Hi ha el risc que l'aprenentatge es redueixi a obtenir habilitats per trampejar el sistema educatiu, però sense aprendre res pel camí

Darrere aquest nom que sembla d’un personatge metàl·lic de la Guerra de les Galàxies, hi ha una aplicació d’intel·ligència artificial (IA) que ha aixecat les alertes del món educatiu perquè pot fer perdre sentit a molts processos d’ensenyament/aprenentatge. Aquesta nova eina, darrere de la qual en vindran moltes més de similars i encara millorades, ens pot crear només donant-li un enunciat una redacció per a l’escola, un poema o un treball de fi de curs. Si amb el sorgiment de la Wikipedia els professors ja ens les vam veure magres i sempre tenim dubtes de l’originalitat dels treballs que se’ns presenten perquè amb l’accés a internet s’ha imposat la cultura de “tallar i enganxar”. S’ha anat suplint molt del que havia de ser l’esforç dels estudiants i ens hem vist obligats a impulsar normatives antiplagi, però ara resulta que es posen a l’abast de tothom mecanismes perquè els facin la feina. La ganduleria quedarà així degudament fonamentada, igual que la ignorància. Triomf de la cultura de la simulació. És més, qui recorri a aquest sistema, ni tan sols se li podran aplicar normatives de frau, ja que de fet cada cas resultarà una creació expressa per qui sol·liciti tal ajut, obtenint textos sobre els quals tindrà la propietat intel·lectual. No és anecdòtic aquest salt en la tecnologia digital que permetrà aquest programa informàtic i els similars que sorgiran. De fet, Microsoft ja està pensant a incorporar-lo al seu paquet de software del seu sistema operatiu per a ordinadors personals. No es tracta pas de discutir les nombroses possibilitats positives que ens aporta ja i més aportarà la IA en camps com el de la medicina i la salut, millores en l’eficiència energètica, gestió dels serveis urbans, millores en la productivitat... Però sense control en el seu ús i desplegament creem situacions distòpiques. L’exemple que posem avui, que és el desenvolupament d’un model lingüístic predictiu, no només ens pot fer retornar que el treball universitari recuperi la modalitat d’exàmens amb paper i bolígraf, cosa força probable, però el que és pitjor és que l’aprenentatge s’acabi reduint a obtenir habilitats en l’ús de les tecnologies que ens permetin trampejar el sistema educatiu, però sense aprendre res pel camí. La cultura digital ha generat aversió cap a desenvolupar processos d’aprenentatge i adquisició de coneixements que anaven lligats a la bona predisposició, l’esforç i la dificultat. Es creu que com que tenim totes les dades possibles accedint-hi des dels fòtils tecnològics, no cal aprendre, memoritzar i fer anar la nostra ment. Però a la xarxa no hi ha coneixement, hi ha dades que si no les sabem contextualitzar, entendre, ens diuen poca cosa i continuem essent uns ignorants que, a més, hem perdut qualsevol hàbit de treball i la capacitat de relacionar les coses, entendre la diferència entre causes i efectes. Amb la resignació que ens sol caracteritzar en relació amb les innovacions tecnològiques, es torna a sentir la frase tòpica que això “ha vingut per quedar-se” o bé que “ens hem d’adaptar i fer-ho jugar al nostre favor”. Està bé, resulta evident que qui no es conforma és perquè no vol. Però estem davant d’irrupcions tecnològiques sense control que dinamiten la transmissió i adquisició de coneixements, davant d’armes que són un tret a la línia de flotació de, per exemple, la mateixa institució universitària. Hi ha una gran tendència a transigir, quan no admirar de manera acrítica, tota innovació tecnològica que de manera elefantíaca irromp en el sistema educatiu. Pel camí es perden els objectius fonamentals de l’adquisició de formació i coneixement i els resultats d’aprenentatge resulten cada vegada més modestos. Ho diuen els treballs i indicadors que s’elaboren al respecte. L’exigència, els resultats, per exemple en el sistema universitari, no han deixat de caure. Tothom mira cap a una altra banda, la qüestió és mantenir el repartiment de títols a satisfacció de la societat. Però el cert és que una part significativa dels estudiants ni tenen ni adquireixen els coneixements bàsics i fonamentals que haurien d’haver incorporat. Implícitament, hem acceptat que no cal, que si es tenen habilitats digitals ja no els cal res més. Potser sí, potser la funció de la intel·ligència artificial és la de desplaçar la intel·ligència a seques.

Hi ha el risc que l'aprenentatge es redueixi a obtenir habilitats per trampejar el sistema educatiu, però sense aprendre res pel camí

CHatGPT