Quan Hitler arribà al poder, el senyor Kruger fou desposseït de la seva plaça; privat de tota mena d’ingressos, hagué de passar un estiu al bosc, amb la seva jove esposa, Yvès, i la petita Jamine, que llavors tenia 3 anys

Ara fa 25 anys la Coral Regina, de Manlleu, va fer un concert molt especial a la Catalunya Nord. Va actuar a l’església de Mosset, prop de Prada del Conflent, per iniciativa de la Fundació Kruger. El concert fou un èxit de públic i de crítica, però a aquestes altures la qüestió és una altra. L’impulsor de la fundació fou Pitt Kruger, un alemany que ara fa cent anys va guanyar una plaça de professor en una escola pública de Potsdam. En aquesta localitat, el llavors joveníssim senyor Kruger tingué una vida molt activa, fundà un grup de teatre i una coral i participà en accions de boicot als actes que feia allà el partit nazi. Quan Hitler arribà al poder, el senyor Kruger fou desposseït de la seva plaça; privat de tota mena d’ingressos, hagué de passar un estiu al bosc, amb la seva jove esposa, Yvès, i la petita Jamine, que llavors tenia 3 anys. Veient que la situació pels demòcrates empitjorava, la família Kruger emigrà i s’establí al sud de França. Amb l’ajut d’uns quackers de Perpinyà, en Pitt i la Yvès compraren 75 hectàrees de bosc sota el Coll de Jou, vora Mosset, on hi havia un mas enrunat, el mas de La Coûme, amb la intenció d’establir-hi una colònia agrícola. No pretenia ser un negoci, sinó un mitjà de guanyar-se la vida per a ells i per a altres alemanys dissidents que fugien de Hitler. La terra era aspra, de bosc mediterrani, de maquis, molt poc fèrtil. Aviat van constatar que viure de l’agricultura seria impossible. Passat l’hivern, els companys alemanys van marxar del mas, i en Pitt i la Yvès van decidir reconvertir-lo en un alberg per a joves. Aviat s’hi va organitzar el primer camp de treball que va servir per ampliar l’espai habitable. El 1939, el mas de La Coûme va acollir nou criatures catalanes, fills de republicans que fugien de la guerra; havien perdut els pares i les autoritats franceses van accedir a donar-los en custòdia a la comunitat dels Kruger, estalviant-los les penalitats del camp d’Argelers. A partir de 1940 en Pitt i la Yvès van començar a acollir altres refugiats, entre ells, alguns jueus alemanys que fugien de la Gestapo. El règim de Vichy no veia amb bons ulls l’activitat de La Coûme; considerava que estaven vinculats a la Resistència. El 1944 en Pitt va ser sotmès a arrest domiciliari, i uns mesos més tard, detingut per la milícia, enviat a Alemanya i obligat al reclutament forçós amb l’exèrcit nazi. Eren els darrers esforços de Hitler per intentar contenir l’avenç de les tropes soviètiques cap a Berlín. En Pitt va ser enrolat i enviat a combatre al front oriental, en condicions infrahumanes. Ferit al camp de batalla per l’explosió d’una granada, va estar uns mesos en un hospital de campanya, a prop de Praga. Restablert de les ferides fou de nou integrat a les forces combatents. Va ser ferit per segon cop, fet presoner pels russos i tancat en camps de concertació a Poznan i a Leningrad, d’on no el van deixar sortir fins dos anys més tard d’acabada la guerra. A causa de la seva nacionalitat alemanya no li va ser fàcil recuperar la plena llibertat de moviments, i no va poder tornar a La Coûme fins l’agost de 1948, més de quatre anys després d’haver-se separat de la Yvès i la Jamine, i amb la salut deteriorada per les difícils condicions de vida que havia hagut de suportar durant el periple. Arran de la primera detenció d’en Pitt, la Yvès i els nens refugiats –catalans, francesos, alemanys– van viure quatre mesos amagats al bosc. Quan va arribar l’hivern no es van veure amb cor de continuar allà, van tornar al mas, arriscant-se a noves detencions. Però les autoritats els van deixar fer. Al començament de 1945, la Yvès ja tenia 22 criatures al seu càrrec. Algunes dones de Mosset l’ajudaven com podien. Van ser temps molt difícils, agreujats encara per un terrible incendi forestal que va cremar bona part del bosc i del mas el setembre de 1945. El retrobament del senyor i la senyora Kruger degué ser d’una gran emotivitat. A poc a poc, les coses anaren millorant, i La Coûme esdevingué una escola en règim d’internat d’inspiració autogestionària; incorporà la música, el teatre i l’esport com a elements essencials de l’educació dels infants. El fenomen arribà a oïdes de Pau Casals, exiliat a Prada. Casals havia decidit no tornar a Espanya i no tocar en públic mentre durés la dictadura de Franco. Interessat per la Fundació Kruger, el mestre els va fer donació d’un vell clavecí. Aviat van establir bona amistat, i Pau Casals va ser, en diverses ocasions, un hoste d’honor de La Coûme, i allà, en audicions privades, embadalia els oients amb el deliciós so del seu violoncel. Enmig de les desgràcies provocades per les guerres, resulta reconfortant recordar aquests petits miracles atribuïbles a la voluntat, la perseverança i la intel·ligència de persones com en Pitt i la Ivès Kruger. Dissortadament, quan la Coral Regina actuà a Mosset, la primavera de 1997, els honorables fundadors ja no eren d’aquest món.

Quan Hitler arribà al poder, el senyor Kruger fou desposseït de la seva plaça; privat de tota mena d’ingressos, hagué de passar un estiu al bosc, amb la seva jove esposa, Yvès, i la petita Jamine, que llavors tenia 3 anys

La Coral Regina amb la Fundació Kruger