Espanya es va preparar per a una pandèmia comprant submarins que s'enfonsen, vaixells militars que no caben als ports i condecorant policies que l'1-O van repartir llenya als votants

Quan la pedagogia oficial va començar a emprar el terme de competències per parlar de les habilitats i les capacitats dels estudiants, ja vaig veure que ens ficàvem en un vesper. No soc particularment competent en lingüística, però jo diria que tenim un problema de polisèmia. Quan diem que el ministre de Sanitat ha manllevat les competències sanitàries de la Generalitat, és evident que no parlem de competències curriculars: el seu ministeri s’ha mostrat escandalosament incompetent. Si les competències que els docents avaluem fossin d’aquesta mena, sempre tindria matrícula d’honor el més pinxo de la classe. Una cosa és la capacitat i l’altra l’arrogància. En castellà la claven quan diuen que “el gobierno se ha arrogado las competencias de las autonomías”. En el món de la pedagogia s’aconsella que les competències curriculars s’adquireixin a base de pràctica. Heus ací el que no tenia el govern espanyol quan, rodejat de militars, el seu president va proclamar l’estat d’alarma. Com podia tenir cap pràctica en res un ministeri titular d’una cartera buida de continguts? O és que no fa més de trenta anys que la sanitat la gestionen les comunitats autònomes? Com podien saber a quins proveïdors calia comprar material sanitari si no ho havien fet mai? És com si a tu, amic lector, t’encarreguessin de comprar un arsenal de tutús per vestir les ballarines de l’òpera de Berlín. El senyor Salvador Illa va ser posat al govern per negociar –de fet, per marejar la perdiu– amb ERC i guanyar temps per aprovar els pressupostos i empènyer la legislatura –en el sentit de qui dia passa any empeny; molta empenta no se li veu, al ministre, tot sigui dit–. Que aquest senyor hagi de gestionar la pitjor crisi del país des de la Guerra Civil, això sí que causa alarma! Per no parlar de les competències en oratòria d’aquells uniformats amb tanta ferralla al pit. En fi, una mica conscients del ridícul que feien ja devien ser, i finalment van decidir apartar els generals de les rodes de premsa. Però és que més enllà del ridícul, estem parlant de la salut i la vida de milers de persones. El 2016 la Comissió Europea ja va alertar que les principals amenaces per a la població vindrien, d’ara endavant, per les pandèmies: que ens preparéssim. Espanya s’ha preparat comprant submarins que s’enfonsen, vaixells militars que no caben als ports i condecorant policies que l’1 d’octubre de 2017 van venir a repartir llenya als votants. I mentre els successius governs espanyols feien ostentació de tanta incompetència, els nostres polítics més competents romanen a l’exili o tancats entre reixes. Si la presència dels militars s’ha fet tan ostentosa al llarg d’aquesta crisi és perquè l’ombra del generalíssim és allargada. Aquell que va reunir totes les competències “por la gracia de Dios” i que va designar amb el dit el seu successor, un que deia que “nunca el castellano ha sido lengua de imposición i bla, bla, bla”. Salut, paciència i perseverança. Això no durarà sempre. La Covid-19, tampoc.

Espanya es va preparar per a una pandèmia comprant submarins que s'enfonsen, vaixells militars que no caben als ports i condecorant policies que l'1-O van repartir llenya als votants

Les competències del ministre