L’actualitat no existeix
El periodisme ordena els fets. Per això es diu que l’actualitat no existeix. És una construcció. Hi ha setmanes, però, que la realitat és com una llosa que cau a plom. No hi ha discussió de quina és l’actualitat. I aquests dies, malauradament, és la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.
Les imatges de devastació que arriben encongeixen el cor. En una guerra sempre perden els mateixos: els innocents. Aquesta situació ha propiciat, també, una onada de solidaritat arreu per acollir refugiats. A Osona, més de 400 persones s’han ofert per acollir famílies ucraïneses. És l’exemple que, en situacions límit, la societat existeix. Aquell diagnòstic tatcherià que la societat no existeix, sinó que només és una suma d’individus una vegada més es demostra fals. La societat existeix i les persones són nusos d’una xarxa de seguretat que, quan van mal dades, s’activa. Un aplaudiment per a tothom qui, des de la posició que sigui, posa el seu granet de sorra perquè el món sigui millor.
Aquest nostre món, convuls , ha encadenat una crisi financera, una pandèmia i ara una guerra amb efectes globals. A escala local, la vida quotidiana viu petits terratrèmols que, en una altra dimensió, també provoquen preocupació a les persones afectades. És el cas de la notícia d’obertura de l’edició d’EL 9 NOU del cap de setmana: Indignació per l’anunci sobtat que tanca el Roser de Sant Julià.
La històrica escola de Sant Julià, fundada fa 125 anys, tanca portes a final de curs. L’anunci ha indignat professors i famílies, que es mobilitzen per intentar revertir una decisió presa per la fundació Puig i Cunyer, propietat de la família d’arquitectes Bofill i titular d’un centre educatiu on estudien 220 alumnes de tota la comarca.
De fet, que veïns d’un municipi portin els fills en un altre o que es visqui en un lloc i es treballi en un de diferent és una de les característiques d’Osona, una comarca ciutat en què funciona un sistema de municipis que, a banda de la capitalitat de Vic, teixeixen entre ells una xarxa de relacions. Per això és lògic que, com constata l’estudi de mobilitat de Creacció i el Consell Comarcal d’Osona, el 92% dels desplaçaments que es produeixen siguin interns dins la mateixa comarca i la immensa majoria es produeixin en cotxe privat. Que sigui lògic, per les característiques d’Osona, no vol dir que sigui positiu. De fet, no ho és. Gens. En parla Marc Riera en un article sobre mobilitat i transició energètica.
Aquesta constatació obliga a prendre decisions. La política és una palanca de canvi que té la missió de modificar, per bé, la societat. A vegades, amb mesures que semblen menors però que són necessàries. És el cas de l’anunci de T`ransit que proposa separar els carrils de circulació de l’eix de Bracons per millorar-ne la seguretat i evitar els accidents, alguns dels quals mortals, que s’hi produeixen amb massa freqüència.
Quan passa, sempre és notícia. És d’aquelles ocasions en què, malauradament, ho hi ha discussió. Però no volem haver-ne de fer més d’aquestes notícies. Volem continuar dient que l’actualitat no existeix. I que la realitat no ens desmenteixi.