El context convida a un increment de preus, fins i tot abans que l’aleteig de la grip aviària de l’altra banda de l’Atlàntic hagi arribat a les granges catalanes ni espanyoles

Edward Lorenz va tenir la capacitat de sintetitzar en un titular la complexa teoria del caos amb un vell proverbi xinès: “L’aleteig d’una papallona es pot notar a l’altra banda del món”. Aplicable a tants camps, ara hi ha una nova manifestació. Brots de grip aviària als Estats Units provoquen un increment general del preu d’un producte en aparença banal i fràgil però d’un gran potencial alimentari i econòmic com els ous. Tot i que no és l’únic factor que ho ha impulsat, l’escassetat de producte als Estats Units després que la grip aviària hagi obligat a sacrificar més de 150 milions de gallines també és al darrere de l’increment de preus dels ous. L’ovoflació ha arribat a les lleixes dels supermercats catalans, com fàcilment haurà pogut comprovar qualsevol comprador habitual. Els preus estan escalant. Menys que als Estats Units, però amb intensitat. A la Llotja de Bellpuig, que marca una referència de com evolucionaran els preus, la dotzena d’ous s’ha encarit entre un 14% i un 26% des del mes de gener. Als supermercats, diverses fonts apunten a un creixement del 25% en el cas dels ous mitjans en un mes. Part d’aquest creixement en el preu és una conseqüència de l’aleteig de la papallona, o de la gallina, als Estats Units. Haver sacrificat 166 milions de gallines suposa haver reduït un 15% de la producció anual d’ous. Això en un país que consumeix uns 250 milions d’ous cada dia. La conseqüència és doble: l’oferta es redueix amb els consegüents riscos de desabastiment que han portat fins i tot a restriccions de compres en supermercats i, per pura llei d’oferta i demanda, a uns preus que s’han disparat fins arribar a doblar-se en un any. El fràgil ou s’ha convertit, així, en la principal causa d’inflació als Estats Units. La inflació, un aspecte determinant per explicar l’accés a la Casa Blanca de l’actual administració americana, persisteix i els ous en són una causa fonamental. Davant aquesta realitat, la ultraproteccionista administració americana truca a les portes de països als quals ha amenaçat amb una guerra d’aranzels o, encara més, d’assetjar-los sobre la propietat de determinats territoris (com passa amb Dinamarca i Groenlàndia) per demanar-los que els venguin ous. La resposta europea, la danesa inclosa, ha estat negativa. Les autoritats europees adverteixen que no hi ha excedent al continent, de manera que els Estats Units ha hagut de conformar-se amb Turquia i Corea del Nord com a aliats en el necessari abastiment addicional d’ous. En les adversitats de mercat sempre apareixen, a més, els oportunistes. Des dels formals, però que no defugen les opcions especulatives, fins als informals, que estan constituint un mercat paral·lel de contraban. Ho fan amb intensitat, perquè segons dades del Departament d’Agricultura dels Estats Units, entre el mes d’octubre de l’any passat fins aquest mateix març s’han fet més operacions de comís d’ous que de fentanil. És evident que l’afectació a la salut pública del fentanil no és comparable amb la dels ous, però, a més d’una qüestió d’equilibri de mercats, el control d’entrada dels ous també té a veure amb la preservació sanitària. Els ous són un producte delicat, no només per la fragilitat pròpia, sinó per la facilitat amb què es poden espatllar i generar problemes de salut en els consumidors. La preservació de la salut és també una de les causes per les quals la importació d’ous europeus és complicada per als americans. Els controls d’aquest producte a Europa són exigents i això afegeix un sobrecost en la producció que, en traslladar-se al mercat, comporta preus més elevats, sobretot en comparació amb els turcs. En paral·lel, al nord d’Europa s’està produint una circumstància similar, tot i que amb menor intensitat, a la dels Estats Units. Es comencen a detectar casos de grip aviària, amb el consegüent sacrifici d’animals (fins a 15 milions d’aus). Davant les dificultats per cobrir la demanda externa, aquests mateixos països recorren als veïns que tenen menor afectació però comparteixen models de producció equiparables pel que fa al compliment de les normes de seguretat alimentària. L’Estat espanyol, on encara no s’han declarat casos de grip aviària, és una de les alternatives més factibles. I, tot i que la producció a l’Estat supera en un 20% el consum intern, el que deixa marge per a l’exportació, la reducció dels excedents acaba influint en el preu. Els ous, que van ser una alternativa en el període de forta tensió inflacionista posterior a l’esclat de la guerra d’Ucraïna com a substitut més econòmic que les carns per aportar proteïnes, es veu ara afectat per una escalada de preus pròpia. S’està encarint per al consum domèstic tant de manera directa com indirecta, perquè hi ha sectors, com la pastisseria, que tenen un consum elevat d’ous com a primera matèria i que han de traslladar el sobrecost als preus dels seus productes. Com a factor afegit, destaca que, mentre que la demanda es manté estable o fins i tot a l’alça, l’oferta tendeix a contenir-se. Els centres productius estan en plena transició perquè la vella imatge de gallines en gàbies es transformarà a causa de les normatives de benestar animal. El context convida a un increment de preus, fins i tot abans que l’aleteig de la grip aviària de l’altra banda de l’Atlàntic hagi arribat a les granges catalanes ni espanyoles. És per això que el sector, i encara més els consumidors, creuin els dits perquè la malaltia no s’instal·li al costat de casa.

El context convida a un increment de preus, fins i tot abans que l’aleteig de la grip aviària de l’altra banda de l’Atlàntic hagi arribat a les granges catalanes ni espanyoles

Els parquets | La fragilitat de l’ou