La setmana passada no em vaig sumar a la vaga general, però vaig aparcar el temari de llengües per abordar el genocidi de Gaza a totes les aules

Quan el llibre de la periodista Delphine Minoui titulat Els contrabandistes de llibres de Darayya va arribar a les mans de Sylvie Lorente, la productora de la companyia de teatre Dau al Sec ho va tenir clar: calia dur l’obra als escenaris. El projecte narra en format de teatre documental com l’any 2015 la periodista francesa, després de descobrir una fotografia d’una biblioteca secreta a la ciutat de Darayya en plena guerra de Síria, decideix investigar els seus joves autors. Després d’empassar-se el llibre d’una assentada, Sylvie no va dubtar a transformar la investigació en una obra de teatre; era el seu deure fer arribar la història al públic, com ho va ser per a la Delphine. Fa uns dies publicava una columna titulada Por per denunciar la missiva que el Departament d’Educació va enviar a les direccions dels centres per advertir-les sobre les responsabilitats de sumar-se a l’aturada contra el genocidi de Gaza. Però convençuda de la necessitat de parlar-ne a les aules i, alhora, conscient de l’obligació d’informar-me bé sobre el conflicte, la setmana passada vaig assistir a la formació docent “Gaza, eines per abordar el genocidi a l’aula”. Les sessions dirigides per Carol Pujadas, directora de Creart, i Enric Miravitllas, gerent i coordinador de Cooperació Internacional, em van ajudar a entendre els orígens i les causes del conflicte i el concepte de genocidi. Però també em van empoderar amb arguments per legitimar la meva decisió d’abordar el genocidi palestí a les aules. En primer lloc, l’article 26 de la Declaració Universal de Drets Humans determina que “l’educació ha de tendir al reforçament del respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals”. En segon lloc, l’objectiu 16 dels ODS que treballem per complir amb els compromisos internacionals estableix que cal promoure societats justes, pacífiques i inclusives. I en tercer lloc, el currículum d’educació exigeix el treball d’una ciutadania democràtica i de consciència social (vector 5), promovent la participació activa en la construcció d’un món més just, el reconeixement de la interdependència global i la formació d’una ciutadania crítica i compromesa. En resum, no cal afegir Gaza al currículum; ja hi és de forma implícita. La setmana passada no em vaig sumar a la vaga general, però vaig aparcar el temari de llengües per abordar el genocidi de Gaza a totes les aules. Perquè ara ja no em cal dir amb la boca petita que parlar-ne no és el meu dret; és el meu deure com a docent.

La setmana passada no em vaig sumar a la vaga general, però vaig aparcar el temari de llengües per abordar el genocidi de Gaza a totes les aules

El meu deure