Em feia observar un meu amic, sempre pendent de qualsevol cosa curiosa, que aquest any 2025 no hi ha dos aneguets sinó tres, el que passa és que un, l’últim, està de cap per avall

Aquest divendres fa just 10 dies que hem canviat d’any, és a dir que hem tornat a completar una volta sencera al Sol. Vist així, no és tan desgavellada la creença dels egipcis d’adorar aquest astre, sense el qual la vida a la Terra no seria possible, almenys tal com la coneixem. Estem tan lligats a ell que no parem de donar voltes a la seva òrbita, des que naixem fins que ens morim. Si et poses a pensar-hi, no deixa de ser curiós el fet que la nostra existència consisteix a anar voltant i voltant. “Gira, il mondo gira / nello spazio senza fine”, canta Jimmy Fontana a Il mondo, un món que “non si è fermato mai un momento”, que no s’ha aturat mai… Podem imaginar-nos somnis de grandesa, fer castells de sorra, dissenyar estratègies... però la realitat és que el que segur que anirem fent és anar girant dins l’òrbita solar, atrapats com en una teranyina. Per això, davant l’afició de fer llistes de les cançons més escoltades durant l’any que s’ha acabat, de les notícies més impactants, els llibres més venuts –que no vol dir els més llegits–, els gols més macos, els esdeveniments, en definitiva, que han marcat l’any, per molt que ho magnifiquem... tot és relatiu perquè l’essencial és que el món vagi girant, “con la gioia e col dolore / della gente come me [amb l’alegria i el dolor de la gent com jo]”. Molt bona part dels articles dels periòdics, els primers dies de l’any, recullen propòsits que la gent fa de cara a l’any nou que comença. Els opinadors avancen per on poden anar políticament, socialment o esportivament el nostre país i part de l’estranger. Perquè això dels bons propòsits o hàbits nous a treballar amb el canvi d’any és quelcom molt arrelat dins nostre. Sense anar més lluny, en una enquesta a peu de carrer d’un diari, els propòsits recollits eren: aprendre a estar sola i més forta; estalviar per a una autocaravana; treballar els hàbits i ser més constant; anar a dormir d’hora i saber dir no; de més gimnàs a millorar l’anglès. Aquest últim és un clàssic! Però llavors resulta que el dia a dia, que és com un corcó que et va consumint la corda, fa que tots aquests grans –i bons?– propòsits es vagin aparcant, espaiant en el temps... i tal dia farà un any! I els vasos comunicants entre el que vull fer i el que acabo fent es van buidant del primer cap al segon sense veure-hi canvis! I moltes vegades, passa el que deia Josep Pla a Les hores en un article que porta el mateix títol que aquesta màxima: “Any nou... vida, la de sempre!” I mira que hi ha coses a arreglar! Per exemple, en política, les esquerres han de llegir bé els senyals mundials que els diuen que és prioritari aportar solucions en temes com la seguretat, l’encaix de la immigració i que el repartiment de la riquesa social de manera justa inclou tractar tothom per igual i no fer-ho veure; les dretes també han d’entendre que fer política per a tothom i no només per als més rics també és possible des del seu bàndol i que els vots fàcils catalanofòbics és pa per avui i fam per demà i està demostrat que no és suficient per governar; i als de centre... hi són? Em feia observar un meu amic, sempre pendent de qualsevol cosa curiosa, que aquest any 2025 no hi ha dos aneguets sinó tres, el que passa és que un, l’últim, està de cap per avall. Francament, no me n’havia adonat fins que la seva perspicaç mirada m’hi va fer fixar. I què et sembla que ens diu aquest fet, li pregunto. Pessimista com és ell, no ho acabava de veure clar! Pronosticava que era un senyal que no convida a tirar coets! Però en la seva inconcreció com si fos un alumne avantatjat de Nostradamus, hi ha l’esperança que l’any nou ens porti una millor vida!

Em feia observar un meu amic, sempre pendent de qualsevol cosa curiosa, que aquest any 2025 no hi ha dos aneguets sinó tres, el que passa és que un, l’últim, està de cap per avall

Gira el món i gira