| 11:00
Opinió

La partida de les eleccions municipals es jugarà en el tauler polític, però també en el conceptual: calen narratives integradores pels que han sortit mal parats de la crisi

Els perdedors

Aquest diumenge és el Dia del Treballador, una data reivindicativa que després de dos anys de pandèmia enguany se centra en els necessaris augments salarials per compensar uns preus desbocats. De fet, tot i que a l’inici de la pandèmia els experts vaticinaven que seria un parèntesi, que la recuperació es produirïa en forma de V i que un cop superades les restriccions tot seria xauxa, la realitat és una mica més complexa: els preus s’enfilen, el creixement s’estanca i el final de la pandèmia s’encavalla amb l’inici de la guerra.

Tot plegat, dibuixa un escenari d’una certa incertesa. En els propers mesos caldrà veure quina és l’evolució. El govern espanyol ha retallat la previsió de creixement d’aquest any fins al 4,3% i el govern de Catalunya, fins al 4,9%. Mentrestant, les mesures per controlar el preu dels lloguers han tingut un efecte discret. El descens tant a Vic com a Manlleu ha estat molt poc significatiu. El de l’habitatge, precisament, és un dels temes de perenne actualitat a l’agenda política. La Fundació Antiga Caixa de Manlleu, amb la col·laboració d’EL 9 NOU, hi dedica una jornada monogràfica divendres al Casino de Vic.

Això succeirà en una setmana en què s’hauria d’acabar d’aclarir el futur del col·legi del Roser de Sant Julià de Vilatorta que, tot i que havia anunciat que tancaria, al final no ho farà. La Fundació que el gestiona ha revocat l’expedient de tancament. Famílies, mestres i ajuntament celebren la decisió de la propietat. El desenllaç va acompanyat d’una guerra soterrada per veure qui es penja la medalla. Tothom està content, però, de fons, encara traspua un punt de mala maror.

La mateixa mala maror que es nota als ajuntaments de Manlleu i Folgueroles, on els equips de govern han expulsat sengles regidors. A Manlleu, on ERC i JxCat governen en coalició, l’alcalde ha fet fora al regidor del grup de JxCat Aleix Estrada, que es manté al consistori com a edil no adscrit. Estrada, que ha deixat JxCat, ha publicat un article a EL 9 NOU defensant la seva posició. A Folgueroles, tres quarts del mateix. El grup de Desperta Folgueroles-AM, que govern amb majoria absoluta, ha deixat sense cartera al regidor Jordi Pau Francàs amb l’argument que no tenia compromís.

Tot plegat escalfa la temperatura preelectoral. A finals de maig faltarà un any per unes eleccions municipals en què, després d’un mandat atípic per l’impacte de la Covid-19, la composició dels ajuntaments es renovarà amb un dubte que serà comú arreu: calibrar si les xarxes de seguretat teixides pels consistoris han estat suficients per evitar que un segment de població se senti exclosa. Aquests sentiments, els dels perdedors de les crisis, quan apareixen sempre tenen una manifestació electoral. Per això, la partida de les municipals a Osona i el Ripollès, i en especial a les poblacions amb més pes demogra`fic, es jugarà en el tauler pol´ític, però també en el conceptual: calen narratives integradores per als perdedors. A les crisis, malauradament, sempre hi ha perdedors.