Les vicissituds de comandar l’Ajuntament en minoria i, per tant, haver de buscar palanques a l’oposició a l’hora de tirar endavant l’obra de govern marquen el dia a dia als quatre municipis més poblats d’Osona i el Ripollès. Un escenari que Vic, Torelló i Ripoll toregen des que va començar el mandat, però que s’instaurava a Manlleu fa tot just dos mesos arran del trencament de l’acord entre Junts i PSC. “Ara s’han de pactar més les qüestions i és cert que l’oposició ha guanyat veu”, explica l’alcalde, Arnau Rovira (Junts), “el nostre tarannà és de braços oberts a les aportacions constructives i, sigui com sigui, seguim treballant compromesos per la reactivació de Manlleu”.
En el cas de Vic, l’equip que encapçala Albert Castells (Junts) va rubricar ja d’entrada un acord amb Ara Vic-Pacte Local que ampliava els regidors a govern de 8 a 10, a un electe de la majoria. Això empeny l’executiu a haver d’apuntar-se en altres sigles. “Amb els seus vots, la ciutadania va donar lloc a un Ajuntament divers. La voluntat ha estat correspondre-hi, la qual cosa ens obliga al diàleg permanent amb la resta de forces”, descriu Castells. Cal explicar-se, debatre, negociar… Però “el balanç de la capacitat d’entesa d’aquests dos anys és positiu”. I l’alcalde en posa d’exemple que han prosperat dues ordenances, dos pressupostos, desenes de projectes… Quant a reptes abans no arribin les eleccions del 2027, sobretot insisteix a dotar Vic de serveis en consonància amb l’augment d’habitants. Molts dels quals interpel·len l’Ajuntament en tant que “facilitar les coses al govern de la Generalitat”, com és el cas de les millores i els nous equipaments en atenció primària, les escoles o les dependències judicials.
A Torelló, el republicà Marçal Ortuño va revalidar l’alcaldia que ostenta des del 2019 i va créixer en un regidor, però tot i això es va quedar a un de la majoria absoluta: “El fet d’haver de portar cada punt del ple a buscar l’aprovació comporta bon ritme de negociacions prèvies. Hi ha hagut moments de l’anterior mandat, potser no tant d’aquest, que ha estat més fàcil amb uns grups que amb d’altres. Últimament hem avançat força acompanyats de Junts”. Entre ara i el 2027 no es preveuen canvis, és a dir que la destresa del govern pilotant la minoria s’haurà de compatibilitzar amb acabar les obres del centre cultural del Club o les de reforma del Teatre Cirvianum, l’avinguda Pirineus i el cèntric carrer Sant Miquel.
Ripoll és la plaça més clarament mediàtica de les 13 on els comicis no van donar un guanyador clar el 28 de maig de 2023. La victòria d’Aliança Catalana hi va centrar els focus ja d’inici, i els intents frustrats d’articular una majoria alternativa no han deixat de generar titulars. “La gestió diària la tirem endavant a través dels decrets d’alcaldia, o bé de les propostes que portem a ple perquè s’aprovin, amb el risc que algunes les acabem perdent”, diu Sílvia Orriols, “al que no estem disposats és a pactar amb l’oposició a canvi de cedir. La gent vol coherència i sentit comú”.
I TAMBÉ MOCIONS DE CENSURA
Així com la minoria és la tònica general als ajuntaments més grans, l’altre retrat del mig mandat se l’emporten les mocions de censura. Osona i el Ripollès n’han registrat tres, gairebé la meitat de les de tot Catalunya, la qual cosa demostra com també aquí es va tornant més comú un mecanisme abrupte i històricament excepcional.
La primera va tenir lloc a Espinelves l’octubre del 2023, quan no feia ni quatre mesos de les eleccions. La van presentar dos dels tres regidors d’Esquerra juntament amb Antoni Tanyà, de Junts, qui ha assumit l’alcaldia. L’escenari va generar molta tensió, un ambient que l’equip de govern dona per fet que es mantindrà fins al 2027.
El setembre del 2024 era a Santa Eugènia de Berga on se centraven els focus. Junts, la llista més votada el 28-M, i els independents, que durant el poc més d’un any anterior havien format govern amb ERC, tiraven endavant una moció de censura contra el republicà Cristian Parras. Vuit mesos després, l’actual alcalde, Xavier Fernández (Junts), assegura que el pacte rutlla. Amb el mig mandat que queda és prioritari executar la reforma de l’entorn de l’església i tirar endavant tant el POUM com la pacificació del polígon.
Setcases tanca la tríada de pobles on hi ha hagut moció de censura. Francesc Marcer, de F+MxSetcases-AM (ERC), es convertia en el nou cap de consistori al març, agafant el relleu a Joan Casadevall, del seu mateix partit.
