Vic treballa amb els comerços que regenten nouvinguts perquè s’hi utilitzi la llengua catalana

Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. Són dades de l’informe anual que ha elaborat la Plataforma per la Llengua que assegura que des del 2005 a tot el domini lingüístic s’ha perdut mig milió de catalanoparlants. Aquesta situació, la del canvi d’idioma, es dona també en l’àmbit comercial, sobretot en els establiments que regenten persones nouvingudes. Així s’ha detectat en els primers resultats de l’anàlisi de la llengua catalana en el comerç que s’inclou en el pla de Llengua i Comerç de la ciutat de Vic, que treballen conjuntament el Centre per a la Normalització Lingüística (CNL) i la Secretaria de Política Lingüística, i que van presentar aquest dimecres a la seu del CNL de Vic. Es tracta d’un treball que es va iniciar el 2019 i que segons Assumpta Grabolosa, directora del CNL d’Osona, ha permès obtenir dades de l’ús del català en els establiments, com les llengües emprades en el rètol principal o en l’aparador i també la llengua amb què el personal dona la benvinguda o si s’adapta al català, i si el client li parla en aquesta llengua. La primera anàlisi amb visites a 420 comerços va determinar que hi havia “una diferència molt important entre els comerços regentats per persones nouvingudes” i la resta. En els rètols principals no hi havia tan bons resultats, segons Grabolosa, com en la retolació secundària sobre horaris, ofertes o productes determinats. En la llengua oral els resultats eren “excel·lents”, afegia. En els regentats per persones nouvingudes, però, només el 7% donaven la benvinguda en català, mentre que el 30% eren “capaços d’adequar-se a la llengua si els parles en català”. Aquest fet, assegurava la directora del CNL d’Osona, “ja motivava a actuar per intentar ajudar els comerços a millorar aspectes lingüístics”. A partir d’aquí, aquest any s’han centrat en dos barris concrets, el Remei i l’Estadi, dels quals han analitzat 186 comerços. Aquesta diagnosi, l’han fet una parella de voluntari lingüístic i agent cívic, que “a part d’informar de la llengua podien donar informació útil pels comerços”, segons la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Cultura de Vic, Bet Piella (JxCat). Grabolosa afegia que tenir voluntaris que parlessin panjabi, àrab i xinès ha facilitat tot el procés. Pel que fa a la diagnosi d’aquestes zones, han detectat que el 70% dels rètols principals són en català i que el 55% de la informació secundària, també. “A vegades tenim percepcions equivocades d’aquests barris”, remarcava Grabolosa. “La primera sorpresa” en els comerços regentats per persones estrangeres és que en un 31% la benvinguda era en català. Per comunitats lingüístiques, però, han detectat que els panjabis un 36,5% atenen en català o s’adeqüen, el mateix percentatge que ho fa en castellà. En l’origen marroquí, un 64% no pot adequar-se al català. En els procedents d’Amèrica del Sud, el 60% es va passar al català, mentre que en el col·lectiu d’origen xinès el 79% s’hi adreçava en castellà. “No aconseguirem que aquests comerços parlin català si no hi van a comprar persones que parlin català”, deia en Shamunu, un dels mediadors lingüístics que ha pentinat les botigues dels dos barris. “El paper dels mediadors va ser essencial”, remarcava la directora del CNL. Els resultats de tot plegat, subratllava Grabolosa, han estat “esperançadors”, ja que un 40% mostren interès i un 70% mantenen el contacte per avisar-los de futurs cursos. Segons la responsable del CNL, “cal afavorir que els catalans parlin en català en aquests espais” ja que “alguns en saben però no tenen interlocutors i ja els prejutgen si tenen determinats trets físics”. Finalment apunten que “cal facilitar l’aprenentatge del català a aquests comerciants. En aquest sentit impulsen estratègies com la prova pilot de “Comerços aprenents”, que ha començat amb dos establiments. També està previst que a partir del gener es facin campanyes de sensibilització i ja fa temps que tenen una xarxa d’establiments col·laboradors –a Vic en són 39– “sensibilitzats per la llengua” i que tenen un distintiu a l’entrada on la llengua vehicular és el català i no canvien, detallava Judith Vidal, dinamitzadora i professora del CNL. Això fa que moltes parelles lingüístiques hi facin trobades. El 70% dels establiments del Remei i l'Estadi estan retolats en català La regidora Piella va admetre “la situació difícil que tenim al país en relació amb la llengua catalana” i feia referència a la nova sentència sobre l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. A Vic, remarcava, “som ferms a defensar la immersió com a model de convivència i també com a llengua vehicular en tots els àmbits”, i afegia que “defensar el català depèn dels usuaris”. Piella remarcava “l’interès per part dels comerciants d’atendre la ciutadania en català” i també de la valoració que en fan els clients que sigui així. Amb tot, “malgrat el context, a Vic tenim una situació privilegiada” pel que fa a l’ús, que “hem de mantenir i fomentar”.

Vic treballa amb els comerços que regenten nouvinguts perquè s’hi utilitzi la llengua catalana

Laia Sanz, obligada a deixar el Dakar pel desplaçament de dos mil·límetres d’una barra

Nani Roma acaba 17è a la primera etapa del Dakar, i Laia Sanz 139a després de l’accident

Tres detingudes a Vic per robar en cases d’arreu de Catalunya amb un botí de 142.000 euros

Un nou any amb protagonisme dels equipaments

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Cauen a Torelló 400.000 euros d'un premi de l'ONCE

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

Fuig d'un control, condueix temeràriament per la C-37 i l'atrapen a Sant Vicenç amb 43 quilos d'haixix

Èxit de convocatòria de les campanades a la plaça Major de Vic

Enxampats saquejant cotxes a les discoteques a Gurb la nit de Cap d'Any

Dos ferits en un accident a la C-154 a Vic

Aparatós accident d'un camió de potassa a la carretera de Vilanova de Sau

Josep Ramon Redorta, a la masia el Portell de Gurb