L’ocupació ja fa temps que ha anat esdevenint una cosa efímera, feta de compromisos de curta durada i de la conversió d’una part creixent dels treballadors en autònoms que es contracten i subcontracten amb tota la facilitat del món i sense que els ocupadors se sentin amb cap responsabilitat

Entre les coses que ha deixat en evidència la pandèmia que hem patit hi ha la fragilitat del mercat laboral. Com era evident que passaria, tot un important sector que habitava en la precarietat i la inseguretat del lloc de treball s’ha vist d’un dia per l’altre sense cap ocupació ni ingrés. De la inseguretat laboral a la pobresa hi ha només una passa. A l’altra cantó de la porta a la qual ha cridat l’alarma del coronavirus, per molta gent hi havia la penúria.…