La comprensió lectora passa per hores baixes a Catalunya; la matemàtica, fa anys que té el cap sota l'aigua

La majoria d’adolescents les odien, uns pocs se n’enamoren. Einstein trobava que les equacions que descrivien l’espai temps en la seva visió de l’univers estaven tan ben acabades que quan un periodista li va preguntar com reaccionaria si es demostraven errònies, va contestar: “Em sabria greu per Nostre Senyor”. Algú m’assegurà que cada cop que en un text apareix una equació, la meitat dels lectors abandonen la lectura. Fem una prova. Sigui Ni el nombre de lectors inicials, sigui Nf el nombre de lectors finals, sigui x el nombre d’equacions que apareixen en un text. Si és veritat el que aquell pedagog afirmava, Nf = Ni/2x; passin-ho bé els que en aquest mateix moment m’han abandonat. La comprensió lectora passa per hores baixes a Catalunya; la comprensió matemàtica fa anys que té el cap sota l’aigua. Es pot entendre: un jovenet que porta mig matí submergit en una successió d’imatges penjades a la xarxa, la majoria sense cap interès ni qualitat, a raó de 240 vídeos per hora, ho té magre per concentrar-se tot d’una en un problema matemàtic; les operacions algebraiques li semblaran pura pirotècnia d’origen esotèric, mancades de tota lògica. A Suècia ho han vist clar, i han decidit foragitar les pantalles de les aules i centres docents. Aquí, com sempre, reaccionarem amb uns quants anys de retard. Curiosament, les matemàtiques són absolutament bàsiques per programar el funcionament dels dispositius electrònics; no hi ha ni una sola aplicació de mòbil que no estigui fonamentada en un rigorós procediment de programació, és a dir, amb un suport matemàtic. La paradoxa és que sovint el professor de matemàtiques ha de preguntar als seus alumnes o als seus fills com rellamps funcionen les noves aplicacions de mòbil: aplicacions que fa quatre dies haurien semblat bajanades innecessàries, i que ara sembla que sigui qüestió de vida o mort tenir-les descarregades. És a dir: sense matemàtiques no hi ha aplicacions; perdent el temps amb les aplicacions perdem la capacitat d’entendre les matemàtiques –i de llegir bé, pel que sembla–. I no tots els matemàtics són hàbils amb les tecnologies digitals. Estic temptat de buscar una formulació matemàtica per explicar aquest bucle impossible; però no ho faré. Han començat a llegir això quatre gats, que s’han quedat en dos al final del segon paràgraf. Una equació més i em quedo sol amb l’editor. I tampoc és això.

La comprensió lectora passa per hores baixes a Catalunya; la matemàtica, fa anys que té el cap sota l'aigua

La bellesa de les matemàtiques