Consell d’Osona i Tona i les Masies de Voltregà, on hi ha d’haver relleus
En el que queda de mandat s’han de donar tres relleus: a la presidència del Consell Comarcal d’Osona i a les alcaldies de Tona i les Masies de Voltregà. En el primer cas, a l’ens s’hi ha repetit el pacte d’ampli espectre que ja havia regit les darreres etapes. Aquest cop, però, l’empat tècnic entre Junts (més regidors) i ERC (més vots) va portar les dues formacions a repartir-se la presidència. Gerard Sancho, també alcalde de Sant Hipòlit, ha estat al capdavant del Consell els dos primers anys i ara –no hi ha data fixada de quan– l’ha de rellevar el torellonenc Marçal Ortuño (ERC). Quant a ajuntaments, Gil Codina (Fem) serà alcalde de les Masies de Voltregà l’últim any de mandat, tal com es va acordar en la reedició del pacte amb Sumem-PSC (vegeu pàgina 4). A Tona, mateix compromís: Judit Sardà (ERC) pilotarà el tram final de la legislatura després de tres anys d’alcaldia d’Aixequem.
Municipi a municipi
Balenyà
Els dos regidors de Sumem (PSC) conformen ara mateix l’oposició a l’Ajuntament de Balenyà, ja que a l’aliança de govern entre els independents encapçalats per l’alcalde, Carles Valls, i Units pel Poble (Junts) s’hi han sumat els últims mesos David Soldevila (ERC) i Albert Mellado (no adscrit). El darrer va trencar amb les sigles socialistes el juliol d’ara farà un any. Tot i la cordialitat i el respecte de les formes, és evident la manca de sintonia govern-oposició.
Calldetenes
Dos anys després de les eleccions, Junts (4) continua governant de bracet amb els independents liderats (3) per l’exalcalde Jaume Mas. Tant l’un com l’altre partit asseguren que no hi ha fissures, i que el treball conjunt amb l’ara regidor no adscrit Màrius Valls està servint per desencallar eternes carpetes d’urbanisme. Des de l’oposició, ERC (4), que van ser les sigles més votades, fiscalitza l’obra d’un executiu del qual “no sabem prioritats” i on “no acabem de veure la figura que mana”.
Campdevànol
El tripartit que es va formar a Campdevànol és dels més atípics de Catalunya. Sumem (Junts) va guanyar les eleccions (4) i va pactar amb 100%-PSC (2). Una aliança a la qual es va sumar l’única regidora de la CUP i que va impulsar Oriol Lázaro a l’alcaldia (Junts). Tot i el seu nomenament com a director general de la Catalunya exterior, el pacte s’ha mantingut estable. El projecte de renovació de la potabilitzadora o el de la residència de gent gran són dels més importants del mandat. I.M.
Espinelves
Muntanya russa és l’expressió que es podria fer servir per definir el mandat a Espinelves. I és que després que ERC guanyés les eleccions amb tres electes, tant es va trencar internament el grup com hi va haver canvis a Junts que, a més a més d’obrir la porta a un regidor fantasma del PSC, van deixar Toni Tanyà com a únic representant del partit. Justament ell es convertia en alcalde via moció de censura l’octubre del 2023. L’ambient de tensió, més per temes personals que polítics, no ha afluixat.
Manlleu
Els vuit regidors de Junts a Manlleu comanden l’Ajuntament en minoria després que ara fa dos mesos el grup de l’alcalde decidís trencar amb el PSC (4). Això ha tornat els plens agres, amb dards per totes bandes. ERC (4) semblava postular-se com la porta preferent a l’hora de desencallar acords puntuals, però les posicions s’han tornat a allunyar arran de les “constants decisions de dretes” que els republicans retreuen a Junts. Jordi Rierola substituirà Roger Saborit a les files d’Aliança Catalana.
Les Masies de Voltregà
El PSC, aquesta vegada sota la marca blanca de Sumem, va perdre la majoria absoluta que feia cinc mandats que tenia a les Masies de Voltregà. Verònica Ruiz, el relleu de Sergi Vilamala, va continuar sent la candidata més votada però va perdre un regidor i es va quedar amb cinc. Això va afavorir que es repetís el pacte de govern amb Gil Codina (Fem), que va treure un regidor i qui farà d’alcalde l’últim any. Junts (4) i Som Voltregà (1) van quedar a l’oposició. E.R.
Prats de Lluçanès
Històricament, Junts (abans Convergència) i Esquerra han estat rivals a Prats de Lluçanès. Després de les municipals, però, van arribar a un acord per comandar conjuntament l’Ajuntament. La vara l’ostenta Jordi Bruch (Junts) mentre que la primera tinent d’alcalde és la republicana Montse Boladeres. Han hagut de deixar les diferències enrere i acceptar alguns dels projectes prioritaris per cada grup. Tot i els punts de vista diferents, en l’acord hi impera el respecte. C.F.
Ripoll
L’inesperat accés d’AC a l’alcaldia després de la falta d’entesa de la resta de partits va generar un equip de govern amb només 6 dels 17 regidors que ha aconseguit mantenir-se mentre a l’oposició ja han canviat quatre membres. La frustrada moció de censura que va torpedinar la cúpula nacional de Junts ha reforçat l’alcaldia d’Orriols, que sembla tenir garantit el mandat. L’empatia entre Aliança i els altres grups segueix sent nul·la, tot i que sovint les propostes de ple tiren endavant. J.R.
Roda de Ter
És el consistori més divers de la comarca d’Osona, ja que integra tres forces diferents: Esquerra Republicana, Independents per al Progrés de Roda (IPR) i Sumem (PSC). Els set regidors han fet pinya i han deixat de banda les discrepàncies per comandar el consistori amb problemes sobrevinguts com l’incendi a la porxada de Can Planoles o les obres al pont Vell. A sobre la taula encara n’hi ha de pendents: el trànsit o les naus de Puigneró. C.F.
Sant Julià de Vilatorta
L’empat a cinc regidors entre AVV-AM i Compromes@s (Junts) va propiciar un escenari que no es va resoldre fins al mateix dissabte del ple d’investidura. Coherents amb el canvi a l’alcaldia que havien demanat tota la campanya, els independents de La Veu del Poble la van concedir a Compromes@s. El govern de Marta Cornellas va començar a caminar en minoria, però al cap de poc sumava Montse Sanz. És l’aliança que es manté. A l’horitzó, la residència de gent gran ja en obres.
Santa Eugènia de Berga
Tornant de les vacances d’estiu, hi va haver un canvi a l’alcaldia. ERC i independents havien arribat un pacte després de les muncipals, però aquest últim soci va trencar l’acord i es va aliar amb Junts, que havia guanyat les eleccions amb vots, per desbancar l’alcalde republicà Cristian Parras amb una tensa moció de censura. Ara lidera el consistori Xevi Fernández (Junts), que, tal com s’ha pactat, traspassarà la vara a Josep Sallent (independents) l’últim any de mandat. C.F.
Setcases
Un dels tres pobles d’Osona i el Ripollès on hi ha hagut moció de censura durant el primer mig mandat. I això que, vist de fora, haurien d’haver estat quatre anys plàcids, ja que Fes més per Setcases (ERC) es va emportar els cinc regidors del consistori. Va ser la primavera d’aquest 2025 quan tres d’ells presentaven una moció de censura que acabava desbancant Joan Casadevall. L’actual alcalde és Francesc Marcer. Al nucli del conflicte, el POUM i no entendre’s a l’hora de treballar.
Tona
L’acord de govern inicial entre Aixequem i ERC, més el suport en el ple d’investidura de Junts, va fer que la vara d’alcalde no acabés en mans de la llista més votada –Tona Avança de Josep Salom–, sinó en Lluís Ges. Després de mig any de govern en minoria, la sintonia entre Aixequem, ERC i Junts va cristal·litzar amb Berta Gonzàlez afegint-se a independents i republicans, i consolidant una majoria absoluta que no ha mostrat fissures. L’alcaldia ha de passar a ERC el tram final de mandat.
Torelló
ERC-JpT, amb Marçal Ortuño al capdavant, va revalidar l’alcaldia. Ho feia amb un representant més, en total vuit, però es quedava a un de la majoria absoluta. A la resta de formacions –CUP, PSC i Junts– hi va haver un triple empat a tres regidors cadascun. Ortuño va optar, de nou, per mantenir-se en minoria i fer pactes puntuals. La desconfiança per part de la CUP i el PSC ha fet que Junts sigui el principal aliat, en ocasions a través d’abstencions com amb els pressupostos.
Vic
Junts va perdre la majoria després de les eleccions. Amb vuit regidors va arribar a un pacte amb els dos representants d’Ara Vic. Tenen una majoria simple i el govern d’Albert Castells ha de buscar suport a les altres formacions. N’ha trobat sobretot amb els socialistes i també amb SOMI, el partit de Josep Anglada. La resta de partits de l’oposició li critiquen precisament això: que pacti amb l’extrema dreta. Castells sempre ha reiterat que estan oberts a parlar amb tothom. C.F.
{{ comment.text }}