Les deixalles
El del sistema de recollida de deixalles no és un debat que vingui. Ja és aquí. De fa temps, a més. La regla de les tres R, reduir, reutilitzar i reciclar, és una obligació present. Municipis petits han assajat amb èxit el porta a porta. Petits i no tan petits, perquè Tona, el quart municipi d’Osona quant a població, va ser pioner a Catalunya en l’aplicació d’aquest sistema. Els grans, Vic, Manlleu i Torelló, encara no l’han aplicat.
A Vic fa dos mandats es va fer el projecte per posar-ho en marxa. No va anar endavant. Ara es vol desplegar per fases. Però es tira enllà. No anirà ràpid. A Manlleu estan decidits a fer-ho, però n’han endarrerit l’aplicació al gruix de la població. A Torelló, en canvi, han optat per un altre sistema: els contenidors xipats. Les Masies de Voltregà tampoc farà el porta a porta. Aquesta diversitat d’opcions és interessant perquè dibuixa la dificultat per fer una aposta que, en la mesura que afecta la vida quotidiana dels veïns, té molts clarobscurs. I la discussió ràpidament passa a una dimensió política.
De casos d’èxits n’hi ha. La Mancomunitat La Plana, que fa anys que va apostar per aquest mètode, obté resultats extraordinaris. A la que s’aplica el porta a porta, el percentatge de reciclatge puja fàcilment per sobre del 70%. En municipis més grans i amb tipologies urbanes diferents, com pot ser el cas de Vic i Manlleu en què hi ha més blocs de pisos, és lògic que es generin interrogants. Caldrà afinar l’oportunitat de la posada en marxa. Amb unes eleccions municipals a un any vista no seria bo que la recollida de deixalles es convertís en una arma política. L’aposta, si es fa, hauria de quedar blindada. Al final, projectar certeses ´hauria de ser un valor polític.