No fer l’esforç d’entendre la magnitud de la tragèdia. Entendre-la i que els faci mandra canviar

“Què fa una dona fora de la cuina?: Turisme.” Explicar i riure acudits masclistes. Pensar que tampoc no n’hi ha per tant, que aviat no es podrà dir res. No llegir ni escoltar els centenars de notícies que aquesta setmana han parlat del masclisme des de tots els angles, perquè ells no són ni fatxes ni violadors. Ells són homes normals, homes moderns, i ja s’ho saben, tot això. No llegir llibres escrits per dones ni mirar sèries protagonitzades per dones ni obres de teatre. I creure que és casualitat. No confiar amb la mateixa fe cega si el polític (o tertulià) que et representa és dona que si és home. No deixar acabar d’enraonar la teva interlocutora. No preguntar-li l’opinió. Fer sobretaules separades homes i dones. Preguntar-se, davant d’una dona amb poder, amb quants homes s’haurà allitat per arribar fins allà; senzillament, per despullar-la d’aquest poder. A una dona amb poder sempre se l’han tirat. Creure que han de ser felicitats per cada rentadora posada i cada sopar emplatat. Pensar que les tasques domèstiques estan repartides. Pensar-ho sincerament. Enfadar-se si els demostren que no és així amb exemples. O bé, si són dels que no tenen ni excuses, afalagar la dona dient que sort en té tota la família, i no molestar-se a fotre brot. No saber-se de memòria les vacunes, els noms dels mestres, les excursions de l’any i si hi ha iogurts per a tota la setmana a la nevera. Dir histèrica a una dona que tan sols està estressada, nerviosa o enrabiada. Preguntar-li si té la regla. No preguntar-li com la poden ajudar. Retreure davant de la colla d’amics que la dona els fa passar gana. A casa, mai parlar seriosament de problemes de sexe. De fet, ells no tenen cap problema, és cosa d’elles. Sobretot, mai no demanar-los què volen, mai avançar-se al que desitgen. Fer broma amb altres pits, altres cossos, altres relacions, com si això no fos humiliant. Donar per fet que els fills no escolten. Deixar per l’escola l’aprenentatge de la igualtat. Alimentar l’ambició del fill i amanyagar la filla a les faldilles de la mare. Esperar els èxits d’ell i els fills d’ella. Criticar la vaga feminista. Relativitzar els maltractaments psicològics. Culpabilitzar una dona per no haver deixat abans un agressor. O perquè anava borratxa. Pensar que els articles feministes menystenen els homes. Sentenciar que el feminisme és poc inclusiu. No veure que també els salvarà a ells. No fer l’esforç d’entendre la magnitud de la tragèdia. Entendre-la i que els faci mandra canviar. O no saber com. Però si no llegeixen res de nou sobre feminisme, com ho aprendran?

No fer l’esforç d’entendre la magnitud de la tragèdia. Entendre-la i que els faci mandra canviar

Els homes normals