Moltes vegades acostumava a sortir ben d’hora, al matí. Quan encara la ciutat no s’havia despertat i això li permetia fotografiar espais, llocs, arquitectura. S’enfilava dalt d’una escala, per aconseguir perspectives diferents sobre espais fotografiats mil i una vegades, però que adquireixen una nova dimensió en la seva mirada. Altres vegades era més amunt, que s’enfilava: a terrats i teulades on buscava la visió des de dalt dels carrers i places. O al contrari, baixava ran de terra en dies de bullici, com el Mercat del Ram, per captar personatges i actituds en el moment en què ells no es veien perseguits per l’objectiu.
Tot el Vic de Manel Gausa difícilment cap en un espai, però el fotògraf i home de teatre ha fet un esforç de síntesi, ajudat per Miquel Bardagil i Ton Granero, i dels milers de negatius que guarda curosament n’ha triat una vintena per a l’exposició “Manel Gausa. Vic. L’experiència de la mirada”, que fins al 15 d’abril es pot veure al Temple Romà, dins la programació de l’Ateneu.
