En una conversa, 8 de cada 10 parlants de català canvien al castellà per respecte o educació

El pessimisme o l’optimisme sobre l’estat de salut del català només depèn de per on et moguis. A Osona és fàcil viure sempre en català. Des d’aquí estant, mai vaig dubtar que podria viure i guanyar-me les garrofes en català. Amb això només vull dir que és possible no veure el català com una responsabilitat i un camp de batalla. Però només és així si et mous poc. La realitat és una altra. Si, com faríem abans d’opinar de volcans i de virus, ens cenyíssim a les xifres i les opinions d’experts, és evident que la nostra llengua perd pistonada. Fresc d’aquesta setmana: la Plataforma per la Llengua afirma que només un 36% dels catalans tenen el català com a llengua d’ús habitual, quan fa 15 anys era el 46%. En una conversa, 8 de cada 10 parlants canvien de llengua (al castellà, és clar, no a l’urdu) per respecte o educació. Aquest és només el darrer estudi, que se suma a dades alarmants prèvies com que només el 19,6% dels barcelonins d’entre 15 i 29 anys tenen el català com a primera llengua. També la conselleria reconeix que a moltes escoles i instituts (per no parlar de les universitats) el català no només no és llengua vehicular sinó que és d’ús habitual només del professor de català. Així és difícil contradir la tesi (científica, d’altra banda) que s’està produint un procés de substitució de la llengua. Perquè, com de nou expliquen els experts, no existeixen societats bilingües de forma natural, i és obvi que la tendència és que la llengua més parlada degradi i erosioni la minoritzada, sigui per voluntat política o per defecte, si no existeixen polítiques que ho contrarestin. En tot cas, són entranyables els arguments que defensen el bilingüisme, però que tanmateix no defensen en el mateix grau el multilingüisme; curiosament només vetllen pel castellà (pobre urdu). Quan trobes que una demanda (la presència del català a Netflix, per exemple) és una imposició catalanòfila però no trobes que ho sigui quan la llengua és el castellà, a veure, molt defensor de les llengües no pots ser: ho ets només de la teva. Però arribem al cap del carrer. Què hi podem fer? Doncs el mateix que per aturar el canvi climàtic: consciència i reciclatge. És a dir: consciència lingüística i ús del català. Es tracta de viure amb alegria i en català com si no fos un oxímoron, i que les polítiques públiques s’ocupin de redissenyar la immersió lingüística per al segle XXI (escola, administració, mitjans). Que tu pots salvar el català? No, tranquil·la, però el pots intentar parlar. Fem de Catalunya un macro Kids & Us, el mètode que està de moda. Diu que per fer servir una llengua has de tenir l’hàbit d’escoltar-la. Parlem-los-la. I a veure què.

En una conversa, 8 de cada 10 parlants de català canvien al castellà per respecte o educació

La immersió de cada dia