Vic treballa amb els comerços que regenten nouvinguts perquè s’hi utilitzi la llengua catalana

Vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. Són dades de l’informe anual que ha elaborat la Plataforma per la Llengua que assegura que des del 2005 a tot el domini lingüístic s’ha perdut mig milió de catalanoparlants. Aquesta situació, la del canvi d’idioma, es dona també en l’àmbit comercial, sobretot en els establiments que regenten persones nouvingudes. Així s’ha detectat en els primers resultats de l’anàlisi de la llengua catalana en el comerç que s’inclou en el pla de Llengua i Comerç de la ciutat de Vic, que treballen conjuntament el Centre per a la Normalització Lingüística (CNL) i la Secretaria de Política Lingüística, i que van presentar aquest dimecres a la seu del CNL de Vic. Es tracta d’un treball que es va iniciar el 2019 i que segons Assumpta Grabolosa, directora del CNL d’Osona, ha permès obtenir dades de l’ús del català en els establiments, com les llengües emprades en el rètol principal o en l’aparador i també la llengua amb què el personal dona la benvinguda o si s’adapta al català, i si el client li parla en aquesta llengua. La primera anàlisi amb visites a 420 comerços va determinar que hi havia “una diferència molt important entre els comerços regentats per persones nouvingudes” i la resta. En els rètols principals no hi havia tan bons resultats, segons Grabolosa, com en la retolació secundària sobre horaris, ofertes o productes determinats. En la llengua oral els resultats eren “excel·lents”, afegia. En els regentats per persones nouvingudes, però, només el 7% donaven la benvinguda en català, mentre que el 30% eren “capaços d’adequar-se a la llengua si els parles en català”. Aquest fet, assegurava la directora del CNL d’Osona, “ja motivava a actuar per intentar ajudar els comerços a millorar aspectes lingüístics”. A partir d’aquí, aquest any s’han centrat en dos barris concrets, el Remei i l’Estadi, dels quals han analitzat 186 comerços. Aquesta diagnosi, l’han fet una parella de voluntari lingüístic i agent cívic, que “a part d’informar de la llengua podien donar informació útil pels comerços”, segons la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Cultura de Vic, Bet Piella (JxCat). Grabolosa afegia que tenir voluntaris que parlessin panjabi, àrab i xinès ha facilitat tot el procés. Pel que fa a la diagnosi d’aquestes zones, han detectat que el 70% dels rètols principals són en català i que el 55% de la informació secundària, també. “A vegades tenim percepcions equivocades d’aquests barris”, remarcava Grabolosa. “La primera sorpresa” en els comerços regentats per persones estrangeres és que en un 31% la benvinguda era en català. Per comunitats lingüístiques, però, han detectat que els panjabis un 36,5% atenen en català o s’adeqüen, el mateix percentatge que ho fa en castellà. En l’origen marroquí, un 64% no pot adequar-se al català. En els procedents d’Amèrica del Sud, el 60% es va passar al català, mentre que en el col·lectiu d’origen xinès el 79% s’hi adreçava en castellà. “No aconseguirem que aquests comerços parlin català si no hi van a comprar persones que parlin català”, deia en Shamunu, un dels mediadors lingüístics que ha pentinat les botigues dels dos barris. “El paper dels mediadors va ser essencial”, remarcava la directora del CNL. Els resultats de tot plegat, subratllava Grabolosa, han estat “esperançadors”, ja que un 40% mostren interès i un 70% mantenen el contacte per avisar-los de futurs cursos. Segons la responsable del CNL, “cal afavorir que els catalans parlin en català en aquests espais” ja que “alguns en saben però no tenen interlocutors i ja els prejutgen si tenen determinats trets físics”. Finalment apunten que “cal facilitar l’aprenentatge del català a aquests comerciants. En aquest sentit impulsen estratègies com la prova pilot de “Comerços aprenents”, que ha començat amb dos establiments. També està previst que a partir del gener es facin campanyes de sensibilització i ja fa temps que tenen una xarxa d’establiments col·laboradors –a Vic en són 39– “sensibilitzats per la llengua” i que tenen un distintiu a l’entrada on la llengua vehicular és el català i no canvien, detallava Judith Vidal, dinamitzadora i professora del CNL. Això fa que moltes parelles lingüístiques hi facin trobades. El 70% dels establiments del Remei i l'Estadi estan retolats en català La regidora Piella va admetre “la situació difícil que tenim al país en relació amb la llengua catalana” i feia referència a la nova sentència sobre l’escola Turó del Drac de Canet de Mar. A Vic, remarcava, “som ferms a defensar la immersió com a model de convivència i també com a llengua vehicular en tots els àmbits”, i afegia que “defensar el català depèn dels usuaris”. Piella remarcava “l’interès per part dels comerciants d’atendre la ciutadania en català” i també de la valoració que en fan els clients que sigui així. Amb tot, “malgrat el context, a Vic tenim una situació privilegiada” pel que fa a l’ús, que “hem de mantenir i fomentar”.

Vic treballa amb els comerços que regenten nouvinguts perquè s’hi utilitzi la llengua catalana

Carles Garcia tanca una etapa de 20 anys al Museu del Ter de Manlleu

18 nominacions de granges d’Osona als Premis Porc d’Or

Jordi Vilamala, des dels tres anys al Tona: “És el club de la meva vida”

Un total de 26 curts, en una nova edició del Festival Julius

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter