L'auditori és ple. L'aire condicionat rugeix, devorant electricitat i expulsant tones de gasos d'efecte hivernacle. Els oients han vingut de prop i de lluny; la majoria, amb cotxes particulars, cremant benzina

El conferenciant arriba precedit de la seva reputació. Ara mateix ha estat de gira per Europa, i la seva ponència ja ha recorregut uns quants milers de quilòmetres d’avió i de taxi i l’ha dut a uns quants hotels cèntrics i els corresponents embussos de trànsit. Ahir, a l’hotel, el president del consorci corresponent li va oferir una recepció, al llarg de la qual es van degustar vins de la vora del Rin, formatges francesos i cafès procedents de plantacions de Colòmbia. La sala estava guarnida amb rams de flors produïts en hivernacles adobats amb fertilitzants químics. Per sopar van servir una excel·lent sopa de peix extreta del cada cop més exhaust fons marí, magnífics filets de vedella que per força havien pasturat en unes quantes hectàrees d’herba fresca, i de postres, kiwis de Nova Zelanda. L’auditori és ple de gom a gom. L’aire condicionat rugeix, devorant electricitat i expulsant unes quantes tones de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Els oients han vingut de prop i de lluny, del nord i del sud; la majoria, amb cotxes particulars, cremant benzina i gasoil; d’altres, més sofisticats, han arribat amb els seus flamants cotxes elèctrics, amb bateries que contenen cobalt, liti, níquel i manganès, extrets de mines tropicals de països en guerra. El presentador demana a tothom que silenciï o apagui els seus telèfons mòbils, tots amb les seves corresponents dosis de plom, mercuri, cadmi i arsènic, arribats a les fàbriques americanes a través d’organitzacions mafioses. El conferenciant desenvolupa la ponència: dels nou indicadors ambientals que defineixen l’habitabilitat del planeta, set ja han superat el límit i ens aboquen a un punt de no retorn. Els enumera i els explica: les substàncies tòxiques dispersades per la biosfera, l’amenaçada integritat de la majoria d’ecosistemes, l’estroncament de molts fluxos bioquímics, l’escalfament de la terra i dels oceans, l’alteració dels biomes tropical, temperat i boreal, la contaminació de l’aigua i l’acidificació dels oceans. La presentació és brillant. L’audiència escolta embadalida, i al final trona una ovació de gala a la sala. És el moment de repartir ampolletes d’aigua de plàstic als assistents, a més de cafès i racions individuals de sucre embolicades amb paper. També hi ha unes quantes safates amb brioixeria farcida de greixos saturats. Es tracta de recuperar forces abans de la segona ponència del dia. Ara ens parlaran de creixement econòmic, de la necessitat d’ampliar l’aeroport del Prat, de destinar el cinc per cent del PIB a defensa, i de com això, al capdavall, afavorirà l’ecosistema empresarial espanyol, en el que la fabricació de components per a la indústria armamentística hi té un pes molt important. Tot és molt coherent, molt normal, perfectament assenyat. Una jornada modèlica d’intercanvi de coneixements i bones pràctiques.

L'auditori és ple. L'aire condicionat rugeix, devorant electricitat i expulsant tones de gasos d'efecte hivernacle. Els oients han vingut de prop i de lluny; la majoria, amb cotxes particulars, cremant benzina

La conferència