Com serien els problemes matemàtics d'abans aplicant les línies mestres de la darrera reforma de la llei d'educació?

Quan els de la meva quinta érem jovenets, ens enfrontàvem, com a estudiants, a problemes del tipus: “Si un ciclista pedala amb una freqüència de dues revolucions per segon, amb un plat de 52 dents i un pinyó de 22 per una carretera que puja al 2%, ¿quanta estona trigarà a ascendir 100 metres més sobre el nivell del mar?”. Més endavant es va descobrir que el que realment era pedagògic era treballar per projectes i en equips cooperatius. L’equip que triava el tema de la bicicleta havia de buscar la història de l’aparell, les primeres competicions esportives, l’evolució de la indústria ciclista i la seva incidència en el món publicitari, etc. La matemàtica hi treia el nas per calcular l’escandall dels costos de fabricació de dos models de bicicleta, una de carretera i l’altra tot terreny. Així, d’acord amb la LOMCE, els estudiants sortien amb un ampli ventall de competències bàsiques, transversals i específiques; no haurien sabut calcular quant trigaria el ciclista a pujar cent metres, però al cap i a la fi, ¿quina necessitat hi havia de calcular-ho si el GPS ja t’ho deia automàticament? Ara, des de desembre del 2020, les línies mestres de l’educació les defineix la LOMLOE, més coneguda com a llei Celaá. Aquesta llei posa especial èmfasi en la igualtat de drets, la formació per la pau, la prevenció de conflictes i l’autoaprenentatge, entre d’altres valors democràtics. Perfectament dúctil i compromès amb l’esperit de la llei, aquell professor que trenta anys enrere preguntava pel temps d’ascensió del ciclista, ara ha acabat formulant el següent problema: “En Marc i la Júlia, que són del poble; en Mohamed, fill d’immigrants; la Sofia, del col·lectiu LGTBIQ+TDR; en Simonet, que té diabetis, i la Bernadotte, que fa un any va superar un trastorn alimentari, volen fer una excursió a les Guilleries; discuteixen si és més ecològic anar-hi en transport públic o en bicicleta; com que alguns d’ells estan en molt bona forma, i d’altres no, es plantegen la possibilitat de llogar tàndems per evitar segregacions per fortalesa física. Un d’ells opina que llogar tàndems quan tots tenen bicicletes és un malbaratament de recursos, però ho diu amb la boca petita per no ser titllat d’insolidari. D’altra banda, han d’organitzar el pícnic; un té intolerància a la lactosa, una altra al gluten i la Bernadotte no pot allunyar-se de la dieta que li toca per prescripció mèdica. A partir d’aquests supòsits, discuteix el cas amb els companys de classe, fes una assemblea per resoldre els dubtes, i redacta una memòria sobre l’excursió, posant èmfasi en com se sent cada un d’ells en relació amb les diferents problemàtiques plantejades. Dona la teva redacció a una companya que sigui d’algun sexe diferent del teu –binari o no– per tal que te la corregeixi, i corregeix tu la de la companya que et lliuri la seva. Intenta endevinar si la redacció és de l’autor/a o si l’ha elaborat el ChatGPT. Si és així, fes-li saber discretament, evitant tot tipus de comentaris que puguin donar peu a un escarni públic. Al final, no et descuidis d’escriure en vermell que ha assolit plenament els objectius de l’activitat”. Vist el progrés de la pedagogia arran de la llei Celaá, és legítim preguntar-se què se n’ha fet d’aquella ministra autora de la LOMLOE. Doncs bé, avui, la senyora Celaá és ambaixadora d’Espanya a la Santa Seu.Faci, amic lector, una redacció explicant com se senten els cardenals vaticans davant d’aquest nomenament.

Com serien els problemes matemàtics d'abans aplicant les línies mestres de la darrera reforma de la llei d'educació?

L’estela de la senyora Celaá