No ens han canviat les condicions de vida, ens han modificat la pròpia noció del que és la vida

Que internet i les tecnologies digitals han donat un gran tomb a la nostra economia i la nostra societat és una cosa bastant fora de dubte. Uns canvis radicals, difícils de pair en molts sentits, amb efectes multiplicadors i imparables. Res és el que era fa un parell de dècades i el més sòlid sembla haver-se convertit en evanescent. I tot això s’ha produït i es dispara de manera exponencial sense que hi hagi hagut cap elecció voluntària i conscient, tot i l’enorme transcendència dels canvis tecnològics, econòmics, polítics, culturals i de valors. No ens han canviat les condicions de vida, ens han modificat la pròpia noció del que és la vida i estem en el camí d’una mutació profunda de la pròpia condició humana. La llibertat ha deixat de tenir el sentit que va tenir antany, i en procés de liquidació a l’exercici del lliure albir ens està convertint en éssers predictibles i programables. Evidentment la revolució digital no és una cosa circumstancial, sinó que ha vingut per quedar-se i per actuar com un accelerador històric d’imprevisibles conseqüències. Sorprèn la naturalitat amb què estem acceptant aquests canvis tan disruptius, com si fossin l’exponent fraudulent dels grans ideals de progrés en què ens vam instal·lar ja fa segles, com la seva conseqüència lògica. En realitat, hi ha molts aspectes en el món digital que recorden l’obscurantisme medieval i el restabliment de relacions de submissió i domini, quasi de vassallatge. El devot lliurament al que ens prestem en relació amb les grans corporacions convertides en icones tecnològiques no té parangó. Els canvis que incorporem i els que s’acosten són tan profunds, que afecten solament al que som. El món sense friccions que ens dibuixen els nous apòstols de la tecnologia digital no és gaire atractiu i resulta més aviat aterridor. La cultura de Silicon Valley està immersa en la pretensió de ficar-nos en una camisa de força digital, en nom de l’eficiència, la transparència, la col·laboració, la certesa i la perfecció, que ens pot portar sens dubte a una distopia totalitària. Creuen estar construint una nova realitat per a la humanitat, la qual cosa a més de resultar irracional podria implicar la negació de nosaltres mateixos. La llibertat humana està constituïda i erigida sobre la imperfecció, l’ambigüitat, la contradicció, l’error, l’opacitat, el desordre i, si hi cap, el pecat. El crític d’internet Ievgueni Morozov defineix el “solucionisme tecnològic” en el nostre món com una pretensió boja, igual que ho és la tendència a un internetcentrisme que ratlla l’absurd. Millorar la condició humana i la vida de les persones resulta un plantejament plausible; creure en estats d’excel·lència gràcies a allò tecnològic és un desvari perillós. La ignorància ens limita i ens crea dificultats, però l’omnisciència sens dubte resultaria molt pitjor, la negació de la vida a uns humans en els quals la imperfecció, per definició, és condició de llibertat, i fins i tot potser el seu atractiu. A diferència de les grans corporacions anteriors, els monopolis tecnològics aspiren a modelar la humanitat segons la seva concepció del món. Tot i que la visió que expressen els gurus de les grans plataformes que dominen la xarxa pugui semblar fantasiosa o extreta d’una mala pel·lícula de ciència-ficció, en realitat aquest és l’objectiu que persegueixen. Les seves plataformes, cercadors i algoritmes són en molts casos força més que una manera brutal de fer negoci i enriquir-se de manera ràpida. L’objectiu dels impulsors de referència de Silicon Valley no és tant encapçalar la llista Forbes de grans fortunes –cosa de la qual tampoc reneguen–, sinó el de disposar d’un immens poder i ingents recursos per poder reescriure l’itinerari de la humanitat. Això és el que els converteix en elements especialment perillosos per a la nostra llibertat, privacitat i humanitat. L’aposta de fons és avançar amb extrema rapidesa en l’àmbit de la intel·ligència artificial i de la fusió entre home i màquina. Per Steve Jobs, Larry Page, Ray Kurzweil, Eric Schmidt, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg…, es tracta de reorientar la trajectòria de l’evolució humana. Aquesta és la seva intenció i la societat sembla prestar-se gustosament a convertir-se en objecte d’experimentació i a sotmetre’s a uns capricis tecnològics que s’estan convertint en la forma moderna del totalitarisme.

No ens han canviat les condicions de vida, ens han modificat la pròpia noció del que és la vida

Cap a un totalitarisme tecnològic