La moderació ha anat perdent la bona premsa, si és que mai n’havia gaudit gaire. Ara s’entén com a renúncia, covardia, abandó i fins i tot traïdoria

Els teòrics de la nova dreta extrema, alt-right, que està tant en voga, consideren la crispació i el conflicte permanent com el context polític desitjable. Res de mitges tintes, posicions conciliadores, consensos i, encara menys, cap acord. No hi ha rivals, sinó només enemics als quals, encara que no se sàpiga ben bé per fer què, cal derrotar i, encara millor, humiliar i fer fora del tauler. La confrontació oberta, fins i tot exagerada, seria desitjable en la mesura que crea blocs clars i homogenis,…