"El canvi climàtic és global i, per tant, les emissions generades en altres països també afecten Catalunya"

El programa Copernicus, creat el 1998 i rebatejat amb el nom actual el 2012, és una iniciativa de l’Agència Espacial Europea i de la Comissió Europea per dotar Europa d’una capacitat conjunta, autònoma i operativa per observar la Terra. El darrer informe de Copernicus publicat el gener d’enguany, Global Climate Highlights 2024, confirma que l’any passat va ser el més càlid que mai s’ha registrat i el primer en què la temperatura mitjana global de la Terra supera 1,5°C per sobre dels nivells preindustrials. Aquest era el límit que 197 països van acordar en la COP21 (Conferència de les Parts) el 2015 a París. Poc s’ha fet des d’aleshores i ja hem arribat a aquest llindar. Encara pitjor, el govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA), amb el nou president, Donald Trump, encapçala un moviment negacionista del canvi climàtic amb la voluntat de sortir-se de l’Acord de París de 2015. El març de 2024, la Comissió Europea (l’òrgan de govern de la Unió Europea) va emetre el Comunicat (COM(2024)91) titulat Gestió dels riscos climàtics: protegir les persones i la prosperitat. És una bona iniciativa, però es queda curta. El canvi climàtic és global i, per tant, les emissions generades en altres països també afecten Catalunya. Essent molt reduïda la incidència de la transició energètica d’un país petit al canvi climàtic (global), es podria pensar que no val la pena fer-la aquí. Aquest és un dels principals errors que cometem. Ho explico. La crisi climàtica i energètica a la fi dels fòssils es preveu molt profunda, i la naturalesa diferent de les noves fonts renovables respecte als fòssils i l’urani obligarà a formes diferents tant en l’obtenció com en els usos de l’energia, en un veritable canvi de civilització. Però, amb intel·ligència i voluntat col·lectives, tant de les administracions com de cada un de nosaltres i de les nostres organitzacions, podrem superar la crisi. Dimensió climàtica de la crisi: des d’ara demana un gran esforç d’adaptació a les noves condicions climàtiques (com apunta el Comunicat de la Comissió Europea). Dimensió de recursos de la crisi: cal tenir present que davant del declivi dels fòssils, les noves energies renovables (fotovoltaica, eòlica, etc.) seran la base de la futura economia i de la nova societat. Per tant, més enllà de mitigar els efectes del canvi climàtic, la transició a les energies renovables té tot el sentit. Encara, una darrera reflexió: en les properes dècades de transició, els combustibles fòssils aniran escassejant, en especial als països sense jaciments. Catalunya, Espanya i Europa (en ordre de més a menys gravetat) es troben en aquesta situació. Conclusió: Cal passar urgentment d’una actitud passiva de simplement mitigar els efectes del canvi climàtic (que també caldrà fer) a una actitud proactiva de construir la nova civilització presidida per la transició energètica a les fonts renovables, basant-se en recursos propis i de proximitat. Demanarà esforç i sacrifici, però obre un futur esperançador. Catalunya, societat amb un alt nivell de vida però sense recursos no renovables, cal que sigui capdavantera en aquesta transformació. El nostre èxit és la millor contribució que podem fer al canvi climàtic i el nostre exemple és la principal aportació que podem fer al món. Desgranarem aquestes qüestions en articles propers.

"El canvi climàtic és global i, per tant, les emissions generades en altres països també afecten Catalunya"

Canvi climàtic i societat del futur: del diagnòstic a l’acció