M’agrada mirar-me aquesta dona. No sé si és particularment atractiva, però té unes mans molt boniques

Tot i que ja soc vellet i l’artrosi em mortifica, surto a passejar cada dia. Al matí, que és quan més em grinyolen les articulacions, faig un tomb breu, just per estirar les cames i omplir els pulmons d’aire net. Els veïns són a la feina, de manera que no tinc gaires ocasions de socialitzar. Després d’esmorzar, si fa bo, m’agrada prendre el sol a la terrassa, i em distrec mirant passar gent. A la tarda, la passejada és més llarga. M’agrada anar al parc a veure com juguen les criatures. No goso acostar-m’hi gaire, no fos que algú es pensés que és el que no és, que darrerament hi ha gent ultrasensible. Sovint, en un banc s’hi troba, asseguda amb un llibre a la falda, una senyora esplèndida. És la mare d’una nena que no es cansa mai de pujar i baixar pel tobogan. De vegades, a instàncies de la filla, la bona dona s’ha de dedicar a empènyer el gronxador, cosa que fa maquinalment, com si el cap encara el tingués al llibre. A la que pot, torna a seure, amb les cames creuades, concentrada en la lectura. M’agrada mirar-me aquesta dona. No sé si és particularment atractiva, però té unes mans molt boniques. Algun cop he segut al seu costat i m’hi he fixat; no només són de pell suau i ben formades, sinó que fan una olor que desvetlla la gana; probablement, a causa d’haver preparat el berenar de la nena. La petita es diu Sònia, o Tonia, o Ònia. Ho sé perquè de tant en tant, la mare la crida, sobretot, quan ella pretén pujar al tobogan pel lloc on, reglamentàriament, s’ha de baixar. La mare no sé com es diu: la filla la crida simplement per “mama”, i jo no soc ningú per preguntar-li-ho. Us asseguro que si encetés una conversa amb ella li agafaria un cobriment. Com que tant elles com jo som de costums fixos, solem coincidir cada dia a la mateixa hora. Ara ja m’assec al seu costat amb tota naturalitat, i a ella no sembla molestar-li. És més: l’altre dia es va girar cap a mi i em va dir unes frases molt amables, que no reproduiré. Com que jo no gosava dir res, ella va vèncer la timidesa i em va acariciar. Estarrufat, m’hi vaig atansar una mica més, i veient que ella em seguia la veta, em vaig atrevir a posar-li el cap damunt de la falda. Així vam estar una estona, en silenci, mentre la Sònia ens mirava de reüll, més sorpresa que no pas alarmada. Era tan agradable que m’hi hauria passat la tarda. Dissortadament, tinc els budells una mica fluixos, i no em puc permetre que se’m faci de nit sense haver anat de ventre. De manera que, lamentant-ho molt, em vaig haver d’aixecar per anar a defecar darrere d’un arbre, amb l’esperança que no em veiés ningú. Endebades: el meu amo no bada, i a la que diposito la femta de seguida apareix amb una bossa de plàstic per recollir-la i portar-la al contenidor de rebuig. La senyora es mira el meu amo amb complicitat, i li diu: Ja és vellet, oi? I ell contesta: i tant! Ja fa 14 anys que el vam adoptar.Jo, com qui sent ploure, em limito a remenar la cua.

M’agrada mirar-me aquesta dona. No sé si és particularment atractiva, però té unes mans molt boniques

Flirteig de tarda