El triomf de la pulsió autodestructiva
El fanatisme acostuma a mantenir-se unit i a reforçar-se tot alimentant una fractura nítida i estricta de la societat entre els cridats i els no-cridats, on només imperi la lògica de la confrontació i una dinàmica amic-enemic. Fora d’aquesta lògica dualista tan perversa es perd, perquè significaria entrar en el terreny del relativisme que porta per acabar entenent que els rivals als quals es negava el pa i la sal, també tenen una part de la raó, o almenys també tenen les seves raons, i…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't