EL 9 NOU · 14 de maig de 2004
La comunitat de Teià d’un col·lectiu anomenat Dotze tribus s’ha instal·lat a Sant Pere des de fa uns tres mesos. Fan vida al mas Molas, una finca llogada situada a sobre la Riera. Com diu el nom de la comunitat, tenen dotze tribus repartides per diferents continents.
El grup que s’ha instal ·lat a Sant Pere estava fins ara a Teià, al Maresme, i s’han traslladat per tenir més espai per poder criar animals i conrear, que són dues de les bases de la comunitat.
Segons han explicat membres del grup, a Sant Pere encara no tenen massa terres i per tant no viuen de l’autoconsum, però esperen créixer aviat.
De moment, han llogat una part de la finca i l’estan adaptant, a l’agost llogaran la resta i acabaran de deixar l’espai en condicions per a les seves necessitats.
La filosofia d’aquesta comunitat és la convivència i l’aprenentatge a partir d’ella, segons han explicat ells mateixos. Els fills de les parelles no estan escolaritzats en la formació reglada i reben l’ensenyament de la mà de professors de la mateixa tribu.
Aquesta comunitat ha trobat el sentit a algunes afirmacions de la Bíblia dedicant-se a un món propi i en comunitat.
Entre els deu deixebles que viuen al mas Molas hi ha el matrimoni format per Nashon i Tahara. Ell és català i ella d’origen alemany tot i que porta “mitjà vida a Espanya”.
Nashon i Tahara són els noms que els ha posat la comunitat: “En la vida en comunitat es pot veure la qualitat de cada persona”, explica Nashon, i d’aquesta manera se li posa a cadascú el nom hebreu que el defineix. Nashon significa disposat i Tahara, pura.
Nashon viu de l’artesania. El que produeixen a la comunitat ho venen en fires i mercats. Abans ja coneixia Osona d’assistir durant diverses edicions del Mercat Medieval de Vic, on en cada edició hi té una parada on elabora i ven sidra. Les persones que hi ha ara a Sant Pere s’estaven a Teià.
Aquesta ha sigut més nombrosa en alguns moments però els seus membres es desplacen entre les tribus. L’origen de la comunitat a l’Estat espanyol és a Sant Sebastià on, a més, hi ha una botiga on venen una part (el 5%) dels productes naturals i artesanals que elaboren: productes ecològics, menjar, espelmes o productes del camp.
Una forma de vida “natural” que segueix el que està escrit a la Bíblia
Una forma de conèixer Dotze tribus és visitar el mas Molas, tal com conviden a fer els seus membres a les persones interessades.
Un altre canal és Internet (www.doctribus.com) on hi ha una breu explicació dels orígens i les creences de la comunitat. “La nostra forma de vida ha anat sorgint d’una manera natural”, s’explica.
L’origen fou una parella que “l’únic que sabien era que havien de compartir la seva fe amb altres, convidar la gent a casa seva i estimar-los d’una forma pràctica.
Els que els visitaven es trobaven amb gent disposada a sacrificar el seu propi temps, la seva energia i possessions per la causa dels demés”.
Es defineixen com a comunitat messiànica “perquè vivim amb l’esperança de la tornada del Messies i ens preparem per a ell”. Segueixen la doctrina “d’Abraham, Isaac i Jacob”, explica Nashon.
Amb això no es consideren un nou testimoni religiós: “No ens hem inventat un nou ensenyament, ni reclutem seguidors. Nosaltres hem respost a l’amor i hem començat a obeir el que està escrit a la Bíblia des de fa milers d’anys”.
Dotze tribus estan basats a partir dels fets 242 de la Bíblia “quan tots aquells que creien en Yahshúa, Jesús, es reunien i vivien en comunitat”, segons Josep Rodríguez. No tot el grup viu ja a Sant Pere perquè esperen que l’espai estigui a punt.
Amables escarmentats
Una furgoneta a la porta del mas Molas confirma que hi ha d’haver algú dins la casa, malgrat no surtin al primer cop de timbre. Al segon intent la Tahara treu el cap per la finestra i, un cop identificats, demana una curta espera perquè “el meu espòs s’està dutxant”.
Surten la Tahara i en Nashon amb una safata amb galetes artesanes i una infusió argentina que “no conté res que alteri el sistema nerviós”, aclareix ella. Ens interessem per l’existència de la comunitat, pels seus orígens i altres elements de context.
De seguida, però, Nashon es mostra reaci amb nosaltres perquè diu que ja han escarmentat dels periodistes i per això es neguen a ser fotografiats. Altres persones treuen el cap, un nen surt al terrat i els gats pul·lulen per la finca.
La Tahara pregunta com hem sabut d’ells i el seu propi marit li respon: “El poble és petit i les notícies corren de seguida”. La gent de Sant Pere els ha acollit bé: “Si vas al banc i portes diners, t’acullen bé”, ironitza.
Ens acaben convidant a conviure alguns dies amb ells perquè la informació que es publiqui no distorsioni la realitat.
{{ comment.text }}