Segur que els lectors d’EL 9 NOU us heu trobat en un país estranger afirmant que sou de Barcelona, quan en realitat no us identifiqueu gens amb la capital

Segur que els lectors d’EL 9 NOU us heu trobat en un país estranger afirmant que sou de Barcelona, quan en realitat no us identifiqueu gens amb la capital (jo mateixa tot just començo a acceptar la meva meitat pixapina, i ja fa quinze anys que visc a la ciutat). Potser quan ha sigut l’hora de concretar d’on sou a un foraster que coneix una mica Catalunya, heu aventurat Vic, Ripoll, Granollers, tot i que tampoc us en sentiu veïns, si feu vida en un altre municipi de la comarca (tampoc no m’havia empadronat fins fa poc per la rebequeria sentimental de ser oficialment voltreganesa). La identitat, però, no són només sentiments i documents d’identitat; qui som té moltes més dimensions superposades. Té a veure amb els gens i els orígens, amb el lloc i el temps que vivim, però també té a veure amb qui ho pregunta: depèn de la mirada de l’altre i de les etiquetes polítiques que preexisteixen (per bé i per mal) per definir les persones. Segons com, pots passar a ser una algú del tot diferent, irreconeixible. És un fenomen que ocorre sobretot amb persones que tenen identitats creuades. L’escriptora i activista de la comunitat mixe mexicana Yásnaya Aguilar m’explicava el seu cas. Ella va néixer a la Sierra Alta de Oaxaca, on només hi havia dues categories de persones, les mixes i les que no ho són. Quan va baixar a la ciutat va descobrir amb sorpresa que era indígena i que, a més, això volia dir també inferior. Per a la seva comunitat havia estat la güera (blanca) i en canvi a fora era indubtablement índia, tot això sense que la melanina de la seva pell hagi canviat de to. Quan ja tenia trenta anys i va anar a Los Angeles va descobrir, de nou amb estupefacció, que era llatina. Llatina! Una parlant d’una llengua indígena! Resultava que per als americans era només mexicana quan, en canvi, la seva amiga italiana de Roma era vista com a europea quan, és evident, no es pot ser més llatí. Amb aquest exemple ja es veu com funcionen les categories racials, polítiques i nacionals. No és el mateix parlar mexicà amb accent mixe a Mèxic (indígena) que als Estats Units (immigrant) que des de l’escenari del CCCB (intel·lectual) o en una botiga de la Rambla (turista). En les etiquetes identitàries hi opera sovint el classisme, el racisme, el capitalisme, també els prejudicis ideològics, i tantes altres dimensions incontrolables i probablement diferents per a cadascú de nosaltres. Que també poden ser positives, i tant. Per mi conèixer un mexicà sempre és acostar-me una mica a la meva família mexicana, però si a sobre és parlant d’una llengua minoritzada, ja em té el cor robat.

Segur que els lectors d’EL 9 NOU us heu trobat en un país estranger afirmant que sou de Barcelona, quan en realitat no us identifiqueu gens amb la capital

Les capes que som