Vetlladors anònims del patrimoni

David Iglesias | La nit del dimecres 21 de gener ens va deixar el ribetà Manel Navarro i Carbonell, a 94 anys. Poques hores abans Ribes de Freser celebrava Sant Sebastià, un dels sants protectors de la vila, del qual es conserva un notable reliquiari de plata del segle XVII. En poques setmanes arribarà el torn de la festa major petita o d’hivern, sota el patronatge de Sant Valentí, del qual es conserva també una imatge-reliquiari del segle XVIII. Ambdues peces, conjuntament amb d’altres obres d’art i orfebreria, es van poder salvar de la destrucció de la guerra i revolució de 1936 gràcies a la intervenció d’alguns veïns anònims que les van amagar curosament. La vida de Manel Navarro ha estat íntimament lligada a la parròquia de Santa Maria, desenvolupant el servei de sagristà i campaner durant més de 50 anys on, entre d’altres moltes funcions, va cuidar, vigilar i conservar el petit tresor parroquial: una col·lecció d’obres d’art senzilla però interessant que, sigui dit de passada, és desconeguda per bona part de la població i que caldria posar en valor algun dia. I és en aquest punt on hem d’agrair aquestes persones anònimes que, massa vegades, no han tingut el reconeixement que mereixien. El paper dels discrets guardians del patrimoni, des de la seva senzillesa però moguts segurament per un sentiment d’orgull, pertinença i, per què no dir-ho, quasi de propietat sentimental, ha estat clau per conservar els petits tresors artístics i culturals dels nostres pobles. Quan parlem de patrimoni material el primer que ens pot venir al cap són les grans obres mestres, els grans edificis icònics; en parlar de patrimoni immaterial podem anar a parar a les grans i reconegudes festes, tradicions o esdeveniments diversos, de vegades massificats i sobreexplotats que ocupen pàgines en les guies turístiques del territori. Caldria aturar-nos i observar tot allò que ens envolta, tot el que forma part de la nostra identitat des del més alt, prestigiós o reconegut fins al més petit, senzill, humil o quotidià, al que ens fa autèntics i diferents, fent justícia a allò que diuen que “al món sobren imprescindibles i falten necessaris”. En Manel ha estat també el darrer campaner oficial de la Vall de Ribes, en haver succeït i après l’ofici del seu antecessor de Cal Campaner, acompanyant des de dalt del vell campanar durant més de cinc dècades els moments festius, els actes religiosos, donant la benvinguda als batejats i en la delicada tasca d’anunciar les morts i acompanyar els nostres difunts amb el plany de les campanes. Sempre amb aquella diligència i agilitat per pujar les atrotinades i dretes escales de la torre. També durant molts anys va desenvolupar la tasca de manteniment i sincronització dels rellotges públics del poble. Manel, ara les teves campanes estan tristes, han d’acomiadar el seu company fidel. Qui hauria dit que la feina de campaner que has realitzat durant tants anys, amb tanta constància i responsabilitat, ara ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Gràcies a persones com tu, que heu desenvolupat el vostre ofici de manera discreta, s’ha mantingut viu el llenguatge sonor ancestral dels nostres pobles i ciutats. Des de la teva torre de guaita, el teu castell, has estat testimoni i observador silenciós dels canvis del poble, dels que han marxat, dels que han arribat, i potser també dels secrets amagats sota les teulades i rere les finestres. Aquest estiu passat et vam veure feliç en el molt merescut homenatge que vas rebre com a campaner, i això ens va fer feliços a tots. Descansa en pau, guardià i vetllador del patrimoni ribetà.

Vetlladors anònims del patrimoni

El taller morer, de Camprodon: De tots i per a tots

El ‘Messi’ d’esquilar ovelles

La residència de Campdevànol celebra trenta anys fent de casa

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Cinc menors traslladats a l'hospital per un accident a les atraccions de Tona

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Hem tornat a néixer”

Aquell 17 d'agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

Entre boscos i sense presses

Roben encastant un cotxe a la joiera de la plaça de Manlleu

Els Bombers rescaten una dona al Balandrau

Insòlita recollida de firmes a Manlleu, on és l'Ajuntament qui l'impulsa per demanar més seguretat

Una família de Vic, afectada per l’estafa de viatges de l’Escala

Cau la branca d'un arbre i xafa un cotxe aparcat a Vic