Si una cosa s’ha fet evident és que, a la R3 tot s’aguanta amb pinces incloent en aquest tot la nostra integritat física.  

Em dirigeixo a vostè a causa de la greu “incidència” ocorreguda a la R3 avui,  dia 08/10/2024, entre les estacions de Torelló i Manlleu.

Amb la meva esposa, hem agafat el tren a Sant Quirze de Besora i ens hem assegut al primer vagó. Poc després de passar l’estació de Torelló, el tren ha quedat aturat. Al cap d’uns moments el conductor del tren ha obert la porta del seu compartiment i deia que hi havia foc i que baixéssim del tren.

Inicialment, la gent baixava per la porta exterior d’aquest comandament.

Llavors un passatger ha obert una porta lateral i hem pogut sortir. El foc que es veia a la cua del tren era esgarrifós.

La gent cridava i he estat ajudant a la gent a baixar.

Al cap d’uns minuts, ha arribat la revisora del tren que ens ha retret que estiguéssim baixant del tren. L’hi he explicat que ho havia ordenat el conductor.

La meva esposa m’esperava un tros enllà, al costat de la via, com tota l’altra gent.

Ha estat en aquell moment quan la catenària s’ha trencat caient a sobre del tren i al terra, per la part davantera del tren. Miraculosament no ha tocat a ningú, però ha anat per molt poc! Qualsevol que hagués rebut l’impacte dels cables hauria patit ferides molt greus, potser mortals. Espantats, hem caminat un tram més, fins a sortir a una carretera.

Vistos aquests fets, em plantejo les següents preguntes esperant pugui donar-me unes respostes clares i concretes:

Hi ha un protocol d’actuació pels usuaris de Renfe pels casos d’incidents com els d’avui? A on el podem consultar?

En cas d’incident, els usuaris, a les ordres de qui estem: del conductor, del revisor o dels agents de seguretat? A qui hem de fer cas, si les instruccions són contradictòries?

Dir que em preocupa especialment saber si, segons els seus protocols i els seus raonaments, en cas d’haver-hi hagut hipotètiques (i per sort, avui inexistents) víctimes causades per la caiguda de la catenària se’n podrien haver derivat possibles responsabilitats dels passatgers que havíem baixat del tren.

Si una cosa s’ha fet evident avui és que, a la R3 “tot s’aguanta amb pinces” incloent en aquest tot la nostra integritat física.  

Sóc molt conscient que la “seguretat absoluta” no existeix, però crec que s’està treballant insuficientment per a reduir els riscos, que ara mateix són molt alts i que en qualsevol moment hi pot haver un accident greu.

Sota cap concepte, seria de calaix que les solucions passessin per una reducció del servei que s’està donat i tampoc ho seria que ens passem un munt d’anys esperant que acabi el desdoblament la R3. La inversió que cal ha de ser molt quantiosa i ràpida. 

La R3 és massa important per a poder-nos permetre prescindir d’ella. És massa important, entre moltes raons,  des del punt de vista econòmic i des del punt de vista ecològic.

Si no deixem de subvencionar el transport per a carretera i financem de manera decidida el transport ferroviari, com a societat, com a habitants d’aquest planeta, tenim totes les de perdre.

D’això en som responsables tots plegat:  vostès, els directius i els tècnics;  també els polítics, per suposat, que han de prendre urgentment les decisions pertinents; en som  responsables també, els ciutadans que a l’hora de votar decidim quins polítics han d’entrar i quins polítics han de sortir, ja sigui perquè són uns incompetents, o perquè ens han mentit durant anys o perquè són uns corruptes, o  perquè, obertament o de sota mà, practiquen un liberalisme  que redueix l’Estat a la seva mínima expressió, reduint impostos als rics i a les grans empreses, liquidant els serveis bàsics més necessaris. El ferrocarril i el servei de Rodalies en concret, són efectivament serveis bàsics i molt necessaris

En som responsables també els ciutadans que en el nostre dia a dia, decidim si continuem contaminat amb els nostres cotxes particulars o si optem definitivament per a viatjar en tren.

Ara bé, per a què aquesta segona opció sigui viable cal que els trens surtin a l’hora, que els trens no deixin als viatgers de la mà de Déu, al mig del no res, que els trens, en definitiva ARRIBIN  al seu destí (a l’hora, si pot ser!)