Darrere el mòbil, ningú et fa preguntes ni et qüestiona. Darrere el mòbil, tothom s’atreveix a tot. La vida cara a cara és una altra cosa

Una de les mesures que va voler aplicar Emmanuel Macron quan va arribar al govern francès va ser la prohibició dels telèfons mòbils a les escoles de Primària i Secundària. Aquesta mesura està a punt de fer-se realitat i només falta que el Parlament de França l’aprovi per aplicar-la a partir del curs vinent. El govern francès considera que l’ús dels telèfons mòbils disminueix la concentració dels alumnes i limita les relacions socials. Un alumne, durant l’horari escolar, no hauria de tenir a la seva disposició un telèfon mòbil. Per què? Perquè és una gran distracció i perquè fomenta les limitacions d’aprenentatge i les relacions socials que tan importants són durant l’edat escolar. Un nen o nena ha de relacionar-se, ha d’aprendre i no s’ha de distreure amb eines que ja descobrirà més tard. Una altra cosa són les tauletes o eines tecnològiques que el mateix sistema educatiu fomenta perquè és una altra manera d’aprendre. Els alumnes d’avui no poden estudiar de la mateixa manera que es feia fa quaranta anys i, per tant, els mestres i educadors han de trobar altres maneres per fer l’aprenentatge més amè i àgil. Tenir un ús responsable dels aparells electrònics és el primer que els hem d’ensenyar. És obvi que l’edat en què un noi o noia té el seu primer telèfon mòbil és molt més avançada que fa uns anys. Cada vegada és més freqüent veure adolescents de 12, 13 o 14 anys amb un telèfon mòbil enganxats a aquest aparell ja sigui a casa, pel carrer o a un espai públic. Durant l’adolescència, els nois o noies encara no tenen formada la seva personalitat al cent per cent i necessiten trobar eines que els facin créixer i els fomentin l’aprenentatge. Un nen ha de jugar, ha de passar-s’ho bé, s’ha de descobrir a ell mateix i al seu entorn. Tenir constantment un telèfon mòbil per entretenir-se i no fer allò que hauria de fer un noi de la seva edat no és el més adequat. Els nens i nenes han d’aprendre que tenen moltes eines per informar-se i comunicar-se amb els altres i totes les han de fer servir amb un ús lògic, comú i sense tenir-ne una dependència excessiva. Si parlem de l’ús que han de fer dels telèfons mòbils a les aules, també hauríem de debatre quin ús n’han de fer fora dels centres escolars. En realitat, tot depèn de l’educació que rebem i del que veiem a casa. Si un nen o nena veu que els seus pares es fan selfies, les comparteixen a les xarxes socials i moltes de les seves interaccions socials són a través d’una aplicació mòbil, és normal que ells vulguin fer el mateix. Si els pares ho fan, ells tindran la necessitat de fer-ho. L’educació i l’exemple és la millor manera d’ensenyar-los a saber utilitzar un telèfon mòbil i ser conscients de tot el que ens ofereix. No obstant, això no vol dir que s’hagin de convertir en addictes a aquests aparells. Potser tots hauríem de fer un esforç i pensar un moment què els estem transmetent als infants quan no deixem el telèfon mòbil ni per anar al lavabo. Potser molts problemes d’interacció social durant l’adolescència venen perquè és molt fàcil refugiar-se en una conversa telefònica o d’una aplicació de missatgeria instantània. Darrere el mòbil, ningú et fa preguntes ni et qüestiona. Darrere el mòbil, tothom s’atreveix a tot. La vida cara a cara és una altra cosa.

Darrere el mòbil, ningú et fa preguntes ni et qüestiona. Darrere el mòbil, tothom s’atreveix a tot. La vida cara a cara és una altra cosa

Els mòbils a les aules