L’exdiputada de la CUP, Mireia Boya, acaba de publicar el llibre Trencar el silenci on fa una introspecció íntima i feminista al procés independentista i els fets que l’han succeït, a partir de les seves vivències des de la primera línia política i, posteriorment, les més personals. El llibre, explica Boya, parteix de la idea de “reivindicar les dones del Procés”, fent esment especial a Dolors Bassa, Carme Forcadell, Marta Rovira, Gabriela Serra o Anna Gabriel que, en molts moments, van ser determinants perquè l’empresa fos possible.
Al llibre, Boya opina que la proclamació d’independència s’hauria d’haver fet el 4 d’octubre, l’endemà de la vaga general “més gran de les últimes dècades a Catalunya”, deia aquest divendres, en una entrevista al programa … i bona lletra d’EL 9 TV, i afegia que “si haguéssim aprofitat aquella força popular potser les coses haurien anat diferent. Es va optar per donar aire a l’estat espanyol i mica en mica els carrers es van buidar i es va anar desinflant”. Això, continua l’exdiputada cupaire, “ho va decidir l’estat major, on pràcticament només hi havia homes. Si les dones haguéssim tingut accés a aquests llocs de poder, amb aquesta manera de fer que tenim nosaltes, hauria estat diferent? Potser sí”.
Més enllà de la feminització, Boya advoca per “feministitzar la polítca”. “No només calen més dones, sinó que calen mesures feministes i maneres de fer. Ja n’hi ha prou que els homes es posin de perfil pel que fa a la lluita feminista”.
Mireia Boya també ha parlat de la seva sortida de la primera línia política després de denunciar un cas d’assetjament dins la CUP. Insisteix en que no vol fer públic el nom de l’agressor: “Si digués el nom es parlaria d’ell i no es parlaria ni del fet ni de mi; no em serviria per sentir-me reparada. […] I es deixaria de costat el fet en sí mateix. Crec que és important parlar de com s’estructura aquesta xarxa de connivència i silencis al voltat de l’agressor, per ajudar a desmuntar-la, tractar-la i acabar posant les dones al centre”.
En aquest sentit ha lamentat com la CUP, a nivell nacional, no va abordar la reparació individual i col·lectiva en el moment de trencar el silenci: ” Jo demanava posar la part més personal al davant per no embrutar la imatge de la bona pràctica feminista que fa la CUP, però malauradament he de lamentar que l’organització no ho va fer a nivell nacional. “Em van jutjar, en van revictimitzar, no em van creure… jo l’únic que demanava era no tornar a coincidir en un espai informal amb aquella persona”.
Boya també ha fet la presentació del llibre davant de prop d’un centenar de persones aquest divendres a la llibreria Muntanya de llibres de Vic.
{{ comment.text }}