berguedà de TV3 Abraham Orriols de la pastora en actiu més vella de Catalunya, Marina Vilalta, que amb 96 anys pastura el seu ramat d’ovelles cada dia a Bruguera, un nucli de Ribes de Freser situat a la falda del Taga.
El nexe d’unió entre ells dos sorgeix arran de l’editorial Ara Llibres, que, a finals de l’any passat, va proposar-li escriure un llibre sobre la vida de la Marina. A Orriols, que li sonava la pastora perquè havia vist un reportatge al magazín La Mira i per la Creu de Sant Jordi que li van concedir el 2022, va acceptar l’encàrrec i el resultat serà a les llibreries a partir d’aquest dilluns.
El jove periodista es va posar en contacte amb la família i el 4 de gener d’enguany va quedar amb la pastora per primera vegada. A partir de llavors, Orriols es va fer un fart de pujar a Bruguera, i de les converses amb la Marina n’ha sortit un llibre de poc més de 200 pàgines sota el títol Una vida a les muntanyes: la pastora Marina Vilalta, un segle arrelada a la terra.
La Marina treu les ovelles cada dia de 3 a 5 de la tarda. Si és a la vora, hi va a peu; però si no, l’acompanya el seu fill Jesús amb un Suzuki i “els animals segueixen el cotxe com una processó”, se sorprenia Orriols. El periodista l’acompanyava i hi tenia converses quilomètriques que “saps com començaven, però no com acabaven”.
I és que un dia tenia intenció de preguntar-li com havia viscut la Guerra Civil quan era petita, però ella va decidir explicar-li l’únic viatge que ha fet fora del principat, a Mallorca. “Aquell dia van marxar amb avió a les 5 del matí i van tornar a les 8 del vespre, perquè ja enyorava les ovelles”, exclamava. En canvi, si volia aprofundir sobre el viatge, li parlava de la guerra.
El llibre reflecteix un segle d’història del sector primari al Ripollès. Si la Marina deia que abans hi havia molts pastors a les muntanyes i ara estava sola, Orriols consultava el cens oví de caps de bestiar del 1980 i el comparava amb l’actual. “Hi ha informació oficial amb dades per vestir la seva biografia”, comentava.
La Marina ja sap que, quan marxi d’aquest món, ni el seu fill ni el seu net li agafaran el relleu. La feina de pastor és sacrificada i és difícil “guanyar-se la vida amb 40 ovelles encara que facis formatge i venguis la carn”. El que no es perdrà del seu llegat són les cançons tradicionals que conserva a la memòria.
No sap llegir ni escriure, però “les cançons populars són la seva biblioteca”. De fet, cada capítol comença amb una. Després d’escriure el llibre, a Orriols només li queda un repte imposat per la Marina: pujar al Taga. L’excursió la farà aquest octubre coincidint amb la presentació del llibre a Bruguera.
