"Si tot està en venda, tot es podrà comprar i si tot té un preu, qualsevol desig es converteix en dret tenint els diners suficients"

Tots sabem que allò normal s’accepta i no es qüestiona, encara que només s’accepta fins que fa mal i el dolor és insuportable. Llavors és probable que qui sofreix es rebel·li i que qui fa sofrir se sorprengui i s’oposi a aquesta rebel·lia. Així funcionen les societats, amb normes que es mantenen i altres que es van modificant, bé pel sofriment que causen, bé perquè els nous coneixements indueixen al canvi. Encara que, a vegades com ara, sorgeixen situacions que mai abans s’haurien imaginat. Possibilitats inèdites que obliguen a replantejar-se l’statu quo fins a posar-se d’acord novament en la manera de relacionar-se i conviure. Recentment la possibilitat de llogar l’úter d’una dona que gesti l’embrió obtingut de la fecundació d’un òvul i un espermatozoide, allunyats i de procedència desconeguda, o no, i que aquest embrió, una vegada a terme i parit, sigui adquirit per uns pares, aliens o no a les cèl·lules germinals, ha creat una controvèrsia social extensa i intensa. Un debat que ha de trobar una solució encertada, correcta i aplicable. El dilema està establert entre què és el que es pot o no comprar, a discernir si tot el que es pot fer s’ha de fer, a esbrinar si tot el possible s’ha de dur a terme i, també, en si hem de posar límit als desitjos individuals i col·lectius o no. Es pot comprar tot? S’ha de poder dur a terme tot el que es desitja? Quan ens fem aquestes preguntes, a més d’intentar trobar una resposta per al problema que ens ocupa, la fabricació d’una nena que ha de complaure els desitjos d’un home mort, el que pretenem és posar les bases per a unes noves normes que, probablement, ens regiran durant un temps fins que, per raons diverses, deixin de ser-nos útils. Unes normes que configuraran el nostre comportament i la nostra ètica. Seran el normal, seran la moral i el costum que ens regeixin d’ara endavant i, per això, no hem de perdre’ns en frivolitats ni futileses com està succeint. Encara que és gairebé inevitable embullar-se en el galimaties del succés, perquè Ana Obregón és molt gran, perquè l’espermatozoide era del seu fill, mort fa tres anys, perquè ella diu que aquest era el desig d’aquest. Què és el normal? Hem de ser molt acurats amb els criteris que establim. Aquest és un debat europeu. Als EUA no existeix tal polèmica. Si mirem a Amèrica del Nord, la societat del qual viu sumida en un capitalisme radical, veiem que si alguna cosa es pot comprar, es compra i ni es plantegen els dubtes que a Europa sorgeixen. En canvi, a nosaltres els europeus, que participem d’una cultura capitalista suavitzada pels corrents socialistes, sí que ens preocupa i donem voltes i voltes al dubte de si tot es pot comprar. Repeteixo: es pot comprar tot? És lícit aconseguir tot el que es desitja? On posem els límits? Si tot està en venda, tot es podrà comprar i si tot té un preu, qualsevol desig es converteix en dret tenint els diners suficients. Crear un embrió amb uns gàmetes triats, introduir-lo en una matriu aliena a aquests gàmetes, pagar diners per incubar-ho a la dona propietària de l’úter que el gesta i vendre el bebè a un o més individus que desitgen tenir un fill es pot fer, però és el millor que s’ha de fer?

"Si tot està en venda, tot es podrà comprar i si tot té un preu, qualsevol desig es converteix en dret tenint els diners suficients"

Desig i dret