"La nostra estratègia ha de ser el residu zero. I per això cal una acció primordial en prevenció i en la preparació per a la reutilització"

A Catalunya, en la gestió dels residus estem treballant de manera ben orientada i fent esforços per avançar i ser eficients perquè entre totes i tots, ciutadania, empreses i institucions, millorem en aquesta matèria: sobretot en la línia d’evitar generar residus, però també en la preparació per a la reutilització, la reutilització i el reciclatge dels que es generen. En l’àmbit normatiu, tenim entre mans l’aprovació de la nova llei de residus i recursos que s’aprovarà aquest 2023; una llei que vol ser valenta, pionera en molts punts per impulsar l’economia catalana cap a una economia més circular i eficient en l’ús dels recursos. La nostra estratègia ha de ser el residu zero. I per això cal una acció primordial en prevenció i en la preparació per a la reutilització, que són les estratègies que estan al capdavant de la jerarquia europea de residus. Tenim iniciatives que hem impulsat en aquest àmbit, per exemple el projecte Rewine, de reutilització d’ampolles en el sector del vi; el suport al protocol per a la reutilització, o la promoció de pactes voluntaris com el Pacte per la Moda Circular, que vol impulsar la valoració de la roba de segona mà i fomentar-ne la recollida selectiva. Es tracta de plantejar accions trencadores, d’oferir alternatives amb menys residus per a les persones consumidores. Pel que fa a recollida selectiva, cal que els municipis implantin sistemes de recollida eficients. La individualització de la recollida, per famílies o per habitatges, és allò que realment funciona. Hem arribat ja a Catalunya als 303 municipis amb model porta a porta, i hi ha previstes unes 177 implantacions més al llarg dels propers dos o tres anys. Els contenidors tancats amb obertura mitjançant targeta o codi és una altra opció eficient que s’està obrint pas. I ara el que cal és que aquests sistemes s’implantin a les grans ciutats. Aquests sistemes permeten identificar si el ciutadà o ciutadana separa o no les escombraries, de manera que es pot ajustar el rebut o taxa a la separació que es realitza en origen. S’ha de donar el suport tècnic i econòmic als municipis per tal que implantin sistemes de recollida eficients. Ara, amb el nou tribut que ens cedeix l’Estat, i que substitueix el cànon de residus, continuarem en aquesta línia. L’acció passa per una col·laboració estreta amb els municipis. Pel que fa a la indústria, el sector productiu ha de continuar avançant cap a sistemes de producció més nets i sostenibles. Ha d’apostar per la innovació i l’ecodisseny i ha d’anar adaptant els processos per tal que les seves activitats transitin cap a models d’economia circular. I en aquest sentit l’ARC continuarà atorgant ajuts en els propers anys per a la reconversió verda del sector privat. També els residus del sector de la construcció tenen un gran potencial de reciclatge i reutilització i un gran valor com a recurs, i en aquest sentit és una pràctica sostenible i necessària que s’estengui i augmenti l’ús entre aquest tipus d’empreses d’àrids reciclats de residus de la construcció en les obres. Per acabar, Europa és exigent, la nostra societat també: cal anar canviant la mentalitat de les empreses en oferir productes reutilitzables i reciclables, i les administracions hem de proporcionar sistemes eficients de recollida. Ens hem d’encaminar cap al residu zero i establir una economia circular en què els residus passin a considerar-se recursos.

"La nostra estratègia ha de ser el residu zero. I per això cal una acció primordial en prevenció i en la preparació per a la reutilització"

Avancem cap a una economia circular