Amb el Tour, hem viscut centenars de moments mítics suant al sofà de casa les tardes de juliol

L’univers emocional del Tour és descomunal. Els Manel el van incloure en una cançó extraordinària, Boomerang: “Crec que era el juliol en què es va fondre l’Induráin / I vam maleir el danès / I les rampes d’Hautacam.” 21 de juliol de 1996. Setzena etapa de la ronda francesa. Miguel Induráin buscava el seu sisè Tour consecutiu i durant l’ascensió a Hautacam, de pràcticament vuit quilòmetres i un desnivell infernal, el danès Bjarne Riis va llançar un enfilall d’atacs demolidors que van desmuntar Induráin. El ciclista navarrès va perdre més de quatre minuts a la general i el liderat de la prova. El rei del Tour va haver d’abdicar després d’anys de regnat. I aquell llamp d’etapa va marcar la memòria dels Manel i de milers i milers d’aficionats al ciclisme, com jo.L’ha marcat també aquell Tour del 2016 i el moment surrealista en què el britànic Chris Froome va haver de fer un tram de l’ascensió al Mont Ventoux corrent amb les sabates de ciclista posades per culpa d’un accident desesperant. Faltaven pocs quilòmetres per a l’arribada. Una moto de l’organització va frenar de cop per culpa de l’allau de gent que hi havia a la carretera. Això va provocar una col·lisió de ciclistes en cadena que va destrossar la bicicleta de Froome, líder de la prova. Com que l’assistència del seu equip estava bloquejada pel caos d’aficionats, Froome va començar a córrer muntanya amunt. El reglament obliga a creuar la meta amb bicicleta. Un tram més amunt, Froome va rebre una bicicleta d’assistència que no era de la seva mida. Pràcticament no podia pedalar. Finalment, el seu equip li va poder fer arribar una bicicleta adequada i va poder arribar a dalt, a la meta. Va perdre més d’un minut però els comissaris van decidir donar-li el mateix temps que la resta d’implicats en la caiguda i Froome va conservar el liderat d’un Tour que va acabar guanyant. Aquests són només un parell dels centenars de moments mítics que hem viscut suant al sofà de casa les tardes de juliol. Moments que ens transporten a la infantesa i la joventut dels estius sense preocupacions en un viatge fugaç amb un bumerang d’emocions.És per això que el Tour és l’aposta més infal·lible. Perquè les carreteres s’omplen de gent que amb una passada que dura segons de ciclistes que volen en tenim prou per alimentar els moments perfectes. I la llàstima de tot plegat és que hi hagi diners per alimentar aquest gran l’escenari, per alimentar la cultura dels grans esdeveniments, mentre es degrada l’educació, la realitat de l’habitatge, la sanitat i uns trens que fot segles que en comptes de volar van com el cul.

Amb el Tour, hem viscut centenars de moments mítics suant al sofà de casa les tardes de juliol

Le Grand Départ