Agustí Danés | 18:04
Opinió

L'aposta pel porta a porta, si es fa, hauria de quedar blindada. Al final, projectar certeses hauria de ser un valor polític

Les deixalles

El del sistema de recollida de deixalles no és un debat que vingui. Ja és aquí. De fa temps, a més. La regla de les tres R, reduir, reutilitzar i reciclar, és una obligació present. Municipis petits han assajat amb èxit el porta a porta. Petits i no tan petits, perquè Tona, el quart municipi d’Osona quant a població, va ser pioner a Catalunya en l’aplicació d’aquest sistema. Els grans, Vic, Manlleu i Torelló, encara no l’han aplicat.

A Vic fa dos mandats es va fer el projecte per posar-ho en marxa. No va anar endavant. Ara es vol desplegar per fases. Però es tira enllà. No anirà ràpid. A Manlleu estan decidits a fer-ho, però n’han endarrerit l’aplicació al gruix de la població. A Torelló, en canvi, han optat per un altre sistema: els contenidors xipats. Les Masies de Voltregà tampoc farà el porta a porta. Aquesta diversitat d’opcions és interessant perquè dibuixa la dificultat per fer una aposta que, en la mesura que afecta la vida quotidiana dels veïns, té molts clarobscurs. I la discussió ràpidament passa a una dimensió política.

De casos d’èxits n’hi ha. La Mancomunitat La Plana, que fa anys que va apostar per aquest mètode, obté resultats extraordinaris. A la que s’aplica el porta a porta, el percentatge de reciclatge puja fàcilment per sobre del 70%. En municipis més grans i amb tipologies urbanes diferents, com pot ser el cas de Vic i Manlleu en què hi ha més blocs de pisos, és lògic que es generin interrogants. Caldrà afinar l’oportunitat de la posada en marxa. Amb unes eleccions municipals a un any vista no seria bo que la recollida de deixalles es convertís en una arma política. L’aposta, si es fa, hauria de quedar blindada. Al final, projectar certeses ´hauria de ser un valor polític.