El butlletí del director
Diàleg, negociació i generositat per part de totes les parts. Aquests serien els tres ingredients necessaris perquè funcionin els governs en minoria. Aquesta setmana s’ha arribat a l’equador del mandat dels ajuntaments, i és un bon moment per fer-ne balanç. Els municipis més grans d’Osona i el Ripollès (Vic, Ripoll, Torelló i Manlleu) tenen governs en minoria, i el balanç d’aquests dos primers anys és desigual.
Els redactors de la secció de Política d’EL 9 NOU i EL 9 TV ho analitzen en aquest reportatge. Crida l’atenció una dada: de les vuit mocions de censura que hi ha hagut als 947 municipis de Catalunya, gairebé la meitat (tres) s’han produït a Osona i el Ripollès.
Hi ha persones la trajectòria professional i vital de les quals traspassa les fronteres de la seva ciutat, la comarca i fins i tot el país. Però també el temps. Antoni Bayés de Luna (nascut l’11 de març de 1936 a la plaça de la Catedral de Vic) és una eminència mundial en el món de la cardiologia. Aquesta setmana, Vic li ha concedit la Medalla d’Or, la màxima distinció que atorga la ciutat a una persona en vida. En els més de 140 anys d’història del guardó, només 18 persones l’han rebut.
D’un cardiòleg a un policia. Rafael Manzano, de Tona, va veure un dia un anunci a EL 9 NOU en què es convocaven places per als Mossos d’Esquadra. S’hi va presentar i hi ha treballat durant 33 anys. Es jubila com a sotsinspector, després d’haver passat anys a les comissaries de Vic i Ripoll.
En aquesta entrevista fa balanç de la feina policial i de com ha canviat, en els darrers anys, el respecte a l’autoritat: “Cada cop cal més mà esquerra”.
Una notícia curiosa amb què s’han trobat diverses persones darrerament: anar a renovar el DNI o el passaport a la comissaria de Vic i que els diguin que la fotografia de carnet que s’han fet amb un professional no els serveix.
Els fotògrafs d’Osona estan desconcertats. La incorporació d’un nou superior de la Policia Nacional, procedent de l’aeroport de Barajas, ha endurit les condicions: ni ulleres ni serrells.
Aquesta setmana, al meu article d’opinió a EL 9 NOU, parlo dels discursos que queden silenciats al fons d’una butxaca d’un pantaló o d’una americana. Els finalistes sempre es preparen un text, però només el guanyador puja a l’escenari a llegir el seu.
Faig públiques les paraules que havia preparat un grup d’usuaris de Sant Tomàs, finalista dels Premis Sonor del pòdcast català pel programa Discapaci…què?, emès a EL 9 FM. Si llegiu l’article, entendreu per què he cregut necessari que no caiguessin en l’oblit.
Si vols rebre cada setmana al teu correu electrònic el butlletí del director només has de donar-te d’alta a través d’aquest enllaç